¿Què fer avui, 25 de desembre, a Barcelona?

En aquestes dates suportem tota mena de produccions tovetes i edulcorades pensades per a aquesta època, però n’hi ha una que aborda parcialment aquestes festes i que resulta molt més meritòria i emocionant que la gran majoria. Comencem fent una mica d’història. L’any 2000 es va estrenar una pel·lícula que s’havia de convertir en un èxit sorpresa a nivell mundial, Billy Elliot, i va aconseguir arribar a la carrera dels premis de la temporada sent candidata a alguns Oscar i Globus d’Or. Cinc anys després es va convertir en un musical amb cançons d’Elton John que va tenir encara més repercussió i va aconseguir guardons com l’Olivier i el Tony. Després d’una llarga temporada a Madrid, per fi es pot veure al Teatre Victòriade Barcelona i val la pena descobrir-lo perquè és un gran musical ple d’espectacularitat i al·licients.

A l’entrar a la sala veiem un decorat que simula una pantalla gegant de televisió i les parets i les portes d’una casa humil de paper pintat. Mentre esperem que comenci, a la pantalla se’ns expliquen curiositats sobre la història de l’obra i apareixen els noms dels nens que actuaran aquell dia, ja que hi ha fins a sis nois per cada paper. No estaria malament que també ens expliquessin qui interpreta els adults, perquè també hi ha diversos càstings.

Els miners contra Thatcher

Som als anys 80 en una comunitat minera en lluita contra els plans de la primera ministra, Margaret Thatcher. Un noticiari de l’època ens informa de la situació i els obrers decideixen anar a la vaga amb l’himne Las estrellas nos observan. Coneixem el protagonista, el petit Billy Elliot, que acudeix sense gaire entusiasme a la classe de boxa, però acaba descobrint el ballet gràcies a la senyoreta Wilkinson, que instrueix les seves divertides alumnes (‘Brillad’) en un número en què llueix l’actriu principal. Per cert, el pianista es diu Braithwaite i més d’un recorda el Barça.

Un dels moments més tensos i aconseguits és Solidaridad, que mostra l’enfrontament entre manifestants i policies mentre els nens ballen al mig, i després apareix una altra de les escenes més divertides, Sé tu mismo, en la qual Billy coneix, mentre balla claqué, l’afició secreta del seu company Michael i que culmina amb figures de capgrossos com Freddie Mercury i Carles d’Anglaterra. A tot això, el pare de Billy ja ha descobert l’afició del seu fill per la dansa i creu que és per a «maricons», de manera que li prohibeix continuar amb les classes i el noi respon amb El baile furioso, enèrgic i ple de força, amb el qual es tanca la primera part.

El Nadal i el duo aeri

Després de la pausa arriba la referència al Nadal. Fa vuit mesos que els miners estan de vaga i les seves condicions empitjoren cada dia, però encara tenen forces per celebrar el Nadal. I ho fan al ritme de Felices fiestas, Maggie Thatcher, de lletra despietada: “Hoy la cerda Maggie Thatcher mató a Papá Noel” i “vuelvo a sonreír porque hay algo que me hace feliz estas fiestas, Maggie Thatcher, que algún día morirás al fin”. Més explícit, impossible. Li segueix la tradicional En este pozo gris, que és un profund homenatge del pare al passat del poble.

La màgia arriba en el que probablement és el número més emblemàtic, El lago de los cisnes, un duo aeri de gran bellesa plàstica que juga amb la gravetat i deixa el públic bocabadat. L’altra gran escena és Electricidad, en la qual Billy intenta expressar el que sent quan balla. Com no podia ser de cap altra manera, l’espectacle finalitza amb un altre número brillant i apoteòsic amb tota la companyia ballant claqué i el públic seguint el ritme aplaudint.

Espectacular i didàctic

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

És un muntatge meravellós resolt amb gran brillantor i amb intèrprets que ho deixen tot a l’escenari perquè disfrutem al màxim de la funció. A més, té una part didàctica pel missatge que envia als nens, que han de seguir el seu somni i esforçar-se i treballar molt per aconseguir-lo, encara que el repte sigui molt difícil, i que els pares tenen l’obligació de donar-los el seu suport. Així, entre humor, drama, companyerisme, lluita i coreografies molt treballades haurem viscut un Nadal diferent, reivindicatiu i més integrador que mai.