Les 10 millors pizzeries de Barcelona

¡Mort a la pizza hawaiana! ¡Digues ‘no’ a la massa pa! La pizza gurmet amb massa de qualitat ha experimentat un ‘boom’ a Barcelona els últims anys. Pizzes 2.0, amb bases de fermentació eterna, bombollejants. Productes de qualitat. Molta llenya, molta. ¿Et fa soroll la panxa? En aquests temples preparen unes pizzes tan demencials que farien plorar d’emoció les Tortugues Ninja. ‘La pizza è bella’, i tant que sí.

---

1. Massa crítica

La Balmesina. Balmes, 193

A La Balmesina, filla de tres italians, la massa és una religió. Viuen per millorar-la i fer-la més digestiva. I del seu laboratori sorgeixen les millors bases de pizza que no s’han desintegrat mai al meu interior. Massa mare elaborada amb farina de blat ecològic italià i fermentació que supera les 72 hores. Podràs triar entre tres tipus: la Tonda, que és fina però al mateix temps sòlida i cruixent; la Tonda d’espelta, feta amb farina d’espelta integral; i la majestuosa Pala, que és una pizza rectangular per a dues persones, lleugera, cruixent i amb un alveolat que sembla la cambra d’aire d’unes Nike. Si en els fonaments de la pizza la festa és salvatge, les viandes italianes de màxima qualitat ho peten fort al terrat. Autopista cap al cel amb la Calabria, amb sobrassada picant italiana, ceba, olives negres i una burrata porno. Gemecs sexuals amb la Kamchatka: porta cansalada italiana, carxofes, ricotta fumada, mozzarella i tomàquets petits. Imagineu-vos que sou en un garatge on venen Ferrari a preu de Fiat: benvingut a La Balmesina. 

---

2. La culpa va ser del txa-txa-txa

Frankie Gallo Cha Cha Cha. Marquès de Barberà, 15.

Necessitaràs un megàfon per comunicar-te amb la teva parella: l’acústica d’aquest bulliciós forat és el més semblant a un concert de black metal noruec. De totes maneres, no necessitaràs parlar: a Frankie Gallo Cha Cha Cha tindràs sempre la boca plena. Entre els socis del projecte, hi trobem els bessons Max i Stefano Colombo (Xemei), la garantia que la pizza que t’empassaràs no és precisament Dr. Oetker. Allà no estan per a tonteries: massa de qualitat extrema amb biga i farina ecològica molta a la pedra; fermentació eterna (72 hores i el que calgui); ingredients italians d’una qualitat suprema; obsessió per perfeccionar l’art… Són els components tangibles i intangibles d’unes pizzes perfectes, de massa fina però consistent; ni massa seca ni massa humida. I no tindràs pietat ni de les maleïdes vores que tant odies: la seva textura alveolada i torrada és un plaer per al paladar. A Frankie Gallo Cha Cha Cha hi ha pizzes blanques, vermelles, clàssiques i especials. ¿La meva favorita? La Parmigiana, amb albergínia, ricotta, parmesà i tomàquets cirera. Tan sobrenatural que més aviat s’hauria d’invocar, no demanar. 

---

3. Molta 'tarantella' per tallar 

Madre Lievito. Llacuna, 1

Roba estesa al sostre, com si estiguéssim en un carreró de Nàpols. La cosa més normal seria que Sofia Loren et cridés des del pis de dalt que vagis a comprar el pa. Però abans que això passi, el cambrer ja estarà aconsellant-te quina és la millor pizza. Li faig cas i demano la Bufala i Cherry, amb mozzarella de búfala, tomàquets petits i flocs de parmesà. També m’aconsella que hi afegeixi bolets i ruca: senyor, sí senyor. Quina pizza, mamma mia. Amb la de NAP, diria que és la millor napolitana d’una Barcelona que és plena de pizzeries napolitanes. L’artefacte és de mida generosa i té una massa elàstica que no és xiclet, suporta perfectament el pes dels ingredients al seu nucli i es torna cruixent i viciosa als seus límits exteriors. Els alvèols d’aquestes pizzes no enganyen: han sigut elaborades amb llevat mare, fermentació llarga, forn de llenya, ingredients italians i respecte a la tradició en un entorn que sembla un tros de Nàpols incrustat al Poblenou. Aquí, segur que Maradona se sentiria com a casa.

---

4. Qui vulgui pizza no és traïdor

Can Pizza Prat. Enric Morera, 72 (El Prat de Llobregat)

Excursió al Prat. Local abarrotat. El racó dels pizzers és una cadena d’assemblatge perfecta: boira de farina, masses en moviment, ingredients col·locats amb precisió… Tot l’enrenou acaba en un forn de llenya de ciència-ficció, un forn giratori on a l’interior s’hi couen diverses pizzes que es torren descrivint cercles. A Can Pizza han perfeccionat l’art de la massa fins al deliri. T’entregues a una base fina, cruixent i solcada d’alvèols, que es torna melosa a la part central. Zero flacciditat. 72 hores de fermentació. Cocció lenta. 12 euros la peça. La Melanzani, amb parmesà, ricotta, albergínia, oli d’alfàbrega i tomàquets petits s’esfuma del plat, com un truc del Mago Pop. La Margherita, desfullada. I m’he promès parlar només de pizzes, però encara em desperto en mig de la nit pensant en els calamars i els musclos all’arrabbiata. Quina sort que tenen els pratencs. 

