Saló Eròtic de Barcelona. ¿Jugues?

S'acabava de morir Hugh Hefner, però allà ningú semblava estar de dol. O potser li feien un homenatge pòstum, encara que em temo que molts sense saber-ho. Eren una desena de nois i noies amb màscara a la cara i el cos més o menys exposat: n'hi havia un parell vestides d'aquesta-nit-ho-peto, un noi i una noia sense cap més abillament que un estampat de paraules extretes del manual de combat igualitari, dues dominàtrix enfundades en vestits de làtexs claustrofòbics, dos jovenets amb pantalons i tirants però sense samarreta, una noia vestida d'animalet morbós (amb orelles i cua de… ¿de què?) que es refregava contra un noi ­vestit simplement de noi i que va acabar en carn viva...

La missió de tots: rematar una presentació que pretenia mostrar a la premsa que al Saló Eròtic de Barcelona -la seva 25a edició va començar ahir i accelerarà el ritme cardíac de la ciutat fins diumenge- hi ha més que 'pornostars' del circuit 'mainstream' i espectacles que fan posar el fre si un és un pèl escrupolós, ja sigui amb la cosificació de la dona o amb els fluids corporals aliens.

Cita en un club liberal

La cosa prometia: citats en un club liberal, hi havia morbo per veure aquelles piscines i aquelles butaques on passen coses que fan tremolar els pilars de la nostra moral judeocristiana, encara que a la llum del dia semblava que no n'hi havia per tant. També una mica de tensió pel que podia passar. "Et sorprendrà", m'havien dit, i jo no tenia tan clar que em pogués sentir còmoda amb la sorpresa.

El vídeo de Carles Valdés (autor, també, del viral de promoció que es mullava defensant el dret a decidir) ens treia de dubtes. Als no acostumats ens pot incomodar la successió de rajos, túnels i pals, però el missatge polític que venia a continuació és més que necessari: que no et diguin com ni amb qui, que no et converteixin en mercaderia consumidora de mercaderia, que no et robin l'esperit crític. Lluitem per una revolució que sembla que va de sexe però en realitat va de dignitat.

Visca la normalitat

Notícies relacionades

Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors

Tardejos per a dones a Barcelona: plans per ballar lliurement sense sentir-te assetjada

Quan en la presentació es va parlar de pornografia ètica, es va posar l'accent en la secció Sex Art -que mostrarà al saló el treball de set artistes- amb una performance al voltant de l'exposició '#Proyectorgasmo,' de Manuel Carot (el clímax femení fet quadro), i es va advocar per la diversitat sexual amb un minixou en què la desena d'emmascarats que no ploraven a ­Hefner es besaven, es tocaven, es llepaven i intentaven incitar el públic a fer-ho. Noi-noi, noia-noia, interracial, algun fuet aquí i allà. Una diversitat de manual, amb més fotogènia que passió.

Però l'important no és el que va passar, sinó un parell de coses que passaran, com l'augment d'espai i activitats de l'Aula de Sexe (amb xerrades i debats, tallers de 'squirting' i tantra, introducció a l'ambient liberal) i un protagonisme més destacat de l'Enclavament Gai: pensar que els que van a veure les 'porno­stars' amb totes les neurones en la festa i un discurs tirant a homòfob toparan amb homes abraçant la luxúria, i que hauran d'assumir que és tan normal com el que fan ells, i això excita de veritat. Perquè, en el sexe i en la vida, o hi juguem tots o punxem la pilota. Així doncs, ¿jugues?