On Catalunya
Agafa pa i suca
Milaneses ‘vs’ carn arrebossada: la nova enganxada absurda del món gastro
A la milanesa li falten dos minuts per convertir-se en nova tendència. Ja està activant les alarmes dels puristes locals del menjar a Barcelona
Velljoves: restaurants nous de Barcelona que aposten per l’antic
La truita-burger: ¿ximpleria o genialitat?

barcelona/Milanesa9reinas.jpg /
Ve conflicte diplomàtic per la via gastronòmica. Una vegada més. Ara és la milanesa, un producte venerat a l’Argentina i en evident puixança a Barcelona: li falten dos minuts per convertir-se en nova tendència.
Els ‘influencers’ gastro fa temps que intenten vendre’ns la moto. I la jugada els sortirà bé: la milanesa ben feta és un artefacte dissenyat amb geometria divina per matar la gana i avivar el plaer. Aquesta vedella fineta (i infinita), ben coberta, cruixent per fora i apetitosa per dins, amb les seves patates tallades a mà, pot convertir-se en un dels millors autoregals del món.
Per cert, per aprendre les meravelles i contradiccions d’aquesta recepta adherida a l’ADN dels argentins, vegin la sèrie ‘Nada’ (Disney +) i escoltin la dissertació que fa sobre la milanesa el seu protagonista, l’entranyable crític de ficció Manuel Tamayo Prats.
Notícies relacionadesDeia allò del conflicte diplomàtic, perquè tanta milanesa per tot arreu ha acabat activant les alarmes dels puristes locals del menjar, que han hissat la bandera de l’orgull nacional, apel·lant a la comparativa milanesa-carn arrebossada (a casa meva sempre amb llom de porc). Un Argentina-Catalunya de la màxima. Un partit que, segons els nostres policies gastro, oh sorpresa, guanya la carn arrebossada.
Arrebossa que no és poc
Si ens posem perepunyetes, la milanesa és, en essència, carn arrebossada. ¿I? ¿A quin Sherlock Holmes de nyigui-nyogui hem de premiar per aquesta troballa? Em pregunto quin sentit té enfrontar les dues receptes. Aquestes guerres beneites sobre nomenclatures, ingredients i orígens només produeixen badalls (o, si més no, donen per a alguna facècia) entre el gran públic. I cada vegada validen més la lliçó de vida que un dia em va donar la meva àvia: «‘Nene’, si està bo i t’agrada, digue-li com et surti del piiiiiiiiip».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- El germà de Mercè Camprubí, des de Nova York: "Van marxar junts i amb un somriure a la cara"
- Miguel Bosé: "No soc ‘woke’, no soc beneit, ni ho seré mai"
- Accident mortal Moren dos motoristes al xocar amb un cotxe que va envair el carril contrari a Riudarenes
- A Horta-Guinardó El cost per reparar una caldera deixa sense aigua calenta una guarderia pública de Barcelona
- Impost sobre la renda Avís d’Hisenda: si cobres més de 32.500 euros, tingues en compte això en la teva declaració
- Magatzem de gas El govern espanyol autoritza el segellat i abandonament definitiu dels pous del Castor
- Pandèmia de coronavirus La neteja de plasma per tractar la covid persistent és ineficaç, segons un assaig clínic de Can Ruti
- Negociació amb el Govern ERC s’obre a aprovar un altre suplement de crèdit a Illa si reforça la política antiaranzelària
- Sentència inèdita Un jutge de Madrid veu errors en la loteria de Nadal del 2021: números cantats que no van constar en la llista de premis
- Ciberdelinqüència Un jutjat de Martorell obliga un banc a pagar els 17.000 euros robats per ciberdelinqüents a una clienta