Una educació pionera bombardejada pel feixisme

Un dels aspectes més importants de qualsevol societat és l’educatiu, depèn de com formis les noves generacions posaran unes bases del futur o unes altres. El convuls segle XX va viure diversos moments històrics que van provocar grans canvis al nostre país i l’educació va ser un reflex de tots. El Born Centre de Cultura i Memòria acaba d’estrenar una exposició per repassar aquella etapa, Per una educació en llibertat (Barcelona i l’escola 1908-1979), comissariada per Antoni Nicolau Martí, que podrà veure’s fins al març de l’any vinent i que destaca pel seu espectacular disseny, que ens transporta al segle passat, creat per Lluís Danés, artífex de l’original Llach, com un arbre nu (que va poder veure’s al Centre d’Arts Santa Mònica) i director de la pel·lícula ‘La vampira de Barcelona’ (guanyadora de cinc premis Gaudí, entre ells el de millor pel·lícula).

La mateixa façana ja és molt impactant, amb desenes de bates escolars antigues i globus terraqüis penjats per tot arreu. Unes pissarres ens aniran informant de cada fet històric. El primer apartat està dedicat a la Barcelona del 1900, una ciutat saturada. Ens hi expliquen que, a finals del segle XIX, el nombre d’habitants havia crescut, però les infraestructures per acostar l’educació a la gent continuaven sent les mateixes i massa escasses. En aquest sentit, el principal avenç va ser l’anomenada llei Moyano, del 1857, que intentava reduir el nivell d’analfabetisme de la població.

Del Raval a la Sala de Plens

Aquesta situació està representada per la vistosa recreació d’un estret carrer del Raval de l’època, entre roba estesa, llambordes, finestres o balcons (a més d’un li recordarà els decorats de La vampira de Barcelona) i envoltada per cartells, així com portades del setmanari satíric La Campana de Gràcia. Aquí podrem veure el quadro La nena obrera, de Joan Planella (1889), com a reflex que als infants se’ls obligava a treballar, l’opuscle d’aquesta llei o una vitrina amb elements religiosos com crucifixos i llibres, com a exemple del pes que tenia la religió, una auca del mestre d’escola o una urna de votacions de principis del segle XX.

El següent espai està dedicat a una iniciativa pionera impulsada per l’Ajuntament barceloní el 1908, quan es va crear el Pressupost Extraordinari de Cultura, destinat a una educació de qualitat, gratuïta per a les classes baixes, laica, en català i la coeducació. Però la dreta conservadora i l’Església s’hi van oposar i, finalment, no va poder fer-se realitat. Aquests fets estan escenificats amb la reproducció d’un gran hemicicle imitant la Sala de Plens municipal, amb les seves gradesm i a les parets i a l’espai central pot veure’s el vídeo De l’esperança a la derrota, que ens situa en context, així com el llibre d’actes corresponent.

La Setmana Tràgica i les escoles pioneres

La tercera secció s’ocupa d’un traumàtic gir dels esdeveniments, la Setmana Tràgica del 1909, les tensions socials que la van acompanyar i que van suposar el final d’aquestes idees renovadores i la repressió contra els que les van defensar. En aquest sentit, es destaca la figura de Francesc Ferrer i Guàrdia, referent de les noves idees pedagògiques, que va ser acusat de provocar els successos i va ser afusellat immediatament. En aquest lloc veiem una imatge seva, els seus quaderns, fotografies d’altres ciutats que van seguir els seus ensenyaments, com París o Detroit, que contrasten amb les dels saquejos als edificis religiosos o de la Barcelona en flames vista des de la muntanya de Montjuïc.

El següent període és el comprès entre el 1909 i el 1931, anys en què es va intentar recuperar aquesta iniciativa i van sorgir escoles que educaven en els valors i la natura, com la de Bosc a Montjuïc (la primera escola pública catalana, dirigida per Rosa Sensat) o la del Mar, a la Barceloneta, (fundada pel pedagog Pere Vergés), que va ser destruïda en els bombardejos de maig del 38 com un dels objectius dels feixistes. Unes parets formades per llibres, símbols de la cultura, il·lustren aquesta etapa.

De la república a la guerra

El 1931 arriba la Segona República i la renovació pedagògica es fa realitat. L’ajuntament prepara la construcció de 29 edificis per educar més de 20.000 alumnes. Veiem fotos i dibuixos de la Milà i Fontanals o la Lluís Vives, cartells commemoratius i imatges dels alumnes a les escoles. Igualment, en una vitrina es troben materials i jocs de les escoles Montessori i Decroly, com l’interior d’una granota o unes figures geomètriques.

Esclata la guerra el 1936 i els dirigents anarquistes i comunistes agafen les regnes de l’escola i intenten seguir amb les classes malgrat la dificultat derivada dels bombardejos. El seu propòsit consisteix a escolaritzar tots els infants, i fins i tot s’insta els mestres que tornin del front per fer classe. Es mostren cartells d’aquells anys, així com un símbol de la lluita antifeixista, la diminuta escultura El més petit de tots (1937), i imatges de les aules i de l’Escola del Mar després de ser víctima dels bombardejos. Alguns exemples curiosos són els dibuixos que realitzaven els nens que vivien aquesta trista situació o els diaris i memòries de Pilar Duaygües, també autora de tres retrats sobre les actrius Ginger Rogers, Claudette Colbert i Greta Garbo.

El franquisme i la transició

Arriba el terror, el retrocés, la involució durant el negre període franquista, amb l’educació en mans dels falangistes i l’Església. La repressió, l’autoritarisme i l’adoctrinament, amb la intenció d’«espanyolitzar l’ensenyament» i els cartells de la nova ideologia. S’ha construït per rememorar-ho una reproducció d’una aula d’aquest període, presidida pel retrat de Franco i un crucifix, els pupitres dels nens amb llibres com Historia del Imperio Español o Educación Física Femenina, mentre a la pissarra es projecta un vídeo sobre aquella fosca etapa. L’entrada està diferenciada per a nens i nenes. A la paret esquerra es recorda que es va fer una depuració de milers de mestres, alguns noms i vides dels quals figuren en aquest racó. Al costat oposat es mostra la lletra de la cançó L’escola de la Ribera, d’Ovidi Montllor.

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

L’epíleg, centrat en la recuperació de les idees democràtiques a l’escola durant el tardofranquisme i els primers anys de la democràcia, es resumeix amb diverses fotos de manifestacions contra les reduccions de personal docent o en defensa de l’escola pública, que culminen amb una pissarra en blanc amb guixos al calaixet. És un apassionant viatge en el temps que ens fa sentir que estem trepitjant aquells mateixos escenaris gràcies a la imaginació desbordant de Danés. Una lliçó d’història més interactiva del que sembla i que rememora programes educatius que van revolucionar el món i que aquí van ser tristament interromputs per la força de les armes. Per això, avui més que mai, val la pena reivindicar la importància d’una educació en la llibertat.