'Una Fantasia', la festa més rara a la qual assistiràs mai

Nostradamus deia que quan hi hagués una alineació planetària tindria lloc una catàstrofe a la Terra. Dilluns que ve s'alinearan tres estrelles a Razzmatazz: la drag queen Willam i els discjòqueis Algar i Soy Una Pringada. ¿Serà el presagi d'una nova catàstrofe? Més d'un et dirà que les seves actuacions ja són un càstig suficient. I és que aquests artistes no deixen a ningú indiferent.

Els tres ídols trash es reuniran a la festa Una Fantasía, una bacanal musical de hits desacomplexats en què Bulería està al nivell compositiu de Para Elisa. Dilluns celebra la seva quarta edició obrint capçalera amb la polèmica drag queen Willam, coneguda per participar en el reality RuPaul's Drag Race, una carrera per coronar-se com la superestrella drag dels Estats Units en què els obstacles consisteixen a cosir, maquillarse, ballar i fer playback, tot ben barrejat amb sucoses dosis de drama, insults i baralles.

Ja han passat sis anys des que va participar en el reality, però la seva llengua viperina, que és carn de mem (no oblidem una de les seves frases més lapidàries: «Les emocions són per a persones lletges»), va impedir que caigués en l'oblit. Sobre l'escenari interpretarà algunes de les seves cançons, draggeig pur, que són paròdies de si mateixa i de tot el que l'envolta. I molt probablement rescatarà el seu hit més important, Es una pasiva (una burla dels rols sexuals dels gais), que suma milions de visites a Youtube. Una Fantasía començarà a desfermar el caos a Razzmatazz a la 1 de la matinada. És una festa indefinible pel seu gènere tan particular: hibrida cantants, festa i dj, i a la vegada no és res de tot això. La forma més precisa de descriure-la és Time Warp, de The Rocky Horror Picture Show, «una festa de gent rara», explica José Luis Algar, que amb Esty Quesada -la famosa Soy Una Pringada- forma el duo de punxadiscos encarregat de dinamitzar la nit. «No som uns dj dels que criden ‘put your hands in the air' i ja no els sents més». Això no és Eivissa ni Pachá. «I ni volem ser-ho», afegeix. «Aquest és un lloc estrany de collons. Ningú et jutjarà ni et mirarà malament».

MAMARRATXADES I KARAOKE

Defineixen la seva música com «dels 80, 90, 00, draggeig, mamarratxades i karaoke », i punxen amb la màxima del «per què no». «¿Per què no posar t.A.T.u.? ¿Per què no posar Natalie Imbruglia?». Davant la pregunta de què és el més friqui que han fet a l'escenari, Algar s'atabala. Masses experiències per explicar. «Una vegada vam posar la sintonia de Compañeros. I una altra vegada em va venir el rampell i em vaig posar a cantar Oasis a cappella».

Però el ¿per què no? no es limita a l'elecció musical. «Una vegada vam posar maquillatge del xinès a l'escenari i vam fer un concurs per veure qui es maquillava millor en 5 minuts». Al final de la nit, Razzmatazz semblava una convenció de fans de l'escopeta de maquillatge de Homer Simpson.

Malgrat tenir una icona LGTB a la capçalera, no és una festa d'ambient, sinó més aviat una cosa generacional, molt mil·lennista. En part, gràcies a aquest enfocament, poden triomfar posant música tan kitsch i trash: parlen a una mateixa generació amb uns referents comuns. Per exemple, l'estètica emo de Soy Una Pringada -una capa de maquillatge blanc i llavis i ulls gòtics i exagerats- fa referència a tota una generació que escoltava My Chemical Romance o Panic! At The Disc i que, si sona en una discoteca, no es preguntarà què està passant pel cap del dj, sinó que se sentirà directament interpel ·lada perquè estaran parlant el mateix llenguatge mil·lennista.

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

«SI ÉS DIVERTIT, HO FEM»

En definitiva, Una Fantasía és música sense complexos. «Aquí no existeixen guilty pleasures», pot passar de tot, des de clàssics amb més caspa que la campanya electoral de Ciutadans fins a l'últim viral del moment (¿punxaran Cómeme el dónut?). «Sona Morrisey i, després, Vivo cantando», diu amb tota naturalitat Algar. «La nostra única màxima és que si és divertit, ho fem». Seran hores de fer el petardo, energia, ball, jocs i hits que no sabies que trobaves a faltar. «No sé com la gent aguanta tant amb la canya que els donem». Ni fent spinning suaràs tant.