On Catalunya
petons i canyes
12 històries d'amor i barres
No es conformen amb compartir coixí i somnis. A aquestes parelles les trobaràs en locals de tot tipus donant carinyo (també als clients)
zentauroepp37023839 portada del onbarcelona del 27 012 2017 castellano170126163428
Desoint tots els consells, es van casar (alguns de veritat, altres només en sentit figurat) i també es van embarcar. Aquestes dotze parelles comparteixen la seva vida i a més la seva feina, que sovint es converteixen en el mateix. Lluny de veure-ho com un inconvenient, tots coincideixen en el mateix: treballar amb el teu company és multiplicar les forces per dos. I encara que diuen que a vegades la confiança fa fàstic, tots formen uns equips imbatibles.
L’amor està servit.
1. Akashi Gallery
Rosselló, 197
Un racó del Japó rural
A aquest japonès i aquesta catalana tothom els deia el mateix: «Si heu viatjat 365 dies en una caravana, això de treballar junts serà bufar i fer ampolles». El 2010, Toru Morimoto i Tina Bagué, fotògrafs, van conduir 42.000 quilòmetres per la part més rural del Japó. L’aventura, un any més tard, la van resumir en un llibre. I el 2012 van obrir una galeria de fotografia on, a més, serveixen tapes japoneses casolanes. L’Akashi és un homenatge a les acollidores tavernes i teteries que van visitar. És un taller d’artista i, al mateix temps, un lloc càlid –amb jardí interior inclòs– on poder disfrutar de l’esperit i el sabor del país nipó. Imprescindibles les gyozes fetes a mà o el verat marinat.
2. El Petit Brot
Doctor Dou, 10
Menjar crudivegà amb fonament
Sucs vius premsats en fred i batuts de superaliments. Pot semblar un altre lloc més que s’apunta a la moda de l’alimentació crudivegana, però no. El Petit Brot neix del canvi de vida de la catalana Laura Albors i del txec Ales Turay. Es van conèixer estudiant a Belfast i junts es van fer una pregunta: ‘¿Què necessita el nostre cos per alimentar-se bé?’. S’han convertit en uns experts en la matèria i comparteixen el seu estil d’alimentació sense fer judicis morals i sense intentar convèncer a ningú. Tot el que ofereixen és ecològic, saludable i sostenible. Desprenen il·lusió i professionalitat. El projecte és tan especial per a ells que van obrir el local el dia del seu aniversari.
3. Rufián
Nou de la Rambla, 123
La segona casa d’Oliver i Deryck
En medio de una cita con un chico, Oliver se cruzó con Deryck. Tras el flechazo, lo tuvo claro y dio un plantón en toda regla. Esa noche la pasaron juntos y ya no se volvieron a separar nunca más. Hace quince años que estos venezolanos comparten su vida y ahora también su trabajo. Es tan fuerte lo que les une que el Rufián, su bar, es una extensión de ellos y de su casa: mismas obras de arte, mobiliario –'vintage'– similar, y hasta una pared con recuerdos de la pareja. Incluso sus perros (es un local 'dog friendly') corren por allí. Y, como ellos, el espacio es hogareño y desenfadado. Hacen uno de los mejores sándwiches de pastrami de la ciudad y organizan un vermut musical de referencia.
Enmig d’una cita amb un noi, Oliver es va creuar amb Deryck. Després de l’amor a primera vista, ho va tenir clar i va deixar plantat l’altre noi. Aquella nit la van passar junts i ja no s’han tornat a separar mai més. Fa quinze anys que aquests veneçolans comparteixen la seva vida i ara també la seva feina. És tan fort el que els uneix que el Rufián, Rufián, el seu bar, és una extensió d’ells i de casa seva: les mateixes obres d’art, un mobiliari –vintage– similar, i també una paret amb records de la parella. Fins i tot els seus gossos (és un local dog friendly) corren per allà. I, com ells, l’espai és casolà i desenfadat. Fan un dels millors sandvitxos de pastrami de la ciutat i organitzen un vermut musical de referència.
4. Celler Ca La Paqui
Sant Joan de Malta, 53
El de tota la vida
Paqui és tan exigent –ella diu que primmirada– que cada dia neteja les anxoves del Cantàbric minuciosament, amb unes pinces de depilar. Amb el mateix amor prepara els molletes d’Antequera amb pringá, les favetes amb gula i ou ferrat i els seitons en vinagre. Li agraden les coses ben fetes, igual que a Juan, el seu marit. I és per això per l’únic que discuteixen: perquè tot estigui perfecte. Aquesta andalusa i aquest català fa més de trenta anys que porten una bodega de barri que respira ambient de família. La conserven tal qual i això és el seu encant. Només hi han anat afegint fotos dels seus fills, dels seus nets, i una bandera del Betis. Ah, i són tan pencaires que només tanquen els diumenges a la tarda i el dia de Nadal.
5. Makinavaja
Carretes, 51
Temple de rialles i respecte
Quan es van veure l’una a l’altra ballant en una discoteca, van saber que allò seria l’inici d’alguna cosa important. Merche, neboda del propietari, Leandro, és una dona enèrgica fora de sèrie; i Patri, la seva ombra al Makinavaja, també. Fan sentir benvingut a qualsevol, sigui hetero, gai, porti rastes, o americana i corbata. Molts dels seus clients ja són els seus amics i, com si fos un altar, els tenen dedicada una paret plena de polaroids. Amb ells comparteixen bromes, rialles i uns vermuts rock els dissabtes al matí que ja són insígnia del barri. No hi falten les mandonguilles, la carn amb salsa i altres tapes casolanes.
