On Catalunya
Agafa pa i suca
Adeu a la tripa del Brusi, per Òscar Broc
Un altre clàssic que abaixa la persiana: tanca el Bar Brusi. La cassola gegant de tripa de la senyora Montserrat ja era una icona de Barcelona

Aquest diumenge vaig estar al Bar Brusi fent un cafè, completament aliè al fet que el local estava consumint les seves últimes hores de vida. Una casualitat que em va servir de comiat involuntari. Al fons del bar, la senyora Montserrat s’agitava a la seva petita cuina. No vaig poder evitar meravellar-me de nou amb les argolles Schweppes i la seva llegendària barra dels setanta. Quan dilluns em vaig assabentar que el Brusi abaixava la persiana, em vaig maleir per no haver demanat una tripa i donar l’adeu merescut a un plat icònic al qual vaig rendir degut homenatge durant els anys que vaig viure al Gòtic.
Desconec si la tripa de la senyora Montserrat era la millor de Barcelona, el que tinc clar és que deixava empremta. I tenien una legió irreductible de seguidors, capaços de posar-te un ganivet de caça al coll si t’atrevies a qüestionar la seva supremacia. No sé quantes racions en vaig endrapar quan érem veïns, en van ser moltes, i cada vegada que enfonsava la forquilla a aquesta tripa gelatinosa una rampa de felicitat recorria el meu cos. Cada vegada era com la primera vegada.
Magdalena porcina
Saborosa, treballada, abundant, amb la càrrega justa de picant i uns sucs que rivalitzaven amb l’ambrosia de les divinitats gregues, la tripa del Brusi era una icona de Ciutat Vella. Com també ho era el racó des d’on sortien, aquesta cuineta a la vista que mostrava una col·lecció d’olles temptadores (ai, aquestes botifarres amb xampinyons). No era estrany veure algun client ensumant i fins i tot fent fotos de la cassola gegant de tripa que la Montserrat preparava des de temps immemorials. Tant de bo pogués tastar l’esmentat plat una última vegada i que es desencadenessin els records. Cent mil vegades millor que la feliç magdalena de Proust, d’això no en tinc cap dubte.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Postureig 'low cost' La mariscada més barata d'Espanya se serveix a palades a Barcelona
- Escapades El poble més pintoresc de Catalunya per visitar al febrer és un paradís modernista amb una festa que omple de color l'hivern
- El resort de luxe SLS Barcelona obrirà amb descomptes l’1 d’abril
- Futbol La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu
- Consum Bon Preu accelera la seva expansió i obrirà 12 nous súpers aquest any
- Aldarull Un grup causa aldarulls en un tren obligant a intervenir la maquinista
- Negociacions El PSOE i Junts es reuneixen abans del debat de la qüestió de confiança
- Un 93% dels trens de la Cerdanya incompleix l'horari
- CARDIOLOGIA ¿Què són i com evitar els greixos trans, que augmenten el risc de mort un 34%?
- 1.080 vivendes i un gran parc Una inversió milionària i el futur Clínic rellancen el sector Can Rigalt al nord de l’Hospitalet