On Catalunya

¿Quina és la teva favorita?

Les places més boniques de Barcelona

Esplanades de calma i punts de trobada. Recorrem la ciutat barri a barri a la recerca dels millors oasis urbans. Obrim càsting

Amb les places sempre hi ha preferències. Et quedes amb les del teu barri o t’aventures a la recerca d’altres esplanades de llambordes, terrasses, bancs i arbredes. Obrim càsting de places. Escull la teva preferida.

Secrets de Sarrià

Petits paradisos

Quan descobreixes el petit paradís de la plaça de Sant Gaietà, et ve de gust fer un pacte mut amb el lloc. Aquesta placeta amagada als intersticis de Sarrià es manté esplendorosa gràcies al tracte íntim d’una veïna, que cuida amb cura el seu repertori vegetal. Les 10 casetes baixes que envolten la plaça són mostres de l’arquitectura popular de Sarrià del segle XVIII. Els seus habitants han creat un petit oasi ple de testos, gerros i plantes enfiladisses. Infinitat de fulles i flors centellegen en aquest gran espectacle secret. Les rajoles vermelles de la plaça no admeten bancs ni terrasses: amb prou feines queda lloc entre el fantàstic desplegament de ficus, geranis, ciclàmens i llimoners.

Una mica més gran i freqüentada, l’acollidora plaça de Sant Viçenç procura una pau similar. Aquí el sol hi incideix sempre amablement. Les tènues ombres dels arbres i l’escalinata que eleva la plaça li confereixen un aire irreal. Coronant la font central, l’estàtua de pedra de sant Vicenç continua veient com al seu voltant es roden anuncis i es pinten quadros.

L’encant del Born

Santes places

Accedir a la plataforma sobre la qual destaca la plaça de Sant Agustí Vell és com rendir-se a un gloriós sortilegi. Tot sembla bonic si ens asseiem a la terrassa del Restaurant Joanet: el tendal verd del bar i la seva porta de fusta, la triple font rematada amb fanals que divideix el pas, les branques arquejades formant un bosc de reflexos, i les vistes a la part medieval porticada que fan pensar en l’antic convent de Sant Agustí, ubicat just on ara prens un cafè.

La pròxima plaça de Sant Pere també segueix el rastre de la Barcelona medieval. Esglaia el contrast entre els murs de l’església, que mostren vestigis dels mil canvis que ha tingut aquest temple, i la forja de ferro de la font modernista dissenyada per Pere Falqués el 1893. La resta és una pujada d’asfalt encantadora.

Multivers gòtic

Viatge al·lucinant

A la part profunda del Gòtic batega una estranya placeta que ressegueix una antiga muralla. Amb la seva disposició decantada entorn de la torre circular que defensava una fortificació romana dedicada a resistir davant les invasions bàrbares al segle IV, la plaça dels Traginers torna un cabdell qualsevol conversa, i aconsegueix el deteniment del més distret.

En canvi, a la molt predilecta plaça del Rei són les gàrgoles les qui t’observen a tu. Mires de tancar la boca mentre et perds en la contemplació d’aquesta confluència d’edificis monumentals gòtics i renaixentistes. Et desconcerta la plana de lloses i la proximitat de la catedral, tempteges la temptació de visitar el Museu d’Història de Barcelona i ni així deixes de sentir la dissonant rialla pètria que et dediquen aquests monstres de pedra des de les altures.

Per sort, trobes refugi a la incomparable plaça de Sant Felip Neri. En aquesta placeta protegida del soroll queden lluny els records de bombardejos de la Guerra Civil. La mirada queda absorta en les rajoles verdes de la seva font octogonal i en cada detall de la seva església barroca, marques de metralla incloses. Els turistes es divideixen entre les seves pantalles i les antigues façanes, mentre les converses ressonen amb la reverb encantadora d’una quietud latent.

La Sagrera porticada

La importància d’una ombra

Els arcs que cobreixen les terrasses de la plaça de Masadas són ideals per quan necessites passar els matins sanament i conversa llarga entre tapes, a poder ser amb una mica d’ombra i en un barri diferent. La Sagrera no és Gràcia, però precisament per això val la pena explorar-ne els carrers i la gent. Si et sents com un vampir nòmada, pots fugir del sol en aquesta peculiar plaça de porxos edificada a finals del segle XIX al cor del barri. L’antic mercat cobert es va desmuntar als 90. Amb el primer vermut comproves que encara hi ha nens capaços de jugar amb una pilota o a la font, en comptes de bolcar-se sobre un mòbil. La llum va canviant sobre la plaça porticada i decideixes emplatar-te veient passar paelles a tort i a dret. S’hi està tan a gust, que et pots prendre el tercer cafè mentre arregles el món amb els teus col·legues.

