¿Què podeu fer avui, 13 de novembre, a Barcelona?

Molts de nosaltres quan érem nens havíem llegit les aventures de Tom Sawyer i Huckleberry Finn, els personatges creats per Mark Twain. Han passat els anys i sembla que les noves generacions els desconeixen per complet i és una llàstima perquè eren unes històries amb molts valors humans que podien contribuir a la seva formació. Una manera ideal que els descobreixin i sentin curiositat per les seves peripècies és passar avui o demà (dues últimes funcions) pel Jove Teatre Regina, on representen Tom Sawyer detectiu, un musical inspirat en els dos nois amb molts al·licients. L’obra, de la companyia Lazzigags, està escrita i dirigida per Miquel Agell (que també n’és un dels actors), les cançons són de Marc Sambola (Per si no ens tornem a veure, Artaban, la llegenda del quart rei mag) amb lletres de Lidia Linuesa, la coreografia és d’Esther Bartomeu, la inoblidable coprotagonista de Chicago i el repartiment és impecable.

L’escenari i la trama

L’escenari està ocupat per una estructura a base de caixes de fusta que els actors van movent d’un costat a l’altre per crear els diferents decorats. Cal advertir que les cançons són en directe tot i que la música està pregravada. La funció arrenca amb la presentació de Tom Sawyer i l’esperada arribada d’un maletí que conté un kit amb les eines necessàries per convertir-se en investigador. El protagonista comparteix la seva alegria amb el seu amic Huck que bolquen en el tema inicial, Vull ser detectiu, animat i somniador, que ens posa en situació ràpidament.

Els dos companys viatjaran a casa de la tia Sally per passar l’estiu i ajudar a recuperar-se l’avi oncle Silas, que està travessant un mal moment. En el viatge amb barco coneixeran dos bandits que pretenen aconseguir uns diamants i descobriran el seu parador. Ja a casa dels seus parents es veuran involucrats en una complexa trama que només ells podran resoldre amb la seva habilitat per seguir les pistes i desxifrar els misteris.

Cançons i un final festiu

Les cançons són simpàtiques i accessibles per als petits (en alguns moments les segueixen picant de mans) i els números musicals són molt reeixits amb escenes molt acolorides (L’Aràbia de l’Alí Babà) recreant un conte de Les mil i una nits, altres de més tenebroses (El bosc és fosc o el passeig pel cementiri entre la boira) i s’aprofiten totes les possibilitats de la sala, des de la platea que s’utilitza perquè els actors s’aproximin al públic fins a les escales de l’esquerra que s’utilitzen també per a un discurs.

El desenllaç resulta molt festiu i vibrant amb la contagiosa Som amics i el judici final en el qual s’utilitza un original recurs perquè els actors no hagin de canviar-se contínuament de vestuari en aquesta escena plena de personatges. En la conclusió ens llancen missatges positius com que sempre hem de confiar en nosaltres mateixos o ser valents i acabem cantant amb ells en el medley que reuneix fragments de les melodies de l’espectacle.

Els actors i els llibres

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

En l’elenc destaca la presència de Xavi Duch qui, com la resta d’actors adults, es desdobla en diversos personatges, una cosa que li ha de semblar fàcil després d’haver-ne interpretat una trentena o més en la comèdia 39 esglaons. La seva bogeria en escenes com la divertida Xinès per a principiants inventant paraules provoca que alguns dels seus companys no puguin dissimular el riure (i no és la primera obra en la qual hem vist una cosa així amb ell sobre l’escenari).

Un altre nom important és el de Georgina Llauradó que, amb la seva dolça veu, aporta l’emoció a l’obra amb No és el mateix o L’oncle és bo, tota una garantia tant en teatre infantil (Inma i Gina) com en el més reivindicatiu (La volta al món en 80 ties). També resulta molt refrescant la presència d’un grup de nens que apareixen de cor i que aporten aquesta ingenuïtat i naturalitat que només ells tenen. Un espectacle que entreté els petits, els diverteix i, per si no fos prou, els dona a conèixer uns grans personatges de la història de la literatura. I, si tenim una mica de sort, potser els encurioseix i en voldran saber més coses llegint-se els seus llibres. Missió complerta.