Descobreix la fórmula per no perdre el temps

Campanaris, rellotges de sol, d’agulla, amb carilló; amb història, emblemàtics, reivindicatius, de disseny i fins i tot alguna obra d’art… Ningú se’n recorda d’ells ni del paper que durant segles han tingut en l’organització de la vida social. Però segueixen existint, marcant el ritme frenètic d’aquesta ciutat. N’hi ha tants a la vista que podríem recórrer amb puntualitat els 10 districtes sense mirar el mòbil. ¿Que no? Aquí teniu una ruta contra rellotge. Tempus fugit. Així que tic… tac.

— 1 —

Ciutat Vella

L'HORA OFICIAL

Barcelona té hora pública des de 1410 gràcies al campanar de la catedral (plaça Nova), on a més de 53 metres d’altura l’Eulàlia marca les hores, i l’Honorata, els quarts. No obstant, des de finals del segle XIX el rellotge de l’Acadèmia de Cièn­cies i Arts (Rambla, 115), amb el cartell d’«Hora oficial», va agafar el relleu com a referent horari. El seu artífex, el meteoròleg i sismòleg Carles Fontserè, va crear aquest rellotge el 1891 amb una aproximació d’un minut. Fins al 1926, l’Acadèmia determinava l’hora mitjançant observacions astronòmiques realitzades des de les cúpules de l’edifici. El 1971 va substituir tots els seus rellotges mecànics per una instal·lació de quars que segueix funcionant amb una precisió d’una dècima de segon. Des d’aquí, si es té temps, val la pena caminar Rambla avall fins al Moll dels Pescadors i mirar l’hora a la Torre del Rellotge, construïda el 1772 com a far i reconvertida, després de les remodelacions del port del segle XIX, en un peculiar rellotge de quatre cares. 

— 2 —

Eixample

TEMPS AMB SIFÓ

A la plaça de Catalunya no passa desapercebut el rellotge esfèric giratori a dalt de l’antic edifici del BBVA, reconvertit en un Zara (cantonada Bergara), obra de l’arquitecte Pedro Candonya i inaugurat el 1952, encara que el rellotge no es va instal·lar fins als 70. Les agulles que marquen les hores, en números romans, fan dos metres i el conjunt pesa gairebé dues tones. A prop, el rellotge de la torre de l’edifici de la Universitat de Barcelona domina la plaça amb les seves campanes del 1877 muntades en una estructura de ferro, avui un dels emblemes de la institució. Però, per a curiós, el rellotge del sifó encastat en una façana (avinguda de Roma, 105), construït el 1960 com a reclam publicitari de la fàbrica Puértolas, coneguda per la seva marca Geiser, amb llicència per comercialitzar l’Orange-Crusch dels EUA des del 1929 i que va elaborar a partir del 1945 orxates i xarops. 

— 3—

Sants-Montjuïc

TORRES SOTA EL SOL

Montjuïc sempre ha sigut un lloc estratègic des d’on defensar la ciutat, i, per què no, per marcar el seu ritme. Aquí hi ha la torre del castell on el 1777 es van gravar sobre la pedra dos rellotges de sol verticals, un declinant a llevant (marca de cinc del matí a dos quarts de tres de la tarda) i un altre declinant a ponent (d’onze del matí a dos quarts de vuit del vespre). Darrere del MNAC, a la façana del Mas del Jardí Botànic Històric, Èol i Tifó protagonitzen una escena mitològica sobre el pol desplaçat a la dreta d’un rellotge de sol rectangular, sota una llegenda en llatí: Progredior ultra retro no referar. Ja al barri de la Bordeta es dibuixa la silueta de la torre de l’estació de la Magòria (Gran Via, 247), construïda el 1912 per Josep Domènech Estapà, punt d’inici de la línia Barcelona-Martorell (Baix Llobregat) i avui reconvertida en casal cívic.Sota la coberta de teules verd fosc i vermell, el rellotge que corona la torre ens recorda que el temps passa sense pressa però sense pausa.

— 4—

Les Corts

ART, DISSENY I INTERACTIVITAT

Quan menys t’ho esperes, el temps se’t tira a sobre, es deforma, s’estira, s’escurça... Una representació fidel d’aquesta sensació es troba al portal del carrer de Numància, 168. El 3, el 6 i el 9 han sortit del seu lloc a l’estrany rellotge quadrat dissenyat el 1994 per Javier Mariscal. Una obra d’art. Disseny, com el que destil·la el rellotge de sol analemàtic de la plaça de Maria Cristina. Ideat el 1997 per Eduard Farré i Olivé i creat per Quim Deu, té 10 metres de diàmetre i hi figuren les coordenades de la seva localització (41º 23’ 18” N i 2º 07’ 38” E). La seva característica principal és la interactivitat: per funcionar necessita una persona que faci de gnòmon. És senzill: el rellotge està format per un analema, una el·lipse tancada en forma de vuit al traç de la qual figuren els mesos de l’any. Només cal situar-se sobre el mes corresponent: l’ombra que es projecta marca l’hora.

