El Phenomena dedica un cicle al compositor Hans Zimmer

Inclou nou de les seves millors pel·lícules i un concert a Praga

Hans Zimmer és un dels compositors de bandes sonores de pel·lícules més prestigiosos i sol·licitats de l’actualitat, un músic alemany que es va iniciar en el terreny de l’electrònica i, fins i tot, va ser teclista dels populars Mecano en la seva gira del 1984. Amb els anys ha compost la partitura de més d’un centenar de pel·lícules, ha obtingut un Oscar (per El rey león) i ha sigut nominat en nou ocasions més, un dels noms imprescindibles del Hollywood d’avui dia. Per això, no és estrany que el Phenomena li dediqui un cicle, The sound of Hans Zimmer, que comença avui i en què es projectaran deu dels seus millors títols.

Per destacar-nos-en les virtuts hem sol·licitat l’ajuda de Conrado Xalabarder, especialista en bandes sonores, col·laborador de revistes com Fotogramas, autor de llibres com Enciclopedia de bandas sonoras i, sobretot, el creador de la pàgina web MundoBSO, una de les bases de dades més completes del món sobre el tema. El periodista defineix la figura i la importància del compositor. «La seva irrupció en el cine va canviar moltes coses en la manera d’afrontar musicalment les pel·lícules, per bé i també per malament, especialment per la imitació que ha generat. Ell em va explicar que el que vol és, en primer lloc, satisfer les necessitats de la pel·lícula, però també oferir una experiència a l’audiència. Aquesta doble perspectiva unida que en sap molt de cine han consolidat la seva rellevància i el poder que té en el cine americà». A continuació, Xalabarder repassa les bandes sonores del cicle i, al final, s’inclou l’enllaç amb l’apartat concret de la seva web en què pot trobar-se més informació sobre cada composició.

DUNKERQUE (Dies 17 i 20, en 70 mm)

DUNKERQUE (Dies 17 i 20, en 70 mm)«L’infern real està en la música, deliberadament insuportable, aclaparadora i martillejadora. Zimmer no està al film per explicar-lo ni per posar-se a la pell dels personatges, sinó per oferir a l’espectador una experiència única: que mentre és testimoni visual d’una fuga massiva pateixi un atac directe i immisericordiós des de l’espai sonor. Transmet una idea subliminar d’aniquilació apocalíptica: pot ser que n’hi hagués abans, però ja no hi ha rastre de música en aquesta platja, la que hi ha està destruïda».

Més informació sobre Dunkerque

INTERSTELLAR (Dies 17 i 19, en 70 mm)

INTERSTELLAR (Dies 17 i 19, en 70 mm)«Aquesta és en realitat una de les bandes sonores més senzilles de Zimmer, però també una de les que té més calat dramàtic. En termes generals, són tres nivells: músiques per a l’univers i la seva fascinació, un tema per a la missió i el més important, un brillant tema principal que uneix la família i que després li serveix per referenciar el seu record i l’anhel de reunió».

Més informació sobre Interstellar

PIRATAS DEL CARIBE: LA MALDICIÓN DE LA PERLA NEGRA (Dia 27)

«Formalment és una banda sonora de Klaus Badelt, llavors compositor en nòmina a Media Ventures, empresa musical de Zimmer, de la qual han sortit molts compositors. Però l’ombra del compositor és allargada i es nota la seva empremta no firmada en cada un dels temes d’aquest festival musical».

Més informació sobre Piratas del Caribe: La maldición de la perla negra

GLADIATOR (Dia 28)

«El més interessant d’aquesta banda sonora no són els dos temes centrals que s’apliquen en el protagonista (el poderós tema de l’heroi, el gladiador, i l’emotiu tema de Màxim, l’ésser humà) sinó el contratema de Cómodo, una música posada per no ser escoltada com les altres però que funciona com una serp musical que atorga un poder sibil·lí i maligne a l’emperador».

Més informació sobre Gladiator

ORIGEN (Dia 29)

«Submergeix la seva música en terrenys poc explícits perquè serveixi per a l’ambientació d’allò que no és definible, com són el subconscient i els seus secrets, i ho porta a la zona real de la pel·lícula, redimensionant així la importància i el domini d’aquesta zona fosca. És un treball poc ortodox i valent».

Més informació sobre Origen

EL CAVALLER FOSC (Dia 1 de gener)

«Partitura coescrita amb James Newton Howard, el resultat no és del tot equilibrat però els dos compositors donen lloc a un treball sòlid ben estructurat. Es destaca pel contrast en els nivells sonors per a Batman, heroica i contundent, i la que s’aplica al Joker, que és molt subtil, incisiva i desagradable, posada per molestar l’audiència sense que sigui conscient de la seva presència i associï aquest malestar al personatge. En les altres coses, un esperit gòtic, grandiloqüents».

Més informació sobre El cavaller fosc

EL REY LEÓN (Dia 2 de gener)

«El seu únic Oscar i una creació singular amb cançons d’Elton John que sonen gairebé al 100% Zimmer, però ell sol va ser reconegut com a autor de la música instrumental. Una festa musical africana en què el compositor es va implicar emocionalment per respondre a la mort del seu propi pare, que fins aleshores no havia superat».

Més informació sobre El rey león

LA DELGADA LÍNEA ROJA (Dia 3 de gener)

«Potser és la seva millor obra mestra. Està ordenada partint de l’opressió dels soldats al front de batalla, la desolació per les pèrdues humanes i un sentit d’alliberament espiritual. La banda sonora expressa també el terror i l’angoixa amb temes que pretenen una sensació d’obsessió en l’espectador, d’una bogeria incontrolada».

Més informació sobre La delgada línea roja

L’HOME D’ACER (Dia 5 de gener)

«El compositor ni busca ni pretén un acostament ni estilístic ni referencial al Superman de John Williams i, per tant, les comparacions només haurien de fer-se pels resultats aconseguits, no per les formes fetes servir. La gran carència en aquest treball és que el tema que assigna al personatge és, perquè és irrellevant, incapaç de ficar l’espectador sota la capa de l’heroi i, al no fer-ho, el converteix en un personatge més del context i a l’espectador el deixa sense referència».

Més informació sobre L’home d’acer

HANS ZIMMER. LIVE IN PRAGUE (Dia 6 de gener)

«La gira de concerts de Zimmer va ser un èxit monumental, i d’alguna manera va rivalitzar –en el bon sentit– amb la que també exitosament protagonitzava el venerable Ennio Morricone. Amb una producció superlativa, música i projecció, so i llums, és un concert espectacular».

Notícies relacionades

Més informació de Hans Zimmer. Live in Prague

I, per acabar, un regal final, la didàctica anàlisi de la partitura de Gladiator que Xalabarder va fer en el seu apartat ‘Lliçons de música de cine’ i que va ser lloat per Hans Zimmer en persona. ¡Força i honor!