El Condal estrena el musical ‘El Màgic d’Oz’

David Selvas dirigeix aquesta versió actualitzada i amb projeccions del conte clàssic

Un dels clàssics infantils més populars de tots els temps és El meravellós màgic d’Oz, el conte que va escriure el 1900 Lyman Frank Baum i que és va convertir en un èxit encara més gran després de la seva primera versió cinematogràfica, el 1939, El màgic d’Oz, protagonitzada per Judy Garland. Des d’aleshores, el fenomen ha anat creixent amb noves adaptacions, fins i tot algunes de molt insòlites: un film animat (‘Journey back to Oz’) en què la veu de la protagonista era de Liza Minnelli (la filla de Garland), un musical (‘El mag’) amb Diana Ross i Michael Jackson com l’espantaocells, una versió anime del 1982, i fins i tot un migmetratge de Tom i Jerry (2011) ambientat en aquest univers fantàstic.

Aquest Nadal, la prestigiosa companyia La Brutal (La importància de ser Frank, Aquella nit) s’ha instal·lat al Teatre Condal per oferir la seva pròpia adaptació del llibre, El Màgic d’Oz, ara en format de musical familiar amb cançons de Paula Jornet i Andreu Vallvé, direcció de David Selvas i un repartiment de gran volada encapçalat per Elena Gadel i Mercè Martínez (que s’alternen el paper de tieta i les bruixes), en el qual també figuren Jordi Vidal, Robert González, Dàmaris Aragón, Marc Pociello, Jana Galindo i Roser Dresaire.

La Dorothy i els seus tres companys de viatge

L’escenari inicial és el Bar Kansas, entre begudes, tamborets, taules i una televisió espatllada. Allà coneixem la jove Dorothy, que te freqüents discussions amb la seva tieta, amb qui viu, perquè no col·labora gaire al local i somia escapar-se’n. L’arribada d’un huracà ho canvia tot. La façana de l’establiment queda buida i allà s’aniran projectant imatges que reprsentaran cada un dels escenaris. La nena anirà a parar a un estrany món on és rebuda per uns personatges que parlen un idioma inintel·ligible i una bruixa bona que li indica que, per tornar a casa, l’única sortida és seguir les rajoles grogues per anar a la Ciutat Maragda i demanar l’ajuda del Màgic d’Oz. Per ajudar-la li regala unes vambes vermelles brillants amb propietats màgiques.

Durant el recorregut s’uniran al viatge tres personatges. L’espantaocells no te memòria però és molt xerraire, cita Shakespeare i anhela tenir un cervell, ja que al seu lloc només hi te palla. Per actualitzar la trama, l’home de llauna s’ha convertit en un androide R@b@t que la Dorothy ha de programar. El més original és quan li pregunten si és un robot o una robota s’indigna al·ludint la nostra constant necessitat d’etiquetar els altres (un missatge en defensa de la llibertat identitària personal) mentre interpreta una cançó amb veu electrònica. Anhela tenir un cor, mentre que la lleona és molt poruga i vol ser valenta, junts interpreteran un tema amb aires hip-hopers en el qual hi ha lloc fins i tot per al popular ball infantil del ‘Swish Swish’ de Katy Perry. El grup travessarà diversos paisatges abans d’arribar a la seva destinació.

La ‘newsletter’ d’On BarcelonaDiuen que si actives aquesta ‘newsletter’ davant d’un mirall a mitjanit, se t’apareix Pocholo i et porta de festa. Ana Sánchez et descobreix cada setmana els plans més originals de Barcelona.Subscriviu-vos-hi

La ‘newsletter’ d’On Barcelona

Subscriviu-vos-hi

El Màgic d’Oz i la Bruixa de l’Oest

A la porta de la Ciutat Maragda, un vigilant que la cuida juga amb un pal metàl·lic en un dels números més divertits i els facilita unes ulleres verdes perquè no s’enlluernin en aquest món. Aquest color ho inunda tot i a dalt un dels moments més participatius quan els protagonistes pugen en una muntanya russa (que és projecta a la pantalla) i els espectadors també sentim la sensació d’anar pujant i baixant (vertigen inclòs). El Màgic d’Oz s’adreça a ells en veu en off i els indica que, si volen que els concedeixi els desitjos, abans hauran de matar la malvada Bruixa de l’Oest.

Notícies relacionades

En la seva cançó introductòria, ens explica que «no és dolenta, és complicada», les coses no són tan senzilles com semblen. L’enfrontament està servit i el tram final està farcit de sorpreses i misteris amb solucions inesperades. Musicalment, fins i tot hi ha referències a Despacito, però l’animació arriba amb la cançó del Màgic, ‘Sou especials’, que acaba sent acompanyada pels espectadors. Al final, la Dorothy acaba descobrint la importància de la família, col·laborar amb les persones que l’estimen i valorar el que és realment important.

Un conte centenari actualitzat

Una original posada al dia d’un text centenari en què s’utilitzen unes projeccions que contribueixen a l’espectacle, amb divertides cançons també adaptades als nostres dies (és una pena que la música sigui pregravada) i un esplèndid elenc que ens fa desitjar tornar a seguir les rajoles grogues per trobar nous amics, viure mil aventures i viatjar a la recerca d’un somni... més enllà de l’arc de Sant Martí.