Una farsa negra amb màscares i ombres

Sol ser bastant habitual que una obra de teatre d’èxit tingui una versió cinematogràfica. El que no acostuma a succeir amb freqüència és el camí invers, és a dir, que una pel·lícula arribi als escenaris, i encara és més estrany si es tracta d’un film de fa gairebé 60 anys. Doncs aquest insòlit cas es dona amb Terrorífica comèdia, una adaptació del títol de culte La comedia de los horrores, que va dirigir el 1963 Jacques Tourneur amb els nostres monstres favorits (Vincent Price, Peter Lorre i Boris Karloff) amb el Sherlock Holmes dels anys 40 (Basil Rathbone). Era una irònica paròdia del gènere de terror, en què la principal curiositat era veure des d’un altre punt de vista aquests actors.

Màscares i ombres

La jove companyia reusenca Projecte Longànime ha assumit el repte convertint-lo en un producte per a tots els públics, en què juguen amb les ombres xineses, les caretes i la música per oferir un muntatge molt original, dirigit i adaptat per Lluis Graells, que pot veure’s a l’Almeria Teatre fins al 9 de maig. L’escenari està presidit per tres grans mampares, cadires als dos costats (on s’asseuen els actors que en aquell moment no estan en escena), els teclats a la dreta i, a l’esquerra, tota una sèrie d’objectes des d’ampolles fins a armes dibuixats en cartró en blanc i negre (tot i que la pel·lícula era en color) que aniran utilitzant durant la funció.

El piano sona amb una melodia misteriosa mentre, per mitjà de les projeccions de les ombres, descobrim una vella mansió on transcorrerà gran part de l’obra. D’allà (també mitjançant aquestes siluetes) veiem com dues persones transporten un difunt i el dipositen a la tomba. Són els dos membres d’una funerària, el copropietari, el senyor Thrumble (el cognom del qual ningú pronuncia bé) i el seu empleat, Guilli, un antic lladre. El primer és un alcohòlic casat amb l’Amarilys, una cantant d’òpera frustrada.

El negoci travessa un mal moment, ja que a la localitat no es mor tanta gent com ells desitjarien i, a més, són assetjats pel seu propietari, el senyor Black, que els dona un ultimàtum perquè paguin els deutes. Davant aquesta situació decideixen posar fil a l’agulla i eliminar veïns per poder seguir endavant amb la seva empresa. Les conseqüències dels seus actes provocaran un monumental embolic en què es veuran tots immersos.

Un repartiment polivalent

El repartiment, format per Hodei Arrastoa, Marc Domingo, Berta Graells, Cristina Martínez i Carlos Ulloa, es desdobla en els diferents personatges fent cas omís al seu sexe, i és habitual que elles interpretin un home o viceversa. Durant tota l’obra, tots llueixen diverses caretes perquè els identifiquem, cosa que li dona un aspecte una mica grotesc i una aroma de còmic, a què contribueixen també els elements d’attrezzo de cartró. Igualment resulta sorprenent que, malgrat que hi ha un pianista principal, quan surt a escena, alguns dels companys ocupen el seu lloc. Aquí tots fan de tot.

Notícies relacionades

Viatge al passat iber

On neix el Llobregat

L’Amarilys, la dona de Thrumble, és la que arrenca més rialles amb els seus refilets i el seu to agut (i això que la interpreta un noi) i destaquen els recursos que utilitzen, com la manera de mostrar els seus viatges en carruatge (amb sabates de claqué per augmentar el so dels peus), la divisió en dos de l’escenari per mostrar la part superior i inferior d’un edifici o les esbojarrades persecucions del tram final.

Una aposta arriscada

L’apartat musical també té la seva gràcia, amb les seves peculiars versions de la cançó popular Si tu vas al cel, del clàssic Cheek to cheek o d’un tema sorpresa al tram final, ja totalment embogit. És una aposta arriscada, però reeixida, que va de menys a més i acaba convencent. I és que, en realitat, i malgrat el títol, no passarem por (fins i tot la poden veure els nens, que es diverteixen sobretot quan la història es complica en el seu últim terç), però el que sí que ens quedarà és la manera inusual de mostrar la història i el seu to de (poc) terrorífica i (molta) comèdia.