Psycho, bastió del rock n' roll

Al Poble-sec hi ha un dels pocs bas­tions rockers que resisteixen a la cada vegada més gentrificada i menys sorprenent Barcelona. El Psycho fa sis anys que batalla com a bar i com a club de rock & roll, i ho fa aliè a tendències passatgeres. Un oasi d’autenticitat que el converteix en el lloc de pelegrinatge obligat per als fans del gènere i per als grups que passen a tocar per la ciutat. 

Aquesta petita anomalia rebel situada molt a prop de l’Apolo –és ideal per fer la copa prèvia i posterior als concerts de la sala de Nou de la Rambla–, és el somni fet realitat de Charly Ramirez, un corredor de fons de l’escena musical barcelonina. 

Primer com a disquer a la desapareguda botiga Over­stocks del carrer de Tallers i després com a promotor a To Be Confirmed Produccions, ha estat sempre al peu del canó. El pas a tenir un bar musical va ser una evolució natural. «A Barcelona sempre hi ha hagut una falta de bars i clubs de rock & roll, però aquesta no va ser la raó per la qual vaig posar en marxa Psycho –diu–. 

La pulsió que em va portar a fer-ho van ser les ganes de construir un espai en què es disfrutés del rock de la manera més oberta possible i tocant tots els seus estils: funk, soul, garage, grunge… La grandesa de Psycho és que el nostre públic és va­riat: hi venen punks, mods, motards, hea­vies, turistes…». 

ANÈCDOTES A TOT RITME

El cor d’aquest petit local, amb base al carrer de Piquer i que agafa el nom d’una cançó de The Sonics, és la música que s’hi escolta. «La gent que parla de Pyscho el primer que comenta són les cançons que han sonat en aquest bar. ¡I em sembla fantàstic!», exclama Ramirez. «M’han arribat a dir coses com: ‘Fa 20 anys que no sentia aquesta cançó’. És com quan treballava a la botiga de discos i em demanaven que els descobrís i recomanés artistes», afegeix. 

Pyscho té com a segon nom Rock & Roll Club Barcelona, però també podria ser conegut com el lloc on van els grups després de tocar a la ciutat. La seva barra i les seves parets, plenes de pòsters i fotos, han sigut repassades per un munt de bandes.

«Helmet, Jon Spencer Blues Explosion, The Bellrays, Lagartija Nick, Neurosis…», recorda així, d’entrada. «Moby també ha estat a Pyscho i em va dir que era el bar que més li havia agradat de tots els que havia visitat durant la gira. I es va arribar a fer una foto amb mi», explica, somrient.

Més anècdotes relacionades amb músics de renom: «Cada vegada que Ramón Rodríguez (The New Raemon) toca a la Sala Apolo, sempre diu: ‘Després del concert, tots al Psycho’. I, és clar, aquella nit el bar es desborda de gent. I n’hi ha una altra d’antològica: l’any que The Replacements van venir a tocar al Primavera Sound, el seu baixista, Tommy Stinson, va passar pel Psycho i així, d’entrada, no el vaig reconèixer. Em va demanar una ampolla de Jack Daniels i una samarreta del bar, i després es va assenyalar a si mateix en un pòster del grup que tinc penjat en una de les parets del local. Em va dir, rient: ‘Aquest de la foto soc jo’».

UN CARRER COM EL DE MALASAÑA

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

L’establiment amb base al barri del Poble-sec ja fa sis anys que està en marxa, un fet gairebé miraculós en una ciutat on el rock, que no segueix les tendències, té un culte minoritari. Ramirez estaria encantat de tenir més competència.

«Psycho té la seva pròpia personalitat –subratlla– i no m’importaria tenir competidors. Em sento molt pròxim a la filosofia del Barbara Ann –llegendari bar de garage i power pop molt a prop del Bikini que encara lluita per no desaparèixer–. I fins i tot va una mica més enllà: «Seria una idea estupenda fer un carrer a Barcelona com el de Malasaña».