¿Què podeu fer avui, 21 de novembre, a Barcelona?

Ens agradi o no som qui som, en bona part, per l’herència del passat. En els nostres gens sempre queda alguna cosa dels nostres pares, avis i avantpassats tot i que pugui semblar gairebé imperceptible. Per demostrar-ho el Teatre Gaudí acaba d’estrenar un musical de petit format però grans emocions, Elles, escrit i dirigit per Sílvia Sanfeliu per al lluïment de la cantant i actriu Mònica Vives acompanyada al piano per Txema Riera per interpretar les cançons creades per Josep M. Kabrota Ribaudí. És un espectacle de poc més d’una hora de durada que es podrà veure de dijous a diumenge fins al 12 de desembre.

El piano és a l’esquerra de l’escenari amb les seves imprescindibles partitures i una copa de còctel. A prop, un sofà tapat amb un llençol, una maleta i bolsos per terra. A la dreta, una butaca al costat d’una tauleta amb una tetera, tasses i un gerro de flors i un penjador amb les diferents peces de roba que anirà portant la protagonista. Riera és el primer a aparèixer i ens introdueix musicalment en l’obra mentre que Vives apareix cantant per un lateral.

Un sobre amb sorpresa

El número inicial és una trista cançó sobre una dona que ha sigut abandonada per la seva parella, i a partir d’aquí la cantant ens explica l’inici de la seva història. Tot va començar quan va rebre per correu un sobre municipal gràcies al qual va descobrir que tenia els drets del panteó familiar de la família materna, els Cercavins. La curiositat la va portar a visitar la Càndida, una tieta llunyana que era la que més en sabia dels seus parents.

La seva primera intenció era renunciar a aquesta possessió però la tieta la convenç perquè conegui primer les vides de les seves avantpassades i, després, prengui una decisió. Aquesta situació provoca que les dues dones quedin cada dijous a la tarda al pis de finals del segle XIX de la tieta i li reveli els secrets de les dones que la van precedir, cada una amb una vida apassionant al darrere que fascinarà l’actriu. Vives es desdobla en tots aquests personatges afegint-los només un vestuari característic i una cançó.

Totes les dones

Al llarg de l’obra aniran desfilant totes davant nostre. L’Eulàlia, l’abandonada a què feia referència el tema inicial; la cuinera Mercè (amb un davantal), que no és partidària de les segones oportunitats amoroses; l’apassionat idil·li de la Pepa i el Lluís; l’atracció que va sentir l’Antònia per un cantant de boleros (amb una cançó més semblant a un tango) o la rebel·lió de la Filomena, que ja no es creu les excuses del seu marit.

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

També coneixerem la vida alegre de la Ramona amb els seus amants, la més juganera i divertida; l’amor prohibit de l’adolescent Julieta; l’adúltera Queralt jugant amb foc o l’Angelina, la solitària que es va acabar fent monja. L’epíleg se centrarà en la mateixa Càndida, en què es revelarà també un secret familiar i la protagonista haurà de prendre una decisió sobre què pensa fer amb el panteó.

Un homenatge necessari

És un homenatge càlid i respectuós a les dones del passat, immerses en contextos complexos, marcades per les normes socials d’ahir i que van haver de posicionar-se davant la seva situació. Van ser mares, dones, filles, tietes i amants. Algunes van encertar en les seves decisions, altres es van equivocar, van ser més submises o contestatàries, però van viure amb passió el millor que van poder i van deixar una empremta que marcaria, d’una manera o una altra, les futures generacions. Un muntatge per recordar amb carinyo i reivindicar les dones que ens van llegar les seves experiències, a Elles.