On Catalunya
L'hora del vermut
Aperitius 'top'
Costa menys oblidar el primer amor que aquests platillos. Descàrregues d'eufòria dominical. «Y nos dieron las diez y las once, las doce, la una y las dos y las tres»
senyor-vermut /
Quan arribes a certa edat, sortir de festa a totes és una opció suïcida que et pot condemnar a estar tot el cap de setmana al sofà, deixant anar crits patètics a causa del sentiment de culpa i alimentant-te a base de pizzes, paracetamol i reposicions de ‘La que se avecina’. Quan arribes a certa edat, l’aperitiu és la resposta. T’aixeques fresc, t’empolaines i te’n vas tan content a passar el matí (i la tarda si és precís) amb amics o família, en una dolça col·locada d’escopinyes, alcohols tous, amanides, anxoves i el que disposi el diumenge. L’aperitiu és el nou «sortir de festa» per als que ja han deixat de viure de nit. No hi ha res com a torrar-se a ple dia amb cubells de vermut o cervesa, i omplir-se la panxa amb la infinitud de temptacions gastronòmiques que ofereix aquesta santa pràctica.
Barcelona és el Valhalla de l’aperitiu, conec gent que és capaç de defensar la seva vermuteria favorita a ganivetades, de manera que ens perdonin els ultres si no hem inclòs el local del seu barri. Aquí va una llista amb els nostres imprescindibles i els seus productes estrella. I que no ens falti res.
1. Senyor Vermut
Braves i estrelles
Paella sense arròs. The Rolling Stones sense Mick Jagger. Aperitiu sense braves... Inconcebible. Al Senyor Vermut tenen les millors braves de Barcelona, i no ho diu aquest humil escriba, sinó Edu González (@bravasbarcelona), la màxima autoritat en aquest terreny a Barcelona. Pel que sembla, el fricandó podria ser el seu segon ‘hit’, i no ho diu aquest humil escriba, ho diu Ana Sánchez, la meva cap de redacció de l’‘On Barcelona’. Perquè del Senyor Vermut en parla tothom, i ningú malament; ho entendràs quan hi vagis un cap de setmana i hagis de fer cua per trobar lloc.
Conserves, croquetes (espectaculars), torreznos, banderilles, peix fregit, bombes (¡clap, clap, clap!), bunyols de bacallà, la seva imponent col·lecció de vermuts... Tot el que he tastat en aquesta casa m’ha deixat anar una descàrrega d’eufòria dominical fulminant. I al Senyor Vermut flotes en una bombolla de felicitat fins i tot després de pagar el compte; cobrar 3 euros per unes braves tan perfectes (i picants) em sembla un miracle. Si el vermut és la teva religió, ja has trobat el reclinatori definitiu
Provença, 85 Tel.: 93 532 88 65
2. La Cuina d’en Garriga
Cortina d’hummus
El germà petit de La Cuina d’en Garriga de Consell de Cent és un illot d’alegria que flota en el cor del carrer d’Enric Granados. La seva terrassa cotitza més alt que unes babutxes firmades per Kanye West, i no n’hi ha per a menys; els aperitius marca de la casa brillen amb una llum hipnòtica sota els seus tendals vermells. El vermut casolà arriba en un vas gran, generós; les anxoves de Santoña són caramels; l’amanida d’escalivada amb bonítol i olivada entra tota sola dins la teva boca; però el meu platillo preferit és l’hummus de pèsols, un mannà verdós amb fruits secs que és pura psicodèlia lleguminosa. Els diumenges al migdia la fan grossa i tenen fins i tot un ‘dj’ amenitzant l’aperitiu. ¿Sortir de nit, dius? No siguis antic...
Enric Granados, 58. Tel.: 93 215 72 15
3. La Chana
Sanlúcar Airlines
Viatjar a Cadis amb una T-Usual és possible. Baixes a la parada de Paral·lel i vas a La Chana, un petit (i deliciosament incòmode) bar amb una col·lecció al·lucinant de fregits gaditans i un fil musical rocker que et posarà en solfa. D’aquest local andalús en sortiràs ‘engollipao’; tot el que treu la seva fregidora és diví. ¿Les ortiguillas? Colossals. ¿El ‘cazón’ adobat? Farlopa comestible. ¿Els chocos i els seitons? No en podràs menjar només un. I no t’oblidis de rematar la feina amb unes papas amb melva, la moixama de tonyina de Barbate i ‘manzanilla’, o vindrà ‘Mágico’ González amb un llançaflames per socarrimar-te el serrell.
