Cinema Maldà: el cine sense fi

En els anys 70 i 80, la joguina favorita dels nens cinèfils era l’entranyable Cine Exin, que permetia jugar amb les pel·lícules saltant cap endavant i enrere. Tot això va provocar que el seu eslògan publicitari fos «el cine sense fi». Ara, en els temps del Blu-ray i les plataformes digitals està pràcticament desaparegut i, tot i que se’n poden trobar models de segona mà, la principal dificultat rau a aconseguir unes quantes pel·lícules. A la cartellera barcelonina hi ha una sala que podria merèixer també aquesta denominació, es tracta del Cinema Maldà, que projecta cada dia pel·lícules sense parar des del migdia fins a la nit. Pel preu d’una sola pel·lícula podem passar-nos el dia allà veient fins a cinc títols diferents en versió original, un cine sense fi.

Cine espanyol: els Goya i les sorpreses de l’any

Aquesta setmana podem veure de dilluns a dijous dos dels títols espanyols amb més opcions de triomfar als Goya. La boda de Rosa (nou nominacions als premis Feroz) és una esplèndida comèdia d’Icíar Bollaín amb una estel·lar Candela Peña en el paper d’una modista que treballa en una productora audiovisual i està eternament atrafegada fent favors als altres. Un bon dia i se n’atipa, es refugia al taller que portava la seva mare a Benicàssim i pren una important decisió: casar-se... amb si mateixa. És una pel·lícula aparentment lleugera que amaga múltiples càrregues de profunditat. Tots coneixem alguna Rosa, aquesta dona que es desviu pels altres i que no té temps per a si mateixa. Una superheroïna de la vida real que un dia diu prou. És sincera, honesta i tan divertida com reflexiva i intel·ligent. L’‘opera prima’ de l’any ha sigut Las niñas, de Pilar Palomero, un retrat de la Saragossa dels anys 90 des de la perspectiva d’una nena que, durant el metratge, farà el pas de la infància a la joventut. Una cinta íntima que portarà molts records als qui van viure aquesta època: els preparatius de l’Exposició Universal a Sevilla, els Jocs Olímpics de Barcelona, la campanya «Póntelo, pónselo» i tants altres moments. Té sis nominacions als premis Feroz.

L’oferta de cine espanyol es completa amb dos films sorpresa més d’aquesta temporada, que poden veure’s dimarts i dimecres. Akelarre (sis nominacions als Feroz) està dirigida pel realitzador argentí Pablo Agüero (Salamandra, Eva no duerme) amb un repartiment encapçalat per Àlex Brendemuhl, Amaia Aberasturi (Vitoria, 3 de marzo, 45 revoluciones) i un grup de noies, majoritàriament, debutants. L’acció transcorre al segle XVII, quan un grup d’inquisidors recorren els poblets bascos i aprofiten l’absència d’homes, que estan pescant en alta mar, per buscar bruixes i interrogar-les. Unes joves són sospitoses d’haver realitzat cerimònies paganes i decideixen detenir-les i tancar-les per esbrinar-ne més coses. És un judici en el qual, com en altres ocasions, el veredicte sembla estar escrit per endavant i les noies es veuen obligades a traçar una estratègia per intentar sobreviure. La cinta pretén donar una visió diferent de les anomenades ‘bruixes’ i convertir-la en una reivindicació femenina i una denúncia dels abusos comesos per la Santa Inquisició. L’altra pel·lícula és encara més insòlita, Josep (millor pel·lícula europea d’animació) és una producció francoespanyola que utilitza aquesta tècnica per explicar la història de Josep Bartolí, un dibuixant que, com tants altres republicans, va fugir de la dictadura franquista i va ser confinat en un camp de concentració francès, on va entaular amistat amb un altre home malgrat la distància i el filferro espinós que els separava.

Cine homosexual i un documental

A més d’aquestes cintes, hi ha altres títols que poden veure’s en dies concrets. Avui dilluns, per exemple, s’obren les sessions amb dos films de temàtica homosexual. La francesa Verano del 85 està dirigida pel prestigiós François Ozon (A la casa, Gracias a Dios) i narra el primer amor d’un adolescent que se sent atret per un altre noi durant un estiu als anys 80. En el repartiment figura Valeria Bruni Tedeschi, amb qui el realitzador ja va treballar a Cinco por dos i El tiempo que queda. Per la seva part, A stormy night és una pel·lícula espanyola, tot i que parlada en anglès i rodada a Nova York. Explica la relació entre un director de documentals espanyol i un programador d’aplicacions que es coneixen durant un avís de tempesta i acaben compartint sostre i reflexionant sobre la felicitat, l’amor i la vida. Completa l’oferta d’avui, la francesa Un divan en Túnez sobre una dona que, després d’estudiar a França diversos anys, viatja a la capital tunisiana, on obrirà una consulta psiquiàtrica en plena Primavera àrab.

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

Dimarts pot descobrir-se el debut com a director de Viggo Mortensen, Falling, on interpreta un homosexual que viu amb la seva parella i la seva filla adoptiva. Tot canvia quan s’han de fer càrrec del seu pare, un granger molt conservador que està perdent la memòria. La seva arribada a casa seva a Los Angeles provoca que els secrets del passat i les antigues disputes reapareguin. Dimecres, la novetat és un documental, Dear Werner, firmat pel madrileny Pablo Maqueda. Hi repeteix el viatge que va fer el director Werner Herzog (Aguirre, la còlera de Dios; L’enigma de Gaspar Hauser) el 1974 des de Munic a París per visitar la seva mentora, la periodista cinematogràfica Lotte Eisner. El realitzador espanyol, admirador de l’artista alemany, segueix el mateix camí i passa pels mateixos pobles a la recerca del significat de la creació mentre el mateix Herzog el completa ‘en off’ amb fragments del seu llibre Del caminar sobre hielo.

D’un mite grec a l’emigració

Finalment, dijous s’hi incorporen dues pel·lícules més. Ondina, un amor para siempre arriba d’Alemanya i és la nova pel·lícula de Christian Petzold (Barbara, Phoenix). És un drama amb elements d’intriga sobre una historiadora que imparteix conferències sobre el desenvolupament urbà de la capital alemanya. Després de ser abandonada pel seu amant, que l’ha traït, com en el mite grec d’Ondina, ha de prendre una dràstica decisió. Completa l’oferta el documental A media voz, sobre dues cubanes de 40 anys, amigues d’infància, que van estudiar en l’acadèmia de cine de l’Havana i que intenten reconstruir les seves vides lluny de l’illa. Moltes propostes atractives i interessants per disfrutar del Maldà, el cine sense fi.