Melmelada de béicon, per Òscar Broc

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

Si alguna cosa m’ha quedat clara en aquest terreny és que la simplicitat és una aliada. Es produeix un incòmode bombolleig al meu interior quan repasso les cartes de moltes hamburgueseries i detecto composicions barroques que acumulen ingredients a tort i a dret. Burgers hipertrofiades que es desmunten cada vegada que intentes encaixar-les a la mandíbula. Peces de 180 grams amb trossos de foie que enfonsarien el ‘Titanic’, rul·los de formatge de cabra que semblen pneumàtics de Fórmula 1, descàrregues de provolone que negarien diversos pobles, ¡tones de pastrami!

Llaminadura dolçassa

I entre tots aquests invents, hi ha una aberració que cada vegada detecto a més restaurants: la melmelada de béicon. Si vols destrossar una bona ‘burger’, no ho dubtis, unta-la amb aquest ungüent diabòlic. El teu entrepà es convertirà en una espècie de llaminadura dolçassa, et costarà assaborir la carn i t’hauràs de treure la potinga enganxosa dels dits amb una radial. La melmelada de béicon és una línia vermella que no penso tornar a traspassar. A mi, el béicon que me’l posin en talls, fumat i salat. Si l’objectiu és obturar artèries, res com recórrer al format original. Que jo sàpiga, una hamburguesa no és una torrada.