Una exposició descobreix com es va construir el Poble Espanyol

Un dels anys més importants per a la ciutat de Barcelona va ser el 1929, en què va tenir lloc l’Exposició Internacional i el qual va suposar una gran transformació, sobretot a la muntanya de Montjuïc i els voltants. En els anys previs es van crear el Palau Nacional, la Font Màgica, el Teatre Grec o l’Estadi Olímpic. Però una de les obres de més envergadura va ser el Poble Espanyol, un espai on es pretenia reunir detalls de tota l’arquitectura i de la geografia espanyola. Gairebé un segle després continua sent un gran al·licient per als turistes i se celebren amb molta regularitat diverses festes i esdeveniments que fan les delícies dels barcelonins.

Aquests dies, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona ofereix una exposició dedicada a la seva creació: La construcció del Poble Espanyol, un viatge fotogràfic. La mostra reuneix gairebé un centenar de còpies digitals seleccionades entre el més d’un miler de negatius que emmagatzemen en el seu fons fotogràfic i que també pot disfrutar-se virtualment. Ara que s’estila tant utilitzar l’anglicisme «making of», aquesta mostra bé podria titular-se Comes va fer el Poble Espanyol.

Una vegada entrem a la sala, un plafó ens explica la història. Allà ens diuen que, per inspirar-se, es va crear un equip format per Miquel Utrillo, enginyer, pintor, crític d’art i cap del projecte; Xavier Nogués, dibuixant i pintor, i Francesc Folguera i Ramon Reventós, arquitectes, perquè estudiessin a fons l’arquitectura tradicional espanyola. Per això, el 1927 van fer un llarg viatge en un flamant Hispano-Suiza durant el qual van recórrer 20.000 quilòmetres i van visitar més de 600 pobles, una investigació que serviria de base perquè el projecte prengués forma.

Els racons que van inspirar el Poble Espanyol

Els dos últims també eren fotògrafs, de manera que havien de treure imatges de tots aquells elements que els semblessin interessants, alguns dels quals conformarien la fisonomia i apartats del Poble. Aproximadament la meitat de l’exposició està dedicada a recollir els testimonis gràfics d’aquests edificis, part dels quals van acabar representats o adaptats al recinte. El més curiós és comprovar com alguns d’ells s’assemblen moltíssim als originals. Hauria sigut útil que es comparessin aquests documents històrics amb altres imatges de com són en realitat actualment per poder jugar a les set diferències, com els nens.

Pràcticament no hi ha una província que no recorreguessin per poder documentar visualment cada un dels racons de l’espai. La llista seria interminable: esglésies, places, carrers, torres, paradors, cases consistorials,  palaus, ‘pazos’, sitges i, fins i tot, fonts. Estan organitzades en grups d’unes sis fotos aproximadament i, com a introducció, es poden veure unes frases extretes de la correspondència familiar o professional del grup de viatgers. En aquestes relaten les seves parades, les seves maratonianes jornades en algunes ocasions («de vegades parem cada 10 quilòmetres i d’altres no trobem res en mil», «el màxim va ser un dia en què vam fer 370 quilòmetres» i és que els cotxes de llavors no eren els d’ara) o els petits imprevistos («hem tingut una avaria en el nostre vehicle i ens hem hagut de desplaçar en taxis i ferrocarrils).

  

Fil a l’agulla i la inauguració

La segona part està dedicada a la construcció pròpiament dita, que s’inicia amb un pla i una maqueta que servirien de model per al recinte. Entre les imatges, la muntanya de Montjuïc verge, pràcticament sense edificis, i obrers o cotxes de cavalls transportant la terra. Bastides, torres o esglésies en la seva primera fase, l’espectacular porta d’accés amb la muralla i les torres d’Àvila o la plaça Major i, més endavant amb les obres ja més avançades, com van prenent cos i es van assemblant al que coneixem. Entre les fotografies més curioses destaca la de Miguel Primo de Rivera, el militar que governava en aquella època sota una dictadura, que estava de visita comprovant com s’avançava en la construcció. Per cert, el seu règim va ser el que va imposar el nom de «Pueblo Español» (en principi s’havia de dir Iberona) i que la plaça als seus peus fos denominada «d’Espanya».

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

A continuació veurem imatges de l’obra ja finalitzada i de la inauguració, la majoria de les quals estan firmades pel llegendari Carlos Pérez de Rozas. Hi van assistir el rei Alfons XIII i la reina Victoria Eugenia, així com l’alcalde de Barcelona, Darius Rumeu, i el director de l’Exposició Internacional, el marquès de Foronda. Entre elles sorprèn veure el monarca a El Patio del Farolilllo acompanyat pel seu bastó. La resta són instants d’aquest 21 de maig de 1929 com la comitiva durant la visita o l’actuació de l’Orfeó Goya. Per acabar podem mirar dues vitrines on figuren unes postals allargades de l’època amb un pla que havien de ser les invitacions per a la inauguració i una tercera en què es troben les cartes originals de l’expedició, els seus quaderns de viatge i les seves notes, així com els esbossos que anaven fent sobre la marxa. Finalment, al fons de la sala es projecta un muntatge amb les imatges de l’exposició. Una mostra fotogràfica molt útil per conèixer el nostre passat recent i el naixement d’un dels espais més pintorescos i originals de la ciutat.