On Catalunya

Moda transalpina

Tot per la pasta: restaurants italians sense pizza

¿Que vols una ‘quatre estacions’, dius? Això aquí sona a heretgia. Viatja a la Itàlia més autèntica sense sortir de Barcelona. És el que es porta ara: menjar espaguetis amb els ulls en blanc. Ni recordaràs la pizza

Anem junts fins a Itàlia, però no passarem de la màfia ni ens comprarem un jersei de ratlles, com els Hombres G. I no hi haurà pizza. Fora pizza. Avui no toca, que diria Giorgio Pujol. Aquesta vegada busquem la Itàlia més autèntica en plats de pasta (i altres receptes) que farien tremolar els fonaments de Cinecittà. Perquè a Barcelona un pot menjar italià de veritat sense recórrer a una ‘quatre estacions’ servida en una taula amb estovalles de quadres. En aquests 10 restaurants menjaràs espaguetis amb els ulls en blanc i viatjaràs de veritat fins al país que va veure néixer Umberto Eco i Eros Ramazzotti. I per si no fos prou, servidor et descobreix dos restaurants molt nous que han vingut a apujar el llistó una mica més. I això que ja estava pels núvols, mamma mia.

1. Placer massimo

Pasta gansa

Acabat d’inaugurar i ja és un ‘hit’. Es tracta del nou projecte del xef i empresari Eugeni de Diego, que ha rehabilitat un local enganxat a la plaça de Cardona, al costat del magnífic Monocrom, i l’ha omplert de vida a base de plats sublims de pasta i altres fantasies italianes. Lombo és un monument al plaer. Cuina, producte i servei operen al més alt nivell perquè els entrants, les pastes i les carns desencadenin una simfonia de gemecs entre els comensals. L’espectacle s’estén per tota la carta, i servidor es deixa portar per la pirotècnia de textura i sabor dels papardelle amb ragoût d’ossobuco –tremends–, els espaguetis a l’estil bronzo amb cloïsses o els increïbles nyoquis amb mantega i sàlvia, als quals Eugeni afegeix una generosa quantitat de caviar. «M’agraden els toppings i formaran part de l’experiència», assegura el xef. Als entrants, carpaccio de ventresca de tonyina i, oh, Déu meu, pizza fregida amb mortadel·la i pistatxos: hauràs de lligar-te a la cadira per no levitar. / Moliné, 1. barlombo.com

2. Petit gran italià

Lasanya guanyadora

Quan em van dir que darrere d’aquest petit restaurant italià hi havia l’escuderia de Mantequerías Pirenaicas, vaig acudir a l’esprint a la cita. Tot i que les expectatives ja eren altes, L’Italiano Perso les va superar amb escreix, és a dir, amb alguns dels millors plats de pasta que he deglutit en molt temps. D’aquesta trinxera, decorada amb fotos de celebritats menjant espaguetis, un surt amb la inquietud de no haver pogut tastar-ho tot. Bàsicament perquè broden fins a les rebladures d’una carta breu però intensa de manera endimoniada. Els bigoli a l’amatriciana, al dente dentie, es digereixen amb èpica desencadenada. La carbonara és d’Oscar a la millor pel·lícula. Però si m’hagués d’emportar un plat a la tomba, triaria la seva lasanya: cremosa, suculenta, elegantíssima, la millor que he menjat a Barcelona. / Homer, 18. Instagram: @litalianoperso

3. Sol davant el perill

Pasta i birra

Un exèrcit d’un sol home. Es diu Emanuele de Angelis i ell sol se les apanya per conduir els fogons i hipnotitzar-te amb una carta de pastes colossals. Il Birrino és un espai casual, un híbrid de cerveseria artesana i restaurant italià que s’enganxa al cor dels seus clients com una balada d’Umberto Tozzi. Malgrat les seves limitacions, la diminuta cuina manufactura plats de pasta dignes dels millors ‘hot spots’ italians de la ciutat. Espaguetis amb cloïsses i botarga. Nyoquis amb ragoût. Espaguetis amb vodka rematats en un bol de formatge gegant. Un pesto delirant. La carta es mou i amaga potentíssims suggeriments del dia. I no t’oblidis de tastar els plats fora pasta, especialment aquests guisats italians que Emanuele domina com si fos la nonna. El millor italià de Fort Pienc sense despentinar-se. / Alí Bei, 123. Instagram: @ilbirrino

4. Gòtic a la carbonara

Empori di pasta

Impossible trobar lloc el cap de setmana, llevat que hagis reservat amb temps. El millor restaurant italià del Gòtic s’ha guanyat l’amor d’una clientela fidel i nombrosa que es perd a les seves pastes i fa llargues peregrinacions només per menjar les seves famosíssimes lasanyes, les joies de la seva allargada corona. Dotat amb un extra de calidesa i encant,Le Cucine Mandarosso sedueix com i quan vol. Que bona que és la carbonara de la casa. ¿I aquest nero di seppia que et visita en somnis? Per si no fos prou, a escassos metres del restaurant compten amb l’ultramarins italià Emporio, amb tot el gran producte Mandarosso a la venda i per emportar, per si els trobes a faltar. / Verdaguer i Callís, 10. mandarosso.com