---

5. L'or de Nàpols 

NAP. Francesc Cambó, 30 i Baluard, 69

Mai és tard si la pizza és bona. Tenia una cita pendent amb NAP des de feia anys i ha valgut la pena tant suspens. El local que tenen amagat al Born –en tenen un altre de més gran a la Barceloneta– és un reducte de gresca napolitana que t’eleva l’esperit: bromes entre l’encarregat de sala i el pizzer, música italiana a tot drap, masses solcant l’aire, ¡felicità! Demano la Diavola i em dura 5 minuts a la capsa; tot és perfecte en aquesta circumferència libidinosa. La massa elàstica i esponjosa no cedeix en cap moment, les vores bombollejants i torrades són droga dura, ¿el temps de cocció a la llenya? Clavat. I la combinació de ceba morada, oli d’oliva i salami picant tallat en tires molt fines… Mmm. Són les claus d’una obra d’art que a penes deixarà empremta als teus estalvis. ¿Com poden ser tan barates unes pizzes tan meravelloses? Aquests napolitans fan autèntics miracles. 

---

6. Feliciti el xef de part meva

Nonna Maria. Anglí, 4

El que passa en aquest petit restaurant és excitant. Cada mes, un reconegut xef amic de la casa dissenya una pizza al seu gust. A l’abril compten amb l’exòtica pizza Shawarma, de Paul Haddad. Menjar-se la pizza dels somnis de xefs condecorats té el seu morbo. Però no menys morbo destil·len les trencadores receptes que habiten la carta més enllà dels clàssics. Nonna Maria manipula massa artesanal, fermentada a consciència, d’una finor llaminera i un crec al mossegar-la que et reconcilia amb la vida. Les seves peces més atrevides triomfen entre els aventurers, especialment les d’aromes nipones: pollastre amb salsa teriyaki i un llaminer híbrid de pizza i okonomiyaki. El local, sense pretensions, es troba amagat a les altures de Sarrià, lluny de la plaga guiri, i, creu-me, pizzes com la Jerome –burrata celestial, embotit diví– bé mereixen l’ascensió, que tampoc és l’Everest.       

---

7. Aparca la dieta

Pàrquing Pizza. Londres, 98 i passeig de Sant Joan, 56

El nom va de debò, el local del passeig de Sant Joan està ubicat en el que havia sigut un pàrquing, un espai amplíssim i d’aspecte gairebé industrial, perfecte per acollir les hordes de famílies i grups d’amics que l’abarroten. El fervor és comprensible, van ser pioners en l’aposta per les masses de qualitat i els ingredients més exquisits. I segueixen regnant des de l’aparcament massiu de Sant Joan i des del seu primer local, a l’Eixample. Una confessió: quan tinc ressaca sempre vaig a Parking Pizza. La meva opció sol ser la de sobrassada picant, formatge taleggio i farigola. La de tòfona negra, fontina, ou i parmesà me la guardo per a dies especials. El cruixent descriu un degradat meravellós des de la perifèria fins al nucli. Són circumferències consistents, proveïdes d’aquelles bombolles màgiques als seus confins que parlen tan bé de la massa. El dia que Marion Cobretti descobreixi Parking Pizza, s’haurà acabat això de menjar porcions fredes de la nevera. 

---

8. Tall italià

Pizza d'Autore. Tamarit, 142

Els cartells poden portar a l’engany, però el material d’aquest restaurant és enorme. A Pizza d’Autore s’han especialitzat en l’autèntica pizza al taglio romana, esponjosos requadros de massa lleugera i crepitant, fermentada durant 24 hores i acompanyada amb productes de proximitat. Tu decideixes la mida de cada peça perquè els preus van a pes. I no siguis garrepa amb les mides. Acabades de fer, aquestes pizzes són tan delicioses que segur que et quedaràs curt i tornaràs al taulell a buscar-ne més. Entre les clàssiques, em decideixo per una que porta ruca, parmesà, tomàquet semisec i formatge stracchino. Impressionant. Cruixent, esponjosa, lleugera… Saborosa. Tenen pizzes al tall farcides –¡porchetta, taronja i mel!-, pizzes dolces i fins i tot en tenen de vegetarianes, de veganes i pizzes amb amanida per a la gent healthy. La solució perfecta per descarregar una mica la consciència després del tec. «No, si jo em demanaré una amanideta i tal…».

---

9 i 10. Edició de butxaca

La Sedici. Plaça del Sol, 9

Pizza Pazza. Ample, 44

Notícies relacionades

El secret de Frankie Gallo Cha Cha Cha, una de les millors pizzeries de Barcelona

¿Com prefereixes la massa de la pizza?

A La Sedici facturen les pizzetes que s’estilen a la regió dels Abruços. Són petits cercles de 16 centímetres que preparen amb llevat mare i farina integral multicereal, i deixen fermentar un dia. La cosa es menja doblegada i et sedueix amb una textura esponjosa, untuosa i amb un punt cruixent. Gairebé tots els ingredients que afegeixen són ecològics i italians. A mi m’encanten les de botifarra, però si et va el punch de sabor, la de crema de tòfona i bolets porta el teu cognom escrit. 

    Per la seva banda, a Pizza Pazza a penes hi ha uns tamborets. O menges dret o te l’emportes. Si hi vas en hora punta, hi trobaràs més soroll que al motor d’un Boeing. Molt guiri afamat, molt italià (bon senyal) i majestuoses porcions, possiblement els millors triangles de Barcelona. Manipulen una massa artesanal cruixent i moderadament fina. Em torna boig la de patata rostida, xoriço picant i romaní. La de tomàquet sec, albergínia i ricotta està per fer-li un monument. I si ruixes la teva porció amb l’oli picant de peperoncino calabrès, veuràs la cara de Jesucrist al triangle. Igual que menjar-se un tros de Sant Sudari. –