¿Què podeu fer avui, 13 d’octubre, a Barcelona?

El Poble Espanyol està sent un dels recintes més actius de la temporada postestiuenca. Fa tan sols uns dies van iniciar la Biergarten, la festa de la cervesa, i una sèrie de concerts infantils (Rock & Kids) i altres de nocturns per a adults. Doncs bé, sembla que encara no estaven satisfets i s’han tret de la màniga una nova experiència amb què encara no s’havien atrevit: programar teatre a l’espectacular Hivernacle que instal·len a la plaça Major. Es tracta del cicle El Poble a escena, on cada dimecres (20.30 hores) fins al 10 de novembre podrem veure muntatges de clowns, teatre, dansa i música amb artistes de primera fila. Una aposta tan arriscada com apassionant que mereixeria tenir continuïtat. Tant de bo...

Teatre documental i ‘clowns’

Per començar, avui ens ofereixen una obra de màxima actualitat per remoure consciències. Es tracta de La conquesta del Pol Sud, en la qual l’afganesa Nadia Ghulam, que va sobreviure al règim dels talibans, ens explica la seva dura i insòlita història intentant sempre transmetre un missatge d’autosuperació i esperança. La protagonista ens explica com es va apropiar del nom del seu germà, mort en la guerra, i es va fer passar per ell durant anys fins que va aconseguir fugir a Barcelona i recuperar la seva identitat femenina. Aquest muntatge combina el teatre amb el documental i la poesia visual amb la projecció d’imatges en moviment i pretén oferir un discurs tan optimista com de resistència. Ens impactarà.

El dia 20, canvi radical d’estil amb la Marabunta de Guillem Albà i The All In Orchestra, per a tota la família. Els que han vist alguna vegada aquest artista ja saben a què atenir-se. Això seu és bogeria, descontrol però amb molta classe, un xou de ‘clown’ ple d’energia, cançons originals, gags absurds i cabaret. Mai saps què passarà a continuació perquè el seu fort és descol·locar-te contínuament. Res té sentit i tot és possible i també hi ha espai per a la improvisació, perquè juguin i que nosaltres els acompanyem. El millor remei contra la depressió.

Dansa i homenatge a Ocaña

Les Impuxibles, la companyia creada per les germanes Clara (compositora) i Ariadna Peya al costat de Marc Soler (ballarins) presenta Des-espera. És la recreació de l’últim disc de la primera, Analogia de l’A-mort, que parla d’acceptar les contradiccions com un camí per créixer. Els cossos, els gestos i les paraules dels dos intèrprets representen cinc peces musicals en un viatge a través de les sensacions d’encendre i apagar, d’agitar i calmar, de ferir i curar i d’esperar i desesperar. El muntatge és el resultat d’una investigació que fusiona música i moviment amb altres disciplines escèniques construint un llenguatge propi i amb voluntat de compromís per utilitzar l’art com un altaveu de denúncia i canvi social.

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

El novembre arrencarà amb un altre gran nom, Joan Vázquez, que repassarà el seu Ocaña, reina de les Rambles (dia 3). És un sentit homenatge al pintor Ocaña, tot un símbol de l’art durant la transició, a càrrec de tres grans noms del gènere musical: el director d’escena i dramaturg Marc Rosich(Artaban, L’infanticida), Marc Sambola (Per si no ens tornem a veure, Pornopop)a càrrec de la direcció musical i els arranjaments i, per completar un repartiment somiat, la veu de Joan Vázquez (Paquito forever, Ciutat de gespa). Aquest concert teatralitzat intenta retratar aquest artista i perfomer inclassificable que va ser un activista pioner dels drets LGTBI i un precursor en la seva manera d’entendre el món. Un recital compost per coples adaptades als nostres dies com a Tatuaje, Ojos verdes, Y sin embargo te quieroi La niña de fuego. 

Final amb un text premiat

Per finalitzar, recuperen una obra de la sala Flyhard, Lo nuestro, que va suposar el primer treball com a dramaturga d’Eu Manzanares i amb què va obtenir el premi Teatre Barcelona al millor text original. La mateixa autora, al costat de Paul Berrondo, Eli Iranzo i Pau Poch interpreten una família d’un barri obrer durant una Nit de Cap d’Any. Tot està preparat com cada any, amb la taula parada, el raïm preparat i la tele posada per veure les campanades. Canten temes d’Ana Belén i Víctor Manuel i fins i tot de Camela; tot va bé fins que la mare dona l’autèntica campanada amb una notícia inesperada que altera la vetllada. Una comèdia agredolça sobre la gent humil que posarà el colofó a aquestes nits teatrals a l’Hivernacle.