No a la coca, per Òscar Broc

He mirat de connectar amb ella de totes les formes possibles i l’esforç ha sigut infructuós. Déu sap que he volgut entendre-la, però la majoria de les vegades la trobo excessivament seca. Pot ser perquè el brioix aguanta poc exposat als elements i, al cap d’unes hores, es resseca més que un card al desert dels Monegros, jo què sé jo, però al meu món, sense tendresa no hi ha amor.  

La fruita confitada em treu totalment del partit. Em puc tirar els meus bons cinc minuts apartant-la, sense deixar el més mínim rastre d’aquest invent diabòlic a la massa. No soc l’únic ‘hater’ de la fruita confitada, sé que és un odi estès i que molta gent aparta també aquests molestos i embafadors trossos. Curiosament, el forner Enric Badia del Forn Elias m’explicava que malgrat la mala fama de la fruita confitada, la coca que més es ven en el seu negoci és la clàssica amb fruita (¡i sense crema!). La tradició pot més que la repugnància. 

Notícies relacionades

Aquesta cervesa són 3 euros i 20 minutets, per Miqui Otero

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

¿Llardons? Pas. ¿Crema? Acidesa. No obstant, els enemics de la coca de Sant Joan tenim alternatives. Per exemple, podem acudir a l’udol de Joncake. L’exitós pastisser barceloní ha parit un pastís de formatge que té gust de la coca de Sant Joan de la meravellosa pastisseria Carrió.

Té la sensualitat i cremositat dels seus ‘cheesecakes’ i, sense ser una coca de Sant Joan, té més gust a coca de Sant Joan que una coca de Sant Joan. Feliç i neuròtica revetlla.