5. Festival de Venècia

En la cimera

Per a molts, el millor restaurant italià de Barcelona. Ubicat en els confins del Poble-sec, a la falda de Montjuïc, Xemei exigeix cert sacrifici en el desplaçament, però les penúries es veuen compensades amb escreix per la seva cuina veneciana, tan agradable i disfrutable que convida a repetir i repetir i repetir... El restaurant insígnia dels germans Max i Stefano Colombo no necessita lloes ni presentacions. Els seus plats de pasta han entrat en l’organisme de grans celebritats com Bob Dylan, vips que es deixen tenyir la dentadura de negre pels seus antològics espaguetis al nero di seppia: or atzabeja. Però no tot comença i acaba a les seves pastes, seria una grolleria anar a aquest santuari venecià i no demanar l’assortiment de peix. Per cert, si vols tastar les mels del seu majestuós celler, agafa’t la tarda lliure. / Passeig de l’Exposició, 85. xemei.es

6. Tir de Gràcia

Visca la família

S’hi ha d’anar amb calma, perquè a Raffaelli allò de menjar ràpid és poc menys que una heretgia. Aquest restaurant de tradició familiar reivindica l’autèntica cuina italiana, a través d’uns plats que venen carregats d’emoció i afecció a la vida. M’encanta la seva pizzeta fregida per començar. També la seva albergínia a la parmesana. I en el terreny de la pasta, tot és pirotècnia transalpina. Pasta treballada artesanalment, diàriament, i acompanyada per producte de qualitat. Com aquesta carbonara que voreja la perfecció. Com els linguine a la vongole o els pappardelle al ragoût toscà que entren ja a la nova carta. Una carta en la qual també disfrutaràs uns ravioli de carbassa i formatge taleggio que prometen donar molta guerra. El més semblant a un tros d’Itàlia al barri de Gràcia. / Luis Antúnez, 11. raffaelliristorante.com

7. Raval al dente

Taverna veneciana

El millor italià del Raval i el que més vegades dec haver visitat en la meva vida. Bacaro ho té tot. Una decoració romàntica i confortable. Un servei atent i agradable. Uns plats de pasta amb tocs d’autor que no tenen rival a Ciutat Vella. Sí, pot ser que alguns triguin una mica a arribar, però l’espera els fa encara més irresistibles. I costa destacar un plat de pasta en concret, bàsicament perquè tots els que he tastat coquetegen amb el sublim, perquè la seva carta es mou constantment i perquè pots trobar-te inesperades novetats i doloroses eliminacions d’un dia per l’altre. Tot dependrà de com s’hagi aixecat el xef. Per cert, no et quedis amb l’obvi: toquen el peix i la vedella amb el mateix amor que apliquen a les seves pastes. / Jerusalem, 6. bacarobarcelona.com

8. Pasta i ambició

Gust d’Itàlia

La pasta tractada com una pedra preciosa. La pasta entesa com una religió. En el joveníssim Algrano Bistro(1 any obert), et submergeixes en una exhibició de pastes artesanals, cuinades segons abans d’arribar a la teva taula, rabiosament fresques. Vol convertir-se en un referent i és ambiciós en les seves propostes. Els ravioli farcits d’ossobuco amb salsa de carn i safrà o els paccheri picants amb ‘nduja, salsa de tomàquet i burrata fumada (el meu favorit) et mostren clarament el camí que ha decidit emprendre el restaurant del xef Gabriele Milani. Si vols coses més mundanes, te’n vas a casa, et prepares unes tallarines Gallo amb pesto Buitoni i a viure. / Tamarit, 104. algranobistro.com

9. A la meva manera

De NY a Roma

Còctels d’autor. Música collonuda. Interiorisme desenfadat. Terrassa miraculosa. Una carbonara que guanyaria concursos sense tocar-se el serrell. Uns cavatelli amb ragoût de xai que deixen la mateixa marca que un primer amor. A Benzina no hi ha por del desconegut, per això capgiren les formulacions clàssiques, les porten al seu terreny i els imprimeixen l’esperit novaiorquès que caracteritza la casa. Aquesta és l’actitud: fuck Giovanni Rana. / Passatge de Pere Calders, 6. www.benzina.es

10. Born in Italy

Notícies relacionades

Pasta honesta

Al Born profund, a prop de la cocteleria Paradiso, s’amaga aquest restaurant italià a reivindicar amb les corrioles plenes. La pasta (artesanal i preparada a l’instant, òbviament) és l’estrella rutilant d’aquest càlid espai amb una espectacular terrassa. Encara recordo els seus pappardelle amb ragoût de vedella amb especial emoció. També els seus maccheroncini amb albergínies, tomàquet cherry i ricotta fumada. Ah, i qualsevol pasta amb marisc i peix és un altre ‘must’ de la casa. Complidor i honest. / Rera Palau, 3. gravinristorante.com

Temes:

Restaurants Barcelona Gastronomia On menjar avui

Inicia sessió 0 Comentaris