Mongeta, patata i nostàlgia, per Òscar Broc

Comparteixo vivències amb Xavier Pellicer a la barra del seu restaurant. Conec pocs cuiners amb semblant compromís amb el producte. La seva obsessió no només se cenyeix a la recuperació de la puresa de les verdures, sinó a les seves profundes implicacions emocionals. Em posa el plat de mongeta tendra amb patata de la casa, una obra d’art que va més enllà del procés masticació-deglució i s’introdueix en els meus records com un virus informàtic, despertant sensacions encriptades pels rigors de la vida adulta i les seves rutines. 

Màgia amb la verdura

Notícies relacionades

Els millors restaurants de Barcelona on compartir plats i vins naturals

Còctels a preus ajustats: gasta amb moderació als barris més ‘cool’ de Barcelona

La patata en format nyoqui, la mongeta tendra en format crema... Quina detonació de nostàlgia, felicitat i confort. El gust de mongetes d’altres temps, la carícia a la llengua del núvol de patata... És un Matrix en el qual podria viure eternament. El xef s’esplaia mentre reparteix unes pedres de quars sobre els fulls de les comandes, parla d’energies positives i orquestra el servei amb una placidesa impròpia d’una cuina que opera a ple rendiment. 

I no només fa jocs de màgia amb la verdura, també aconsegueix enviar-me a casa de la meva difunta àvia amb una pilota de pollastre amb bledes que recorda escudelles perdudes i diumenges amb la iaia. Uns agafen el Delorean i confien en un científic boig. A mi no se m’acut millor manera de viatjar al passat que acceptar el repte de Xavier Pellicer i saltar al buit. Feliç viatge.