Terrasses sense fum, per Òscar Broc

Imagina, estimat lector, que en ple èxtasi, mentre xarrupes el cap d’un gambot, m’assec a la taula del costat, trec un altaveu ‘bluetooth’ de mig quilo i poso reggaeton a tot volum. No trigaries ni un minut a cridar-me l’atenció. Els cambrers em farien fora a puntades de peu. Impossible disfrutar d’un bon menjar en una terrassa amb tal contaminació acústica. 

Bad Bunny i Ducados 

Ah, però quan la contaminació és una altra, les coses canvien. Si en lloc de Bad Bunny a un volum atroç, el paio de la taula del costat t’envia un núvol de Ducados directe a la cara, per a alguns no hauria de passar res. Entenc que molts fumadors considerin que menjar i fumar són activitats complementàries. Però aquesta associació només funciona al seu cap: per a la resta de persones, menjar amb fum de tabac aliè és una porcada. 

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Per això la prohibició de fumar a les terrasses per al 2023 no em sembla només lògica, sinó necessària perquè la majoria no fumadora pugui disfrutar del seu menjar sense empassar-se les boirines tòxiques de l’altra taula. A la meva manera de veure, ser en una terrassa no et dona carta blanca per fer el que et dona la gana. Menja i deixa menjar.

Si ve tant de gust fumar, no costa res aixecar-se, apartar-se una mica de la zona on són els comensals i disfrutar d’aquest cigarret sense destrossar-li el menjar als altres. Si em ve de gust escoltar Bad Bunny, em posaré uns auriculars. No és una qüestió de llibertat, al meu món es diu ‘civisme’.