6. La Javanesa
Joan Gamper, 12
Còctels inspirats per Serge Gainsbourg
Es van conèixer a la tele, però David Carabén i Flora Saura es podrien haver conegut en un bar, territori que senten com casa seva. El líder de Mishima sempre fantasiejava amb obrir un local, i la periodista va treballar en un. La Javanesa, títol d’una cançó de Serge Gainsbourg, és una cocteleria pensada fins al detall: llum, mobiliari, selecció musical… No podien faltar el piano i la música en directe en el projecte del mediàtic tàndem, a qui se suma com a soci Zico Judge. Preparen una carta de còctels propis entre els quals ja en destaca un, el Dispara i apunta, fet a base de mescal, infusió de pinya, cinc pebres, aiguamel i picant.
7. Alkimia
Ronda de Sant Antoni, 41
El projecte definitiu de Vilà
Entre el que vols fer i el que ets capaç de fer, hi ha una distància. Això és el que diu Jordi Vilà, que, amb Sonia Profitós, ha escurçat aquesta separació per obrir el nou Alkimia, el seu restaurant d’alta cuina, el definitiu. Visió, maduresa i il·lusió són els ingredients d’aquest projecte en què hi ha un protagonista clar: la cuina de mà, en què la millor matèria primera –que busquen directament on es produeix– és tractada com un objecte d’artesania. La mà, a més, es projecta en diversos espais del restaurant i també simbolitza l’amistat i el contacte humà, que cuiden religiosament.
8. Tofu Catalán
Aribau, 119
El capritx de dos japonesos
El despertador de Tateo Shimizu sona cada matí a les cinc. Poc abans de les sis ja és a la cuina de Tofu Catalán, preparant el seu producte estrella: el tofu fresc. Aquest periodista de Tòquio tenia clar que volia viure a Barcelona, però sense renunciar a menjar alguns dels aliments més tradicionals del Japó, així que va decidir que ell mateix els prepararia. Amb la seva dona Michiko, sempre somrient, ven des de soja fermentada fins a sushi i altres plats per emportar-se. Han aconseguit convertir-se en un lloc de visita obligada per a vegetarians, vegans i amants del menjar japonès.
9. Sofrito Bar
Radas, 67
Fusió i sabor al Paral·lel
Com el mític disc de Mongo Santamaría, Sofrito és una barreja de moltes coses: música, gent i sabors. El sabor veneçolà i el menjar llatí –amb opcions veganes– en forma de racions per compartir formen la carta d’aquest càlid lloc. Roxana Dunia i Leonel Rojas fa 17 anys que estan junts i formen un equip invencible. Són de Veneçuela, però han viscut a Menorca i Jaén, on van agafar la idea de servir una tapa gratis amb cada beguda (els dimecres). Són uns autèntics melòmans. Cuiden el fil musical tant com les festes que organitzen, en què presumeixen de ser uns divertits i simpàtics amfitrions.
10. Cassette Bar
L'est, 11
Un lloc dels autèntics
Una lleonesa i un riojà estudiaven anglès, treballaven com a cambrers i compartien habitació. I va passar el que havia de passar: es van enamorar. Ja com a parella, a Barcelona, Fabio i Laura van obrir el local que sempre havien somiat: un bar musical, amb bons còctels i amb una tapa de formatge o cecina gratis. La seva terra, present. Ara, amb una carta nova cada setmana i més àmplia, és estrany anar al Cassette Bar i trobar-hi només un dels dos. Junts –sempre– van pintar, van polir la barra, van decorar les parets i van recopilar les desenes de cintes de casset que els porten els seus clients, que ja són amics. El llum fet amb algunes de les cintes ja és tot un emblema.
11. Granja Plaza
Pintor Fortuny, 26
Sentir-se «a casa»
Enmig d’un atac de tos, la Susi va conèixer en Xavi. Al cap de vint minuts, aquest llavors jovenet del Raval va tornar amb uns caramels de menta. D’això fa 24 anys. Ara són la cuinera i el bàrman de 'La Grangeta', com l’anomenen els clients, amb els quals tenen fins i tot grup de WhatsApp (són 40). A més de preguntar-li a la Susi pels plats del dia, també es feliciten pels aniversaris i s’envien mems. Menjar-se un bocata o un menú en aquest oasi de turistes és estar en família. Els fidels entren a saludar fins a la cuina i s’acomiaden de l’Óscar, un peix que fa nou anys que observa el personal.
12. Délices de France
Notícies relacionadesMuntaner, 443
Exquisidesa i bon tracte
Quan a Juan Gómez, el maître, se li oblida afegir el nom del comensal a la comanda, Rosa Serrano, la seva dona, el renya. Aquesta xef prepara el suflé de formatge, la sopa de ceba o el bistec tàrtar amb el màxim carinyo i a gust de cada consumidor. Va arribar al restaurant el 1992. Juan, en canvi, coneix el restaurant des dels inicis (1966): va servir la gauche divine barcelonina dels 60 i 70, i ha vist passar tres generacions de clients. Ell, la Rosa i el seu fill Sergio, el sommelier, són el clar exemple de la gentilesa i la bona feina. Han après l’ofici treballant i són tan planers com exquisits. Aquest any celebren 50 anys d’història.
