TNC Digital: teatre ‘online’ ideal per a l’agost

L’agost no resulta fàcil trobar propostes teatrals ja que la majoria de les sales tanquen les portes. Tenim la divertida comèdia Angle mort al Versus Glòries, El temps que conta al Gaudí, les sempre hilarants propostes de l’Eixample Teatre com ¿Quieres pecar conmigo? i poca cosa més. Per això potser és el moment de recórrer a l’estimulant proposta del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que ha decidit crear TNC Digital, una plataforma per poder veure les millors obres que han programat aquesta temporada a un preu especial. L’abonament per visionar-les totes costa 29 euros (similar al d’una entrada presencial) i si només en volem veure una, ens costarà 5 euros. Les obres estan disponibles en unes gravacions d’alta qualitat en 4K, multicàmera i accessibles amb subtítols en català, castellà, anglès i francès. Un altre al·licient consisteix que inclouen continguts extra, com passa amb els DVD i els Blu Ray, com entrevistes amb els artistes o comentaris d’experts per contextualitzar cada espectacle.

Entre el cine i el teatre

Aquí podrem veure l’obra que va obrir la temporada, Decameró. Es tracta d’un homenatge al 50è aniversari del film de Pasolini a partir de l’obra de Boccaccio, composta per diversos relats, majoritàriament eròtics, que expliquen diversos joves que s’han retirat al camp per escapar de la pesta bubònica que està assolant Florència. En aquesta versió s’ha adaptat l’obra en forma de deu monòlegs escrits, dirigits i interpretats per artistes locals. Entre els autors figuren, per exemple, Narcís Comadira, Najat El Hachmi o Lluïsa Cunillé; els directors són, entre altres, Marta Angelat, Ester Nadal, Neus Suñé, Imma Colomer o Xavier Albertí i, entre els actors, figuren Víctor Pi, Sàskia Giró, Adriana Fuertes, Lina Lambert i Oriol Genís.

Un altre dels espectacles més atractius de la temporada va ser Monroe-Lamarr, escrita per Carles Batlle i dirigida per Sergi Belbel. El text imagina una trobada entre les actrius Hedy Lamarr i Marilyn Monroe el 1962. La primera també va ser la creadora com a enginyera d’un sistema precursor de l’actual tecnologia wifi i aquest muntatge fantasieja amb la possibilitat que la reunió entre totes dues hagués pogut alterar el curs de la guerra freda. Laura Conejero i Elisabet Casanovas donen vida a aquestes dues grans dives del cine. 

I del món del cine al del teatre amb Malditas plumas, de la coreògrafa i ballarina Sol Picó. Interpreta una vedet del Paral·lel que comparteix amb el públic els seus records, experiències i somnis entre tendresa i decadència, ironia i humor i interactuant amb els espectadors. ¿Va ser una gran estrella o mai va arribar a destacar? ¿El que ens explica és autèntic o un deliri de grandesa? En qualsevol cas, és un apassionant viatge a una altra època, la de la revista i la seva picaresca. L’artista juga amb la transformació, la interacció del públic i la confusió entre la ficció i la realitat, utilitzant sempre la ironia i el sentit de l’humor que la caracteritzen.

Un programa doble, herois i dones

També podem fer un interessant programa doble amb dos muntatges que tenen molta relació. Solitud a Stromboli, somnis, signes i símbols, de Rosa Delor i Núria Casado, està dirigida per Imma Colomer i interpretada per Fina Rius. En forma de conferència intenta relacionar la novel·la Solitud de Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) amb la pel·lícula Stromboli, de Roberto Rossellini. Per fer-ho, una doctora experta en el camp de la literatura comparada imparteix una classe magistral per demostrar com va influir aquest clàssic català en el realitzador italià i reflexionar sobre el concepte d’autoria. Precisament Solitud forma també part del catàleg en una adaptació d’Albert Arribas dirigida per Alícia Gorina. Explica el drama d’una dona insatisfeta amb la seva relació matrimonial, el que la porta a un desequilibri emocional i plantejar-se què ha fet amb la seva vida.

Una altra de les propostes més interessants és la recuperació de L’Hèroe, de Santiago Rusiñol amb direcció de Lurdes Barba i un repartiment en què figuren Manel Barceló, Georgina Latre, Rosa Renom, i Toni Sevilla. Aquest clàssic ironitza sobre la masculinitat tòxica a través d’un jove català que va participar en la derrota colonial a les Filipines, on es va convertir en un heroi però no va poder superar els fantasmes dels violents fets que va viure. Encara hi ha algú al bosc és un drama escrit per Anna Maria Ricart i dirigit per Joan Arqué al servei d’un elenc amb Ariadna Gil que denuncia la violència sexual que van patir les dones durant la guerra dels Balcans a partir del relat de les supervivents.

Tornada al passat

Tornem als clàssics amb Galatea, de Josep Maria de Sagarra, dirigit per Rafael Duran i grans noms com Anna Azcona, Nausicaa Bonnín, Roger Casamajor, Pep Ferrer, Francesc Garrido i Míriam Iscla. Es l’obra més personal de l’autor i no va ser ben rebuda en la seva estrena; explica la història de supervivència d’una domadora de foques que treballa en un circ que desapareix quan arriba la guerra i decideix fugir amb el pallasso. Els dos protagonistes viatjaran per Europa on descobriran la crueltat i falta d’escrúpols en el món dels negocis.

Una altra obra que ens trasllada al passat és L’emperadriu del Paral·lel, de Lluïsa Cunillé, amb direcció de Xavier Albertí i un gran repartiment amb, entre altres, Pere Arquillué, Chantal Aimée, Sílvia Marsó, Mont Plans, Roberto G. Alonso i Carme Sansa. La trama retrata l’animació d’aquesta avinguda durant els anys 20 i 30 agafant com a excusa la mort d’una de les seves artistes més populars, Palmira Picard. Un grup d’artistes, pensadors llibertaris, escriptors bohemis i altres personatges es donen cita en una taverna per recordar-la entre cuplets, proclames polítiques i bromes.

Pròximament

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

I acaben d’incorporar a la seva oferta l’última proposta estrenada a la sala. Va a càrrec de l’ascendent companyia La Calòrica, que ha presentat De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda, amb direcció d’Israel Solà i text de Joan Yago. Aborda el tema de l’emergència climàtica a través d’un fals documental i una comunitat que s’ha d’organitzar abans que sigui massa tard i ha sigut un èxit de crítica i públic. Moltes opcions per disfrutar del millor teatre a casa mentre no tornin a obrir les sales.