Poblenou sigil·lós

Arrels marineres

Després d’un atrafegat dia a l’oficina, entregar-se a la tranquil·litat que emana de la plaça de Prim és un premi singular. Aquesta mansa ubicació solia ser el punt de trobada de pescadors i obrers del barri a mitjans del segle XIX. Encara conserva les cases baixes típiques dels antics barris mariners, i un dels millors restaurants de peix de la ciutat (Els Pescadors). Però sens dubte el seu tresor més gran són les gruixudes i deformades arrels d’aquests arbres bellaombra, que sobresurten amb magnificència natural del riu de rajoles concèntriques.

Alt Poble-sec

Terraces amb vistes

S’ha de travessar el carrer de Blai amb els ulls tancats, esquivar pujades i creuar molt els dits per trobar cadira en una terrassa de la plaça del Sortidor. Quan ho aconsegueixes, costa abandonar aquest petit oasi del Poble-sec, sempre bullent de vida gràcies als seus nombrosos bars i restaurants. Ah: convé no confondre la rèplica de la font de Canaletes amb el veritable sortidor que va donar nom a la plaça. La font ornamental de grans dimensions que s’hi va col·locar el 1874 fa temps que va volar. Si no hi ha lloc al Sortidor, sempre pots buscar empara a la més humil plaça de Santa Madrona.

Eixamplaments de les Corts

Exquisit eclecticisme

La plaça de la Concòrdia eixampla els pulmons per començar. Trobar-te amb la seva amplitud en ple corredor de carrers pel centre de les Corts dibuixa un somriure instintiu. Sembla com el lloc ideal per esperar una cita, o iniciar-se amb el llapis carbó i les aquarel·les. De models no en falten: cares somrients a cada terrassa, antics comerços, la immensa i harmoniosa església del Remei i el bohemi Centre Cívic Can Deu (al número 13), ubicat en una sublim finca modernista. L’encertis o no amb els traços, aquí només et queda disfrutar de la teva pau mental o aquesta cita anhelada: la tarda només pot girar a millor.

Horta familiar

El poble etern

La plaça d’Eivissa és la plaça eterna. Aquesta impertorbable mostra de la vida de poble segueix reunint els veïns d’Horta amb l’encant de les seves terrasses, les ocasionals activitats i mercats ambulants, més la seva impertorbable harmonia familiar. Des d’un costat d’aquest irregular espai d’esbarjo, l’escultura que evoca una camperola eivissenca, instal·lada el 1965, observa el pas dels anys. Generacions creixen i s’extingeixen, mentre les braves i els gelats continuen vessant per les taules.

Obertures de Sants

Ampla és la teva cadira

El vent xiuxiueja i s’emporta el pol·len que cau dels plàtans. Els coloms segueixen distrets els cercles de polsim. Algú se’n demana una altra a la taula del costat. A la plaça d’Osca el desplegament de terrasses és generós com pocs. El campament de mobles de metall s’estén al sol en aquest espai diàfan. Mentre t’acabes la cervesa o sacseges les últimes gotes d’Espinaler sobre les xips pots assistir a una baralla de balcó a balcó, comparar les varietats cromàtiques al mosaic de dermes foranes o dedicar-te a saludar gossets encantadors.

Gràcia i el Farró

Continuïtat de les places

Ens les sabem de memòria, i sempre hi tornem. Les places de Gràcia amb prou feines guarden secrets ja, però atresoren mil històries. N’hi ha que prefereixen entonar el vers a les escales de l’església de la plaça de la Virreina, i qui queda captivat per la tornada coral de la plaça de Rovira. El cas és que la música sempre resulta familiar i reconfortant, especialment a la carismàtica plaça de la Vila de Gràcia,, seu d’episodis històrics, com el de la revolta de les Quintes el 1870. El seu mític campanar octogonal presideix tant dinars familiars, com partidets de futbol o nits de llauners. Recentment, fins i tot va servir d’escenari en el rodatge d’una pel·li apocalíptica. El compàs de places gracienques segueix i segueix: la plaça del Raspall, la del Nord, la del Sol, la que va donar títol a una fabulosa novel·la de Mercè Rodoreda. Proposo fixar-nos en una eterna oblidada, la plaça de Trilla. Aquest recés de bancs i palmeres al costat del tumult de Gran de Gràcia serveix de pont fins al veí barri del Farró. El Farró és una altra cosa. Busca lloc a la bufona plaça de Mañé i Flaquer a o la seva germana, la plaça de Sant Joaquim, i m’ho expliques.

El Clot classic

Notícies relacionades

Batecs de barri

La serpentejant rambla per als vianants que desemboca al mercat del Clot dona lloc a dues places contigües que bateguen a l’uníson. La plaça de Font i Sagué ens acull amb l’esvalot de les cadires estridents i la salutació de cambrers que porten decidits potents cafès i croissants llustrosos. El rumor de les terrasses contrasta amb la reconfortant presència del clàssic Quiosc del Clot. De vegades la vida del barri et pot salvar el dia. El continu de botigues i bancs i plàtans i cares porta a la plaça del Mercat, on és fàcil abstreure’s amb el bullici de gent a l’entrada del mercat, i sospirar per aquells temps quan la vida era tan senzilla com una barra de pa.

Temes:

Rutes Barcelona

Inicia sessió 0 Comentaris