La Barcelona dels colmados perd Can Ravell

Colmado, mantegueria i ultramarins no són les paraules del 2017, enredats amb la postveritat i el populisme. El colmado, mantegueria, ultramarins i restaurant Can Ravell ha claudicat després de 87 anys amb la mateixa discreció amb què va rebre celebritats que van compartir taules llargues i amanides de tomàquet amb ceba de Fuentes. La Barcelona dels colmados -que pocs que en queden- perd un clàssic. I l'Eixample, un altre dels seus actius, tal com passarà a final de mes amb Wok & Bol.

Can Ravell va tancar el 7 de desembre i el propietari, Josep Ravell (Barcelona, 1959), viu encara el col·lapse d'aquella decisió: “Fotuts i tristos”. Parla en plural perquè en aquest final sense xampany quedaven nou treballadors: “Dels 30 que érem. Vam notar molt la crisi. Vam ajustar preus i vam repuntar. Anàvem pagant un deute antic…”. Un deute amb la Seguretat Social: “Era del 2013. 69.000 euros, dels quals havíem abonat uns 9.000. Al novembre ens van embargar els datàfons. Vaig anar a demanar-los que ens els tornessin, però no ho vaig aconseguir. I com que ja ningú paga en efectiu…”. La falta de bitllets va greixar la persiana de baixada. “El meu patrimoni ha sortit de la botiga i hi he anat posant diners, corrent el perill de perdre-ho tot…”, lamenta Ravell en aquest dol d'any nou.

Avui Can Ravell és només memòria: el local del carrer d'Aragó 313 era de lloguer, els productes peribles (el porcell, el fuagràs, ¡els cigrons amb xoriço!) van ser entregats a menjadors socials, i la botelleria, les llaunes fines i la pasta dormen en un magatzem a l'espera de l'administrador concursal.

Notícies relacionades

Una de les millors cafeteries del món està al Poblenou

La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona

Ravell s'ha quedat amb els records, amb què no trafica: “Han sigut anys meravellosos, amb públic de tot el món, gent de primer nivell. Metges de fama internacional, violinistes, futbolistes. ¡I compartint taules! Però el que ha passat a Can Ravell es queda a Can Ravell”. I a vegades, als diaris: el 2006, un dinar del segon tripartit (José Montilla, Joan Saura i Josep-Lluís Carod-Rovira, ¿qui els recorda?) va ser descobert per periodistes gastronòmics perquè van tenir la mala sort que la trobada secreta coincidís amb una jornada sobre la tòfona blanca.

El 1929, en temps de l'Exposició Universal, de l'arribada de Stalin al poder amb bigotis de guillotina i de la matança de Sant Valentí, Ignasi Ravell, pare del Josep, va adquirir el colmado Estrada per convertir-lo en Can Ravell. Només van interrompre l'activitat durant la guerra civil per la proximitat a una fàbrica d'armes i l'insistent bombardeig del cuirassat 'Canarias'. La via que ha obert el deute amb la Seguretat Social ha fet naufragar aquesta nau que ja no serà centenària. “Potser en un parell o tres d'anys podem reobrir si trobem inversors”. Pot ser. De moment, Can Ravell ha passat de ser un colmado històric a ser història.