Poeta Cabanyes, 8. Tel.: 93 016 18 43
4. Bodega Montferry
‘Doña Croqueta’
¿Anar Sants i no visitar la bodega Montferry? ¿Estem bojos, o què? Marc Miñarro es va dignar a rescatar aquest veterà local, convertit, en la seva segona vida, en una de les millors bodegues de la ciutat amb diferència. Per a mi, la joia de la corona són les croquetes de rostit: cremoses d’allò més i amb excedent de gust a les seves entranyes; proveïdes d’un exoesquelet perfectament arrebossat, cruixent i homogeni, que sosté les vísceres de la bèstia a la perfecció.
Costa trobar una cosa dolenta a les pissarres. Uns seitons excel·lents. Mandonguilles i cap i pota per a la penya. Canyes que entren com aigua beneita. Vermut i vins a granel d’altes prestacions. Una ensaladilla rusa que si jugués a futbol tindria més Pilotes d’Or que Messi... La millor cosa de Sants, amb permís de Núria Feliu.
Violant d’Hongria Reina d’Aragó, 105. Tel.: 931 62 96 36
www.facebook.com/BodegaMontferry
5. El Puestu
¡Hòstia, pilota!
Xavier Garriga ha aixecat al Fort Pienc una Capella Sixtina de l’aperitiu i el platillo. He visitat El Puestu (magnífica decoració) dues vegades i les dues he sortit amb sabatilles de ballet i tutú. En aquest jove espai, el vermut es pot convertir en dinar i, si cauen més vins del compte, en berenar. L’ensaladilla de la casa, amb tons vermellosos, és un bon començament. Costa menys oblidar un primer amor que la seva croqueta d’Idiazábal. El Xavier m’assegura que la moixama és antològica. No obstant, la nina dels meus ulls és la seva pilota de llom i papada de porc rostida: quan la tastis, veuràs més aparicions que els sonats d’‘El Palmar de Troya’.
Ribes, 39. Tel.: 654 32 10 00
6. Koska Taverna
Truita a Blai Street
Algun dia s’aixecarà un monument en honor al ‘pintxo’ de truita de patates amb xoriço d’aquesta petita taverna catalanobasca, un dels enclavaments més fiables del carrer Blai per entregar-se al vermuteig i no fer cap maleït presoner. Una truitassa molt seriosa. Cuinada al seu punt a la superfície, amb un farcit bavós que s’escampa amb elegància sobre el plat i crida el teu nom com les sirenes d’Ulisses. Guarneix la festa groga amb els deliciosos ‘pintxos’ i gildes de la casa, una tapa de galta, una corbina amb puré d’api i l’obligatòria piscina de sidra i canyes: aprendràs a tocar la ‘txalaparta’ com si haguessis nascut a Astigarraga.
Blai, 8. Tel.: 93 127 03 13
7. Bodega Carol
A la recerca del torrezno perdut
El periodista Roger Estrada m’assessora en matèria de ‘torreznos’, i em recomana el Lauria 2, El Viti i la Bodega Carol. Tinc clar on anar. Pocs llocs honren l’aperitiu amb la dedicació i honestedat de la Carol. Alberto García Moyano (@enocasionesveobares) i Shawn Stocker li van donar a aquest veterà local una segona vida i el van convertir en la catedral del Clot. Els seus ‘torreznos’ són de Sòria, però semblen arribats d’una galàxia molt, molt llunyana: agradables detonacions a la crosta, blanor libidinosa a l’interior, tot goig i ‘joie de vivre’.
