On Catalunya

Agafa pa i suca

Adeu, Pinotxo, per Òscar Broc

L’històric Pinotxo de la Boqueria de Barcelona s’ha traspassat. Amb el Juanito s’acaba una forma d’entendre l’hostaleria. Més que un bar, era un estat d’ànim

Adeu, Pinotxo, per Òscar Broc
1
Es llegeix en minuts
Òscar Broc

Molts pensaven que era culpa de les obres que s’estan realitzant al mercat, unes obres que han obligat el Quim de la Boqueria a tancar fins al 27 de març. «Serà temporal», deien. Però els pitjors auguris s’han fet realitat: el Pinotxo es traspassa. La festa s’ha acabat. Pel que sembla, desavinences familiars han sigut el detonant de l’impensable. Després de la jubilació de Juanito Bayén, el bar estava en les millors mans, funcionava com sempre ho havia fet, cosa que fa encara més dolorós el seu precipitat adeu. 

La Boqueria ha perdut part de la seva ànima, potser per això, i amb raó, el mercat ha reclamat que l’Ajuntament concedeixi a Juanito Bayén la Medalla d’Or. Amb ell s’acaba una forma d’entendre l’hostaleria. Corbata de llacet, armilla, somriure permanent i fotos per a qualsevol que demanés immortalitzar-se amb el mestre. Malgrat constar a totes les guies, conviure amb el turisme i assumir la jubilació del mestre, la barra del Pinotxo no va perdre mai la seva essència: més que un bar, era un estat d’ànim

L’ànima de la Boqueria

Notícies relacionades

Desconec què passarà amb el local. Mantenir el nom seria, al meu parer, un error. Sense la família que li donava vida darrere de la barra, és impossible que el Pinotxo torni a ser el Pinotxo. Tant li fa que mantinguis els plats més icònics; els cigrons amb botifarró i el cap i pota no seran el mateix sense el factor humà que conferia al bar gran part de la seva màgia. 

La Boqueria s’enfronta ara a un moment crucial per a la seva malmesa identitat. Pinotxo era un símbol de resistència davant la puixança dels sucs i els cons d’embotits per a turistes. El mercat i la ciutat es queden sense un emblema que reivindicava una Barcelona en perill d’extinció. Diuen que quan perds un braç o una cama, continues sentint-lo encara no hi sigui. Estic convençut que la Boqueria seguirà sentint el Pinotxo durant molt, molt temps.