¿Què podeu fer avui, 19 de novembre, a Barcelona?

L’Aquitània Teatre estrena ‘Pecats imperdonables’

DANIEL ESCALÉ

Als anys 80 va aparèixer Elige tu propia aventura, una sèrie de llibres que es va fer molt popular per la seva original premissa mitjançant la qual el lector escollia les decisions que havia de seguir el protagonista, que feien modificar la narrativa segons l’elecció. En temps ultratecnològics, aquest recurs s’ha fet servir en capítols com el famós Bandersnatch, de la sèrie Black Mirror, en el qual, per mitjà del comandament a distància, podíem determinar com continuava la història. Ara és el teatre el que l’utilitza en la comèdia Pecats imperdonables, en el qual el públic, amb el mòbil, és qui va indicant què han de fer els actors.

Aquesta comèdia interactiva que s’acaba d’instal·lar a l’Aquitània Teatre es basa en l’original de Benjamin Cohen i ha sigut adaptada i dirigida per Edu Pericás amb un elenc ple de formidables còmics que s’ho passen pipa. L’escenari representa la terrassa d’una casa del delta de l’Ebre atapeïda de testos amb flors, cadires i taules de plàstic i presidida pel gran retrat d’una parella al fons. A l’esquerra, un gronxador balancí i a la dreta, una taula amb aperitius i ampolles, tot això amb unes bombetes enllaçades a dalt. Però el més important és una pantalla situada a dalt en un lateral en la qual apareixen les preguntes que hem de contestar.

Set personatges pecadors

Una veu en ‘off’ disserta sobre els pecats capitals, perquè cadascun dels set personatges té relació amb algun d’ells. Ens adverteixen que hem de tenir el mòbil encès per poder participar-hi però, sisplau, en silenci i sense dedicar-se a contestar whatsapps. No hi ha manera, sempre hi ha algú que està despistat i li sona durant la funció. I, per comprovar que ho hem entès, abans de l’inici se’ns planteja la primera qüestió: si han d’iniciar la representació o passar directament als aplaudiments finals. Advertim que, si volem divertir-nos, és millor triar sempre la resposta més desenraonada (¿què passaria si votéssim la segona opció?)

Primer coneixem la rondinaire criada de la casa, Marita (Eva Barceló), que fa de tot menys treballar (és la mandra). Les seves rèpliques són sempre iròniques i plenes de sarcasme. Treballa a la casa des de fa molt temps i ha cuidat el patriarca, el Joan, que acaba de morir. Allà viu ara el seu primogènit, el Pere (Francesc Ferrer), un home molt seriós i circumspecte que ha portat els negocis del pare de manera una mica fosca i que encarna a l’avarícia. La seva dona és la Xantal (Susanna Garachana), ardent, ambiciosa i voluptuosa, que representa, lògicament, la luxúria.

La revetlla i el convidat sorpresa

Fins allà arriba l’altre fill del difunt, el Xavier (Miquel Sitjar), un individu impulsiu que no té pèls a la llengua i que resulta una mica brut (provoca les millors rialles) i personifica la ira, acompanyat de la seva parella, la Cuca (Agnès Busquets), una dona superficial que no suporta la seva cunyada i que representa l’enveja. És tradició familiar reunir-se en la revetlla per celebrar el sant del pare i aquest any, que ja no hi és, han decidit recuperar-la, però hi ha moltes tensions entre ells.

La situació es complica encara més quan es descobreixen les condicions que ha deixat el difunt al testament i quan apareix un fill bastard molt presumit i cregut, el Nicolau (Peter Vives), que és la supèrbia personificada. Arriba amb la seva parella, el Robert (Jofre Borràs), que no para de menjar (la gola) i que té una peculiaritat que el públic ha de decidir. Una vegada descrits els protagonistes sorgeix una successió d’embolics familiars amb mentides, cadàvers i sorpreses fins a arribar al final, en el qual els espectadors trie nel desenllaç entre els tres possibles.

Renyant l’espectador

És un festival de rialles que ofereix els millors moments quan els actors miren cap a la pantalla per descobrir el que han de fer i seguidament miren al públic amb gest de desaprovació per retreure’ls que sempre els ho posin tan difícil. Però hi ha tant caos que de vegades ni ells mateixos poden aguantar les rèpliques dels seus companys i intenten dissimular les rialles. Cal reconèixer que també et quedes amb la incògnita de què hauria passat si el resultat hagués sigut diferent. ¿Com deuen ser els altres dos desenllaços? Que ens quedem amb les ganes de saber-ho sí que és imperdonable. Potser caldrà anar-hi un altre dia i repetir per comprovar-ho; ho reconeixem, hem pecat, ens hem divertit massa.