Mentre t’entretens admirant la seva sorprenent col·lecció de clauers i utilitzant les anàlisis del teu cardiòleg com a tovalló, pots continuar mimant les entranyes amb una ‘cecina’ de Sòria, una moixama de Barbate, el mític formatge ‘pestoso’ o una dosis intravenosa de llardó gadità. No t’oblidis de fer una reverència davant la foto de Chiquito de la Calzada abans de sortir rodant.
Aragó, 558.
8. Bar Buenavista
L’amanida de Sants
Aquest petit bar té dues coses que valen un imperi: molta ànima i una ensaladilla que mereix estar en el ‘top’ cinc de Barcelona, junt amb el Vaso de Oro, la Bodega Amposta, la Bodega Montferry i el Tapas 24. Jordi Beltran regenta una trinxera vespertina que el cap de setmana, a l’hora de l’aperitiu, es converteix en una vermuteria adorada pel veïnat. Xips gruixudes amb ‘mojo’, anxoves del Cantàbric, banderilles, formatges artesans, ‘cecina’ de Lleó i alguns plats més elaborats, com la burrata o les costelletes al vermut, conformen una oferta en què et pots tonyar amb classe. I és que el Jordi et posa un vermut de la casa, un Bloody Mary o un Negroni en el temps que trigues a cridar: «¡Visca Sants i la mare que el va parir!».
Sant Crist, 23. T.: 606 25 75 05
9. Bodega La Puntual
Olives, anxoves i altres remeis
Tot bé a La Puntual. Anxoves carnoses i enormes, estil Xampanyet. Seitons petits, carnosos, de campionat. Vermut de Reus. Braves cruixents i picants com el dimoni. Escopinyes de les ries gallegues amb salsa de llimona. Una ensaladilla de la casa cremosa, gairebé untable, finíssima.
José Varela, del Grup Varela, i Joan Cales Ninou, del Xampanyet, van imaginar una taverna de bodega i van parir un espai al nucli del Born, que juga amb un arsenal summament eficaç per a l’aperitiu. A l’entrada, els barrils es converteixen en taules sobre les quals aterren tapes i conserves que mai fallen: producte de qualitat, primeres marques d’embotits, llaunes acuradament seleccionades i un detall que em torna boig, les olives farcides a mà amb anxova de veritat. Tot bé a La Puntual.
Montcada, 22. Tl.: 93 310 35 45
10. La Plata
Peixet etern
Diuen que després de provar el peix fregit de La Plata, Bono d’U2 no es va tornar a treure les ulleres de sol. La fregidora d’aquest santuari del Gòtic hauria de ser als arxius secrets del Vaticà junt amb la llança de Longinos. A pocs llocs tastaràs un peixet fregit (habitualment seitó) com en aquest local septuagenari. A la carta de La Plata no hi ha ‘síndrome Netflix’, només facturen quatre tapes, les mateixes des que van obrir el 1945: amanida de tomàquet i ceba, barquetes d’anxova de Santoña i botifarra, i el seu llegendari peix fregit, sempre fresc del dia i seleccionat amb carinyo. Menys és més, diuen. Doncs a La Plata menys és... l’hòstia.
Mercè, 28. Tel.: 933 15 10 09
11. El Villa
Un seitó andalús
Almeria al barri de Gràcia. Diana Jover i Antonio Soria porten les regnes d’aquesta vermuteria d’Almeria, en un barri on impera l’aperitiu català de tota la vida. La càrrega de fregits és nul·la en comparació amb les tapes marines que defineixen la seva oferta. L’Antonio prové d’una família de pescadors andalusos que li envia els famosos i boníssims seitons en vinagre de la casa (preparats a mà). Són la punta de llança d’una carta que és un poema dedicat a Almeria. Els fumats i les salaons són espectaculars, i per als més curiosos hi ha delícies d’Almeria com ‘marraná’ de pop, carn amb tomàquet o ‘remojón’ de San Antón. ¿Manzanilla La Gitana per remullar la nou? Home, és clar; l’aigua, per als calamars.
