Dirigir una orquestra al Museu de la Música

L’Auditori de Barcelona és una de les millors sales de concerts que tenim i un recinte pel qual han passat grans artistes. Però hi ha gent que ignora que, just al costat, hi ha un interessant centre que permet repassar la història d’aquest art. Es tracta del Museu de la Música dedicat, sobretot, als instruments de tot tipus. Tenen un arxiu de més de 2.000 dels quals tan sols exhibeixen una quarta part, però és una mostra completíssima des dels més coneguts o els més exòtics. Posem una mica de ritme a la nostra vida i fem un tomb per les seves instal·lacions.

Convertir-nos en director d’orquestra

Per començar, destacarem l’última novetat que es pot disfrutar al final de la visita. Es tracta d’una instal·lació interactiva titulada Dirigeix l’orquestra, dirigeix la banda. Per a això hem d’entrar en una petita estança davant una pantalla embolcallant i situar-nos al davant, sobre un cercle que està marcat. Una vegada allà se’ns obriran dues opcions: podem dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya interpretant Ode and die Freude, més coneguda com l’Himne de l’alegria, de Beethoven, o a la Banda Municipal de Barcelona amb el preludi de Carmen. Podem moure els braços a la nostra manera per donar-li el tempo adequat. A la part inferior, hi ha un semicercle que ens indicarà si ho estem fent bé (verd), regular (taronja) o fatal (vermell). Si complim la nostra comesa, la formació ens felicitarà al final.

La història i l’evolució de la música

Repassem ara el museu pròpiament esmentat que s’inicia amb una sèrie de cilindres transparents en els quals podrem veure un munt d’instruments que exemplifiquen l’evolució de la música amb explicacions sobre cada període: com a fenomen universal (del conegut violoncel a peces africanes com el mbe’i i el n’go), el llenguatge dels sons (amb el saragi de Calcuta o els tambors del Nepal), el so del temps del passat (sobretot instruments de vent com flautes, el rossinyol, clarinet, l’oboè o saxòfon) o la música com a llenguatge (amb objectes tan insòlits com el rebab marroquí, el kurtal de Calcuta i el pal d’aigua equatorià). Alguns d’ells tenen formes molt originals.

A l’arribar a la segona estada veiem a la nostra dreta com es dedica la part lateral a anar explicant la història de la música des de l’inici dels temps en La permanència del so, de la tradició oral a la gravació digital. Aquestes informacions ens aniran acompanyant durant tot el trajecte, així com vídeos curts que ens permeten aprofundir en els temes. Aquí, els instruments se succeeixen protegits per unes vitrines. Trobarem la viola d’arc o de roda, el llaüt i l’arpa, els de grans dimensions (clavicordi del segle XVIII, claviorgues i orgues) així com els més identificats amb el barroc (violes, oboè o violoncel) o el classicisme (timbals, fagot o trompa).

Orgues, guitarres i sintetitzadors

També hi ha un exemplar històric, es tracta del piano de cua Pleyer construït el 1948 que va regalar un melòman a Pau Casals i amb el qual va compondre moltes de les seves obres en l’exili a Prada de Conflent. Al lateral esquerre es troben els més espectaculars, grans orgues i pianos amb funcions també decoratives amb forma de taula, armari, escriptori o girafa. Arribem al segle XIX amb nous corrents i el predomini de saxòfons i els trombons, però també l’última moda, els primers aparells per gravar o reproduir música com el gramòfon i el fonògraf.

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

El museu presumeix, i amb raó, de tenir una de les més importants col·leccions de guitarres clàssiques, des del segle XVI als nostres dies amb exemples com les construïdes per Antonio de Torres, la guitarra Fender o la guitarra Francisco Pagés que va pertànyer a Victòria dels Àngels. Ja hem entrat en el segle XX i, per tant, a la guitarra elèctrica, el baix, la bateria i el sintetitzador, que permeten nous sons. Amb ells, el magnetòfon, l’equalitzador i l’ordinador Atari, i del gramòfon passem als tocadiscos i als mobles compactes que combinen alguns d’aquests elements.

Músiques exòtiques i altres experiències

L’últim tram es dedica a les músiques més exòtiques amb el títol Música als dits. La primera part està dedicada als instruments africans, per després continuar amb els asiàtics i, més concretament, els japonesos. Tot un món ple de formes i sons diferents. Es pot esmentar que també hi ha alguns espais interactius, que ofereixen una àudio guia per recórrer-lo, així com una sala específica on es poden tocar alguns instruments i que resulta especialment atractiva per anar amb nens. Un viatge fantàstic, atapeït de notes i color, per la història de la música.