— 5 —

Sarrià-Sant Gervasi

JOIA MODERNISTA

Tant córrer d’un lloc a un altre bé mereix una parada d’avituallament amb productes frescos. A la cruilla entre els carrers de Santaló, Calaf, Amigó i del rector Ubach, el temps s’atura davant la imponent silueta del mercat de Galvany (1868), una petita joia arquitectònica modernista. La nau, d’obra vista, està disposada en forma de creu grega, amb una gran cúpula central octogonal amb set vidrieres modernistes a cada un dels seus costats. I a dins, sota aquest focus natural, entre dues parades que formen un anell, l’estrella del mercat: un fanal modernista coronat per un rellotge de l’època que ha sobreviscut a dues restauracions de l’edifici (1964 i 1994).

— 6 —

Gràcia

SOL I RESISTÈNCIA

Un peculiar rellotge de sol s’alça a la plaça que porta el nom de l’astre rei, quin millor homenatge. L’Astrolabi és una escultura de bronze de Joaquim Camps del 1987, un rellotge de tipus equatorial en forma de semiesfera buida, envoltada pels 12 signes del zodíac, que representa l’equador de la terra. Una barra central representa l’eix del planeta i, al mateix temps, gràcies a la llum solar, indica l’hora sobre les línies gravades al seu interior (de sis del matí a sis de la tarda).

Dos rellotges més de sol destacables són el de la façana dels Lluïsos de Gràcia (plaça del Nord) i el de Can Tusquets (travessera de Dalt, 61), una casa de pagès del segle XVIII. Però el top ten dels rellotges de Gràcia és el campanar de la plaça de Rius i Taulet (1862-1864), de l’arquitecte Antoni Rovira i Trias. La torre, de 33 metres, està coronada per un rellotge d’esfera, obra d’Albert Billeter. Tot un símbol de resistència: la campana que dona les hores va suportar el bombardeig de la revolta popular de les Quintes del 1870. 

— 7—

Horta-Guinardó

CAMPANES PER AL POBLE

«Mentre el sol em tocarà, sabràs l’hora que serà», diu el lema a la part inferior d’un acolorit rellotge de sol situat a la façana principal d’una de les masies històricament més importants de Barcelona, la de Can Mariner (Vent, 1), avui convertida en biblioteca. Un reclam que sens dubte convida a aturar-s’hi, tot i que només el temps just, fins que la mirada ensopega amb la silueta del campanar d’Horta (Horta, 65), amb el seu rellotge de quatre esferes. Remata la construcció una torre metàl·lica a base de quatre pals arrodonits entre els quals penja una enorme campana i, més amunt, una altra de més petita. L’església parroquial de l’antic poble d’Horta era molt humil, així que l’autoritat civil va aixecar aquesta torre cap al 1845, pensada perquè les seves campanes poguessin sentir-se des de Sant Genís dels Agudells, el nucli del qual depenia, i marquessin així el ritme de la seva població treballadora. I segueixen sonant.

— 8—

Nou Barris

JOCS I LLUITA VEÏNAL

Can Verdaguer (Piferrer, 94), convertida en centre cívic el 2013, és la masia més ben conservada del districte. El seu origen es remunta a l’època medieval i entre els elements que han sobreviscut al pas del temps destaquen els seus dos rellotges de sol: un d’orientat a llevant –els números i el marc amb filigranes conserven el traçat original– i l’altre, a ponent, redissenyat. Records d’un passat llunyà i rural, però també d’un altre de més recent i reivindicatiu, com el del rellotge que presideix la torre de l’ascensor del metro de Canyelles, símbol de la lluita veïnal que va aconseguir portar el metro al barri.

El costat més lúdic del temps habita al parc central de Nou Barris (plaça Major), al Sarastro dissenyat pels arquitectes Andreu Arriola i Carme Fiol i Escofet el 1995. Es tracta d’una font de xapa d’acer inoxidable cilíndrica rematada per una cubeta plana i un disc gravat amb les hores d’un rellotge solar. L’assortidor, que fa la funció de gnòmon, es prolonga en l’arc d’aigua que neix de la font. L’ombra sobre el disc indica l’hora. Beure per creure. r.

— 9—

Sant Andreu

FUSTA MASSISSA

El centre històric de Sant Andreu té com a epicentre la plaça del Comerç, coneguda com la plaça del rellotge pel que penja en una de les façanes des del 1929. El 2005, la seva carcassa va ser substituïda per una altra feta de fusta de pi massís per dins i d’iroc envernissat per fora. El rellotge –d’1,5 metres d’altura, 2,125 d’ample i 0,45 de fons– no ha conservat les columnes ni el tendal antic.

Encara que «L’hora solar del poble de Sant Andreu de Palomar», això diu a la seva inscripció, la marca el rellotge de sol vertical radial, amb les hores en números romans, que es pot veure a la façana de la rectoria de la parròquia de Sant Andreu (Pont, 3).

—10—

Sant Martí

PRESENT I PASSAT

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

El rellotge de sol bifilar de l’esplanada de l’espigó de la platja del Bogatell és un dels més atípics de Barcelona. Dissenyat per Rafael Soler Gayà, va ser instal·lat l’any 1993. La data i l’hora venen donades per la intersecció de les ombres de les dues làmines d’acer de l’estructura, sobre una plataforma circular de 6,8 metres de diàmetre amb el zodíac i les hores.

Longitudinalment es llegeixen les hores, i transversalment, la data. Res a veure amb l’essència martinenca  que destil·la l’edifici neoclàssic de Pere Falqués, que acull la seu del districte (plaça de Valentí Almirall, 1), rematat per una torre de pissarra rectangular rogenca coronada pel seu rellotge d’agulla de quatre cares, testimoni de l’annexió del municipi el 1897.