Jugant a convertir-se en director d’orquestra

Tots hem tingut alguna vegada el somni de convertir-nos en estrelles de la música. Fins i tot hi ha concursos de gent imitant professionals tocant la guitarra, cosa que es denomina air guitar. I segur que alguna vegada hem fingit que ens convertíem en directors d’orquestra i conduíem tota una filharmònica. Ara podem fer-ho realitat virtualment sense necessitat de saber llegir una partitura, tan sols seguint el ritme adequadament. És una experiència que pot viure’s al Museu de la Música i, de passada, descobrir aquest centre interessant que permet repassar la història d’aquest art, dedicat, bàsicament, als instruments de tota mena. Tenen un arxiu de més de 2.000 instruments dels quals tan sols exhibeixen una quarta part, però és una mostra completíssima des dels més coneguts fins als més exòtics. Posem una mica de ritme a la nostra vida i fem un tomb per les seves instal·lacions.

¿Dirigim l’orquestra o la banda?

Aquesta nova atracció pot disfrutar-se al final de la visita. Es tracta d’una instal·lació interactiva titulada Dirigeix l’orquestra, dirigeix la banda. Per a això hem de penetrar en una petita sala davant una pantalla envoltant i situar-nos-hi davant sobre un cercle que està marcat. Un cop allà, se’ns obriran dues opcions: podem dirigir l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya interpretant ‘Ode and die Freude’, més coneguda com l’Himne de la Alegría, de Beethoven o la Banda Municipal de Barcelona amb el preludi de Carmen. Podem moure els braços a la nostra manera per donar-li el tempo adequat. A la part inferior, hi ha un semicercle que ens indicarà si ho estem fent bé (verd), regular (taronja) o fatal (vermell). Si complim la nostra comesa, la formació ens felicitarà al final.

La història i l’evolució de la música

Repassem ara el museu en si, que s’inicia amb una sèrie de cilindres transparents en què podrem veure un munt d’instruments que exemplifiquen l’evolució de la música amb explicacions sobre cada període: com a fenomen universal (del conegut violoncel a peces africanes com el mbe’i o el n’go), el llenguatge dels sons (amb el saragi de Calcuta o els tambors del Nepal), el so del temps del passat (sobretot instruments de vent com flautes, el rossinyol, el clarinet, l’oboè o el saxòfon) o la música com a llenguatge (amb objectes tan insòlits com el rebab marroquí, el kurtal de Calcuta o el pal d’aigua equatorià). Alguns d’ells tenen formes molt originals.

A l’arribar a la segona sala veiem a la nostra dreta com es dedica la part lateral a anar explicant la història de la música des de l’inici dels temps a La permanència del so, de la tradició oral a la gravació digital. Aquestes informacions ens aniran acompanyant durant tot el trajecte, així com vídeos curts que ens permeten aprofundir en els temes. Aquí, els instruments se succeeixen protegits per unes vitrines. Trobarem la viola d’arc o de roda, el llaüt o l’arpa, els de grans dimensions (clavicordi del segle XVIII, claviorgues i orgues), així com els més identificats amb el barroc (violes, oboès o violoncels) o el classicisme (timbals, fagots o trompes).

Orgues, guitarres i sintetitzadors

També hi ha un exemplar històric, es tracta del piano de cua Pleyer construït el 1948 que va regalar un melòman a Pau Casals i amb què va compondre moltes de les seves obres en l’exili a Prada de Conflent. Al lateral esquerre hi ha els més espectaculars, grans orgues o pianos amb funcions també decoratives amb forma de taula, armari, escriptori o girafa. Arribem al segle XIX amb nous corrents i el predomini dels saxòfons i els trombons, però també l’última moda, els primers aparells per gravar o reproduir música, com el gramòfon o el fonògraf.

Notícies relacionades

Carnaval a Barcelona 2025: data, horari i recorregut de la rua

On menjar-te calçots a preus populars: les millors calçotades de carrer de Barcelona

El museu presumeix, i amb raó, de tenir una de les col·leccions més importants de guitarres clàssiques, des del segle XVI als nostres dies, amb exemples com les construïdes per Antonio de Torres, la guitarra Fender o la guitarra Francisco Pagés que va pertànyer a Victoria de los Ángeles. Ja hem entrat al segle XX i, amb ell, la guitarra elèctrica, el baix, la bateria o el sintetitzador, que permeten sons nous. Paral·lelament, del magnetòfon, de l’equalitzador o l’ordinador Atari i del gramòfon passem als tocadiscs i als mobles compactes, que combinen alguns d’aquests elements.

Músiques exòtiques i altres experiències

L’últim tram es dedica a les músiques més exòtiques amb el títol ‘Música als dits’. La primera part està dedicada als instruments africans, per després continuar amb els asiàtics i, més concretament, els japonesos. Tot un món ple de formes i sons diferents. Es pot esmentar que també hi ha alguns espais interactius, que ofereixen una audioguia per recórrer-los, així com una sala específica on es poden tocar alguns instruments i que resulta especialment atractiva per anar-hi amb nens. Un viatge fantàstic, ple de notes i colors, per la història de la música.