Descobrim ‘Symphony’ pas a pas

El setembre de l’any passat, el CosmoCaixa va estrenar una espectacular experiència immersiva musical, Symphony, que es va poder veure durant tres setmanes abans d’arrencar una gira mundial. Entre les restriccions d’aforament i l’extraordinària demanda, les entrades es van esgotar de seguida impedint que molta gent interessada la pogués viure. L’èxit ha provocat que torni a instal·lar-se canviant d’ubicació, ara s’ha establert al CaixaForum, on es mantindrà sense que hi hagi fixada cap data d’acabament, per la qual cosa tothom tindrà temps per disfrutar-la i ara torna a estar més d’actualitat que mai després d’haver-se anunciat recentment que competirà al Festival de Cannes en la categoria de realitat virtual. Però, ¿què és Symphony? ¿per què ha despertat aquest inusitat interès? Descobrim en què consisteix pas a pas.

Els autors i la presentació

Per començar cal explicar que és una idea escrita i realitzada pel músic i artista audiovisual Igor Cortadellas, que ha comptat amb la complicitat d’un dels directors d’orquestra més prestigiosos de l’actualitat, el veneçolà Gustavo Dudamel, i la Mahler Chamber Orchestra. El seu propòsit consisteix a fer sentir l’espectador que està enmig de la formació musical durant un petit concert, la qual cosa és possible gràcies a la realitat virtual, així que cal obrir els ulls i les orelles per no perdre’s cap detall.

És convenient arribar amb temps de sobres a la cita perquè quan es tanquen les portes ja no pot entrar ningú més. Mentre esperem podem consultar un QR que ens ofereix diversos recursos interactius per completar la visita. Per començar ens introdueixen en una petita sala amb una gran pantalla panoràmica arran de terra i ens expliquen que, en primer lloc, veurem una pel·lícula introductòria sense paraules d’uns 10 minuts, que ens servirà per endinsar-nos en l’univers de la música.

La vida diària de tres joves músics

En aquesta coneixerem tres personatges. El primer és una noia que viu al costat del mar entre les barques i els sons de la costa i descobrim que toca el violoncel, amb què interpreta Peça en forma d’havanera, de Ravel. El nostre següent protagonista és un jove afroamericà que deambula pel metro i els carrers de Nova York passant per Times Square fins arribar a un club de jazz on s’ajunta amb altres músics per tocar amb la seva flauta el Take Five que va popularitzar el Dave Brubeck Quartet.

Finalment viatgem a un poble sud-americà agrícola, amb camperols, cavalls i ocells. Les diferents feines del camp com afilar, batre o tallar tenen el seu propi ritme i juntes semblen crear una melodia. Als coloristes carrers estan de festa i un grup de veïns interpreta L’ocell groc, de Rafael Campo Miranda. Entre aquests hi ha una jove que toca el trombó. La pantalla es divideix en tres per mostrar-nos els tres músics i veiem com, des de les seves diferents localitats, viatgen a Barcelona per aterrar al Gran Teatre del Liceu i sorprendre’s per la seva grandiositat mentre sona la Cinquena Simfonia de Beethoven. Seran tres dels intèrprets que participaran en el concert de la segona part i apareixen les siluetes dels músics davant un fons blau que sembla rememorar Fantasia, de Walt Disney.

¿Com disfrutar-la al màxim?

Ens condueixen a una segona sala on hi ha unes còmodes butaques amb uns visors i uns auriculars i ens donen instruccions perquè disfrutem al màxim l’experiència Symphony. Ens expliquen que tots els objectes que utilitzarem han sigut prèviament desinfectats, però si algú vol una protecció addicional disposen d’uns antifaços suplementaris. Durant la sessió no podem aixecar-nos del nostre seient i si algú es mareja o es troba malament n’hi ha prou que aixequi la mà. Ens recomanen que ens ajustem bé les ulleres que ens han proporcionat (hi ha tires de veta adherent als dos costats) i ens suggereixen que anem girant sobre la cadira, ja que és una projecció en 360 graus i és convenient mirar cap a tot arreu.

Comença el concert, també d’uns 10 minuts de durada. Som al Liceu, però no a la platea sinó a l’escenari i tenim just davant nostre al director Dudamel. Tafanegem i comencem a fer voltes, mirem cap amunt, a l’esquerra i sembla que siguem presoners de l’orquestra, estem envoltats. La perspectiva canvia en determinats moments pel que notem que estem situats en llocs diferents de la formació. La primera música que sona és l’esmentada Cinquena Simfonia de Beethoven mentre uns halos de llum es converteixen en flors.

De Mahler a Bernstein

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

Amb la Setena del mateix compositor penetrem en els secrets del taller d’un lutier, un fabricant d’instruments. La fusta i el metall són els elements que utilitzen i veiem un violí des de dins i com surten volant les seves peces. La Primera Simfonia de Gustav Mahler servirà per transportar-nos per llocs com un bosc màgic, un munt d’algues o el fons del mar.

Per acabar, festa grossa amb el Mambo de West Side Story, de Leonard Bernstein. A la sortida, tots semblen satisfets amb l’experiència i alguns es fan la fotografia de rigor (o la fan als nens) vestits amb aquests artefactes que semblen arribats de l’espai exterior. Una entretinguda i didàctica experiència, molt recomanable per als petits, que ens mostra aquest art d’una manera diferent. ¡Música, mestre!