Connexió natural

Les normatives europees han aterrat en les nostres institucions per forçar el canvi que havia d’arribar molt abans, la mobilitat sostenible ja no és una opció. El sector automobilístic no és l’únic culpable de la pol·lució i el canvi climàtic però és el primer granet de sorra que ho pot canviar tot. Bé sigui per obligació o per conscienciació els grans fabricants han agafat les regnes i ja ningú dubta del futur electrificat dels seus models. Mentre aquesta transició es converteix en realitat les marques han ideat passos previs que es veuen menys afectats per la falta d’infraestructura i d’un desenvolupament encara incipient. Una d’aquestes alternatives és el gas natural comprimit que corre per dins del nou Seat León TGI, una solució que redueix les emissions, el consum i augmenta l’autonomia al combinar la gasolina amb aquest gas. 

Al volant d’aquest compacte, actualitzat estèticament fa uns mesos, recorrem els paratges naturals del delta de l’Ebre. La riquesa biològica de la zona bé mereix la responsabilitat d’una societat amb ganes de millorar el seu entorn. Una prova d’això és la rapidesa amb què es van esgotar els fons per al Pla Movea 2017, en només 24 hores el programa d’ajudes a la compra de vehicles elèctrics, de pila de combustible, gas i híbrids es va quedar a zero. En aquest cas el Seat León TGI  es nodreix del GNC per reduir les seves emissions fins als 96 grams el quilòmetre davant els 114 del seu idèntic de gasolina. A més, el consum homologat per la firma és de 3,6 litres als cent quilòmetres, una dada que aconseguim circulant per via ràpida per sota dels 120 km/h.

Circular entre els arrossars a l’estiu significa verd, molt verd. Un color intrínsec d’aquesta zona en època estival. La seva superfície aglutina tot tipus d’espècies que resideixen entre els seus canyissars i és que tothom coneix la zona per la seva dedicació a l’arròs, una indústria que amb prou feines ha evolucionat, per la qual cosa resulta molt interessant observar els processos manuals de la recollida. La pesca ha sigut i és un pilar fonamental de l’economia del territori, un fet palpable que es descobreix al visitar el port de Sant Carles de la Ràpita, el nostre destí final. Malgrat la força d’aquests sectors el turisme s’ha convertit en una font d’ingressos de vital importància, així que ens proposem descobrir els encants d’aquesta zona.

VALOR MEDIAMBIENTAL

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

Els amants de la naturalesa coneixen la zona pel seu interès biològic i la presència d’aus aquàtiques, però també per la facilitat de practicar un esport aquàtic en concret, el kitesurf. Quan arribem a la platja del Trabucador ens queda clar per què. Aquest apèndix de més de 6 quilòmetres de llarg ofereix una fotografia màgica, amb el mar a banda i banda de la terra i espai de sobres per disfrutar d’un dia al sol amb plena tranquil·litat mentre la resta de la família practica aquest esport. A l’extrem hi ha les Salines de la Trinitat, les úniques que queden a Catalunya. Un altre dels punts curiosos d’aquest delta és el far de Buda, una construcció que va quedar atrapada pel mar però que encara es pot veure des de la costa.

El cansament començarà a fer acte de presència però observar la posta de sol des d’aquesta platja tan especial valdrà la pena per, a continuació, visitar Sant Carles de la Ràpita. Aquesta capital gastronòmica de les Terres de l’Ebre destaca pels seus llagostins, musclos i ostres, i per això, com hauria de ser en cada destí, recomanem degustar algun dels seus plats més típics. Portats per les bones crítiques a internet descobrim el restaurant L’Heretgia dels sabors, un local que juga amb la tradició per donar un toc modern als seus plats sense necessitat de demanar ajuda al seu amable servei. Els seus menús de 25 euros són suficients però no està de més investigar a la carta per anar a dormir amb la sensació d’acabar amb el millor del dia, un banquet per tornar a agafar forces i seguir amb l’última ruta.