¿A què jugaven els nostres besavis?

Els nens d’avui dia tenen centenars d’opcions per jugar, des de les addictives consoles a jocs de taula i un munt de propostes més. Però els nostres besavis estaven molt més limitats per la qual cosa l’enginy i la imaginació estaven per sobre dels materials que utilitzaven. Per comprovar-ho n’hi ha prou de passar pel Museu Frederic Marés, on podem veure escultures d’aquest artista, així com d’altres autors des d’abans de Crist o el Gabinet del Col·lecionista, amb tota mena d’objectes quotidians. Però, sobretot, destaca la sala superior, les golfes, que compon l’anomenada Sala de les Diversions, dedicada al món de l’oci a la Barcelona del segle XIX i principis del segle XX. Recentment, aquest espai ha sigut remodelat aportant tres novetats principals: la millora de l’accessibilitat per a les persones amb mobilitat reduïda, una il·luminació amb leds més tènue amb la intenció de crear una atmosfera nostàlgica i la recuperació de la col·lecció d’autòmats, que han sigut restaurats amb carinyo per Lluís Ribas, encarregat del Museu dels Autòmats del Tibidabo. Aquesta excusa ens serveix per fer un tomb per aquesta lúdica estança.

Soldadets i teatres

A l’entrada, a tall de pròleg, se’ns mostra una àmplia col·lecció de soldadets de plom, d’infanteria i cavalleria o barcos, però el que més sorprèn són les processons amb les autoritats, els escolanets o el capellà i amb el seguici portant l’estàtua de la marededeu. Daten del segle XIX i la primera meitat del segle XX i es tracta de peces dels tallers barcelonins Ortelli i Lleonart, així com de diferents fabricants europeus.

En el primer espai de la sala, pròpiament dita, trobarem un ampli conjunt de teatres de paper muntats en mobles a mida en làmines per retallar, entre els quals destaquen set diorames del segle XVII del gravador alemany Martin Engelbrecht. Representen tota mena d’escenes: serps, un poble nevat, una fonda, una cel·la, un palau, un bosc o un estudi científic. Just al costat hi ha un racó dedicat al teatre del XIX amb programes de mà, imatges i notícies de l’època (com la bomba del Liceu), fotos dels actors més rellevants com Iscle Soler o Lleó Fontova interpretant diversos personatges o unes pianoles. Davant hi ha la seva versió femenina amb artistes com Adele Bosch o Madame Breit.

Llibres, bicis, foto i so

També hi ha altres teatrets més petits que representen una partida de billar, la font de Canaletes, un poble mariner o un castell. La vitrina central recull un munt de portades de llibres en miniatura amb títols com La caza del cocodrilo, La caza del jabalí, Compuesta y sin novio, El poder del ejemplo o Burla burlada. Als laterals hi ha dos plafons que inclouen diversos apartats per conèixer els vestits, personatges i decorats en preciosos retallables i, a l’altra punta, una extensa col·lecció d’auques històriques sobre Napoleó, les guerres de l’Àfrica, Cuba o Melilla o la «història imparcial de la Guerra Civil», com si això fos possible.

Cinc originals bicicletes donen pas al següent apartat. N’hi ha de diversos tipus, totes antigues, i fins i tot monocicles o velocípedes. Al seu costat veurem diversos objectes relacionats amb la imatge i la música. Destaquen els visors estereoscòpics que permetien, com si fos una lupa, veure les fotografies amb una mida més gran, fins i tot creant un efecte tridimensional (vaja, que no és antic el 3D). Per recrear el so hi ha un gran nombre de capses de música europees i altres objectes mecànics com pianoles, orguenets de mà, fonògrafs, gramòfons, tocadiscos tradicionals o un polyphon amb els seus discos perforats.

Del cine als jocs

Els inicis del cine també són recordats amb els pioners artefactes com el zootrop, el praxinoscopi, la llanterna màgica o un projector familiar. També podem descobrir els jocs de taula dels nostres rebesavis: l’oca (en diferents models), l’assalt, una ruleta ¡per a nens!, cartes infantils o un manual per jugar a billar. Tot això complementat amb els programes de les processons de Setmana Santa o documents de l’ajuntament de l’alcalde Rius i Taulet.

A la vitrina central hi ha altres exemples de jocs com l’arc i les fletxes, un precursor del pinball de l’any de la picor, trencaclosques, de construcció o els francesos Cloche et marteau o Le cheval blanc. Davant hi ha estendards religiosos de la Setmana Santa i estampes de sants (ens continuem preguntant què té a veure amb el món dels jocs). Preferim quedar-nos amb els trens, els cavallets, els cotxes, l’escena de circ d’un domador d’elefants o l’orgue arrossegat per un cavall.

El discret encant dels autòmats

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

Penetrem ja a la nova sala dedicada als autòmats que s’exposen a sengles vitrines als dos costats: ocells engabiats, un faquir, un pallasso violinista o diverses dones tocant instruments com la guitarra, el piano o l’arpa. Al mig hi ha la figura principal, el pallasso equilibrista en una urna. Cal advertir que cap es mou però, més endavant, s’organitzaran visites per mostrar el seu funcionament. Paral·lelament es projecta un vídeo de cinc minuts realitzat pel francès Xavier Vilató, Màgia mecànica, on els podem veure en acció, autor igualment del curt El mecànic i la ballarina, inspirat en aquest racó.

Finalment, a les parets circumdants es mostra una àmplia col·lecció de nines antigues, algunes amb cares bastants sinistres, que semblen cosines germanes de l’Annabelle. També estan al costat de mobles com un tocador, un llit, un mirall o un gronxador. D’altres representen unes senyorasses de l’època o un milionari. Ens atrauen més l’arlequí o l’endevina. Igualment hi ha uns diorames que representen diverses habitacions d’una casa amb tot el seu mobiliari, un cotxet de nadó o un cavall per balancejar-se. Petits grans records dels nens de fa més d’un segle que podem descobrir en aquesta sala dedicada al que més ens agrada: la diversió.