On Catalunya
Agafa pa i suca
Adeu, Pinotxo, per Òscar Broc
L’històric Pinotxo de la Boqueria de Barcelona s’ha traspassat. Amb el Juanito s’acaba una forma d’entendre l’hostaleria. Més que un bar, era un estat d’ànim

Molts pensaven que era culpa de les obres que s’estan realitzant al mercat, unes obres que han obligat el Quim de la Boqueria a tancar fins al 27 de març. «Serà temporal», deien. Però els pitjors auguris s’han fet realitat: el Pinotxo es traspassa. La festa s’ha acabat. Pel que sembla, desavinences familiars han sigut el detonant de l’impensable. Després de la jubilació de Juanito Bayén, el bar estava en les millors mans, funcionava com sempre ho havia fet, cosa que fa encara més dolorós el seu precipitat adeu.
La Boqueria ha perdut part de la seva ànima, potser per això, i amb raó, el mercat ha reclamat que l’Ajuntament concedeixi a Juanito Bayén la Medalla d’Or. Amb ell s’acaba una forma d’entendre l’hostaleria. Corbata de llacet, armilla, somriure permanent i fotos per a qualsevol que demanés immortalitzar-se amb el mestre. Malgrat constar a totes les guies, conviure amb el turisme i assumir la jubilació del mestre, la barra del Pinotxo no va perdre mai la seva essència: més que un bar, era un estat d’ànim.
L’ànima de la Boqueria
Notícies relacionadesDesconec què passarà amb el local. Mantenir el nom seria, al meu parer, un error. Sense la família que li donava vida darrere de la barra, és impossible que el Pinotxo torni a ser el Pinotxo. Tant li fa que mantinguis els plats més icònics; els cigrons amb botifarró i el cap i pota no seran el mateix sense el factor humà que conferia al bar gran part de la seva màgia.
La Boqueria s’enfronta ara a un moment crucial per a la seva malmesa identitat. Pinotxo era un símbol de resistència davant la puixança dels sucs i els cons d’embotits per a turistes. El mercat i la ciutat es queden sense un emblema que reivindicava una Barcelona en perill d’extinció. Diuen que quan perds un braç o una cama, continues sentint-lo encara no hi sigui. Estic convençut que la Boqueria seguirà sentint el Pinotxo durant molt, molt temps.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet