Una setmana amb les pel·lícules dels Gaudí

Aquest diumenge s’entregaran els premis Gaudí en un any bastant difícil; tot i això, la collita de films ha sigut escassa però molt interessant. Els que encara no hagin tingut l’ocasió de veure’ls tenen una nova oportunitat per fer-ho abans de la cerimònia gràcies a la tercera edició de la Setmana del Cinema en Català, organitzada per la revista digital El cinèfil, en la qual es projecten les quatre cintes candidates al premi a la millor pel·lícula, així com una més de propina. En alguns casos inclouran cinefòrums amb els autors. Aquest esdeveniment es va iniciar la setmana passada a Madrid (on es van projectar amb subtítols en castellà) i a Sant Feliu de Llobregat. A partir d’avui podran veure’s a Barcelona (Bolig), Sant Cugat (Cinemes Sant Cugat) i Figueres (Las Vegas).

Basada en fets reals

La gran favorita és La vampira de Barcelona, una de les pel·lícules més imaginatives de la temporada. És l’adaptació d’un succés real que va tenir lloc el 1912, que ha firmat Lluís Danés (Llach: la revolta permanent, Laia) i que va obtenir el premi del públic al Festival de Sitges. El repartiment aplega grans actors catalans: Roger Casamajor, Bruna Cusí, Nora Navas, Mario Gas, Sergi López, Francesc Orella, Núria Prims, Anna Alarcón i Pablo Derqui. El film segueix els passos de Sebastià Comas, un periodista que està investigant la misteriosa desaparició de nens a la ciutat. La policia deté una dona pobra com a sospitosa i la premsa l’etiqueta com «la vampira del Raval», però el reporter no acaba de creure’s la versió oficial i segueix endavant amb les seves indagacions tot i que la seva vida pugui córrer perill.

Si la història resulta interessant no ho és menys com l’ha portat a terme Lluís Danés traslladant-la al seu meravellós univers. La pel·lícula recorre al blanc i negre tot i que hi ha algun detall de color vermell (com a La llista de Schindler) i les escenes que transcorren al prostíbul són a tot color. Per si no fos prou, ha donat una textura gairebé teatral amb aires expressionistes i utilitzant deliciosos elements fantàstics i miniatures a l’estil Wes Anderson. Visualment és una autèntica delícia plena de solucions enginyoses i originals per suplir la carència de pressupost.

El drama de l’emigració

Tampoc s’ha de descartar La dona il·legal, de Ramon Térmens, un interessant realitzador català amb una filmografia molt valuosa amb títols com Negro Buenos Aires o Catalunya über alles! , que, no obstant, és poc coneguda pel gran públic. Està protagonitzada pel seu actor fetitxe i coguionista, Daniel Faraldo, junt amb Isak Férriz, Montse Germán i la gran sorpresa, Yolanda Sey, una de les components del grup musical Sey Sisters. La trama se centra en un advocat que es desviu per ajudar els seus clients, majoritàriament, emigrants amb problemes per aconseguir papers mentre intenta suportar la malaltia de la seva dona. Tot es complica quan una col·lega li passa el cas d’una jove kosovar que serà deportada i que, poc després, apareix morta en un Centre d’Immigració d’Estrangers (CIE). Es nega a acceptar la versió oficial que ha sigut un suïcidi i entra en contacte amb una prostituta, amiga de la morta. La seva investigació el portarà a descobrir ocults assumptes que faran que s’enfronti al sistema.

És un drama que mira de cara el problema de l’emigració amagat sota una història d’intriga. Però també és un homenatge a totes aquestes persones que lluiten per ajudar els altres i denunciar els abusos del poder. Una pel·lícula que respira veritat per tots els seus porus i que té un desenllaç d’aquells que commouen i emocionen.

Del drama passional al juvenil

L’ofrena és també molt interessant, l’últim treball de Ventura Durall, al costat del seu actor fetitxe, Àlex Brendemühl, amb qui ja va treballar a Les dues vides d’Andrés Rabadán, esplèndidament acompanyat per Anna Alarcón (també a La vampira de Barcelona) i una formidable Verónica Echegui (per aquesta interpretació sí que mereixia haver estat nominada al Goya i no per aquesta tonteria d’Explota explota, on està molt per sota del seu talent habitual). És una història d’amor, passió i perdó que s’inicia quan una psicòloga rep a la seva consulta la visita de la dona d’un antic amor d’infància que la va abandonar inesperadament molts anys abans. Aquesta situació provocarà un triangle amb múltiples arestes i la tensió anirà en augment. Un film molt recomanable que val la pena descobrir.

L’última de les candidates és la sorpresa de les nominacions, Les dues nits d’ahir, una pel·lícula petita dirigida per dos debutants, Pau Cruanyes Garrell i Gerard Vidal Barrena, l’experiència del qual es limitava a haver rodat junts el curtmetratge Celebració. Per a aquest primer llargmetratge han comptat també amb actors desconeguts com ara Judit Cortina (Blog), Arnau Comas (Les amigues de l’Àgata) i el debutant Oriol Llobet per explicar una amarga història en forma deroad movie.

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

Els protagonistes, Eric (Comas), Ona (Cortina) i Marcel (Llobet) són tres nois que s’han apropiat de les cendres d’un amic que va morir recentment amb la intenció de llançar-les al mar per acomiadar-se d’ell. Però durant el viatge amb cotxe, sorgiran els dubtes, les tensions entre ells, els records del difunt i es creuaran amb una autoestopista en un trajecte sense rumb fix que els portarà a plantejar-se la seva actitud davant la pèrdua. És un títol rodat amb poc pressuposat i molta emoció, que traslladen a l’espectador, i que retrata una joventut desorientada i desesperançada.

I a més...

L’oferta d’avui consisteix en l’única pel·lícula que no és candidata a aquests guardons, Terra de telers de Joan Frank Charansonnet amb un extens repartiment en el qual figuren, entre d’altres, Ramón Godino, Alba López, Montse Ribadellas, Joan Massotkleiner, Miquel Sitjar i el mateix realitzador. L’acció s’inicia als anys 20 centrada en una nena de sis anys que arriba amb la seva família a una colònia tèxtil a la Catalunya central que marcarà la seva vida. De la seva mà coneixerem la vida en aquest lloc al llarg de 60 anys, així com els canvis socials i polítics que travessa el país durant aquelles dècades i com afecten la seva família. Una setmana ideal per posar-se al dia amb el millor cine català.