Martínez de la Rosa, 27. Tel.: 646 06 53 99
12. Pelatti’s
Còctels i llangardaixos
Vaig conèixer Pablo Pelatti a la barra d’Artte. Ara és un esperit lliure i ha parit una idea meravellosa: hibridar la vermuteria catalana de tota la vida amb la cocteleria d’autor. En altres paraules, al seu petit local pots beure un còctel sofisticadíssim per 8 euros, mentre endrapes unes gildes, albergínies en escabetx, deliciosos llangardaixos fets a mà o, si hi ha molta gana, costelles fumades o arrebossades de la casa. Al seu laboratori té fins a ginebres i vermuts macerats. Si et va la marxa, contra el dry martini amb ginebra Cap de Creus macerada amb anxova i gilda incorporada: migdiada de plantígrad pirinenc garantida.
Floridablanca, 24. Tel.: 617 26 32 55
13. Mitja Vida
Xips amb sorpresa
De l’imperi Morro Fi –compto fins a cinc espais repartits per la ciutat–, qualsevol de les seves trinxeres és bona per submergir-te en un aperitiu èpic. La meva sucursal preferida és el Mitja Vida, un rectangle de felicitat a les altures de Sant Gervasi, un barri tranquil com pocs, on et podràs atipar amb els excelsos productes de la marca Morro Fi: vermut, olives, xips, conserves... Lluminós, elegant, en aquesta bombolla vermutera triomfa el combinat de la casa, un bol amb xips gruixudes com sabates, musclos en escabetx, envinagrats i salsa especial. Però seria una impertinència sortir del local sense l’ensaladilla russa i les gildes de la casa circulant pel teu organisme. ¿Mitja vida fent l’aperitiu? Jo ja he firmat.
Brusi, 62.
14. L’Anxoveta de Sants
L’anxova de les temptacions
El concepte bar de barri adquireix una nova dimensió amb L’Anxoveta de Sants, un punt de trobada per al veïnat, que adora les seves tapes, conserves i envinagrats. Els feligresos s’abraonen sobre les anxoves de la casa com si el món s’hagués d’acabar en 10 minuts. Jordi Ibáñez es treballa a fons uns filets carnosos, netejats amb cura, apetitosos i plens de sabor. I al seu voltant ha construït un fortí de conserves, tapes i carns en salsa (¡galta al vermut!) del qual costa Déu i ajuda escapar-se.
Braves de guerrilla, bombes de raïm, ‘cecina’ de Lleó, xips amb bitxo, calçots arrebossats, escopinyes de les ries gallegues i «‘nos dieron las diez y las once, las doce, la una, y las dos y las tres’».
Galileu, 71. T.: 647 81 41 16
15. La Xula
La canya d’Espanya
A veure, que sí, que el vermut mola molt, és molt hipster i aquí Lustau i després glòria, però quan et creues amb un canya de veritat, ja no tens ulls per a ningú més. Tots sabem com de bones són les canyes al Vaso de Oro, però a Gràcia hi ha un racó que demana a crits pujar al ring per enfrontar-se amb el mític local de la Barceloneta. Es diu La Xula i factura una canya perfecta d’Alhambra: vas curt i amb un diàmetre generós, temperatura ideal, dos dits d’escuma en què enfonsaràs el nas sencer... Ho té tot. I unes tapes d’entitat per al vermuteig que es munten el cap de setmana: les papes de la casa, la russa amb maionesa de llima i l’assortiment de formatges podrien ser bons començaments. Acompanyo la seva ambrosia de barril amb unes anxoves curioses, amb tomàquet natural a daus i trossos de tomàquet sec, i desatenc el consell d’un assidu: «¡Demana la llesca de tataki de tonyina, insensat!». I és que a la meva ment només hi balla una dada: a partir de les 18.00 hores, regalen una tapa amb cada canya. Ja ho va dir Terminator, ¿no? Tornaré.
Mare de Déu dels Desamparats, 18. Tel.: 93 165 01 01
Notícies relacionadeswww.facebook.com/LaXulaTaperia —
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Mil anys d’aniversari Montserrat rep amb devoció la sortida de la Moreneta per primera vegada en aquest mil·lenni
- Creu de Sant Jordi 2019 Mor Montserrat Úbeda, referent de la catalanitat i ànima d’Ona Llibres
- Els bojos són ells, ells
- Protesta L’acta del partit recull el llançament d’un objecte de Rüdiger a l’àrbitre