¿Què podeu fer avui, 11 de març, a Barcelona?

La Sala BARTS acostuma a dedicar la majoria de la seva programació a concerts i a l’humor. Però més enllà de l’oferta del seu escenari principal val la pena fixar-se també en les seves propostes més íntimes al més acollidor BARTS Club, on presenten un altre tipus d’espectacles. Justament aquests dies coincideixen en aquest espai dos musicals de petit format molt diferents, però amb els seus respectius al·licients: Moonlight Serenade, els divendres de març, i Todo bien bé, de dilluns a dimecres. Descobrim-los.

Viatge al segle passat

The Andrew Sisters va ser un trio femení que va gaudir d’una gran popularitat els anys 40 i 50 per l’extraordinària conjunció de veus que van utilitzar per recuperar cançons clàssiques de les últimes dècades així com de l’època creant un estil propi. Seguint la seva estela, però també amb un segell molt particular, les catalanes Divines fa gairebé 20 anys que ofereixen diversos espectacles en aquesta línia nostàlgica, i ara presenten el seu últim treball, Moonlight Serenade, que ens transportarà al segle passat.

El seu repertori està compost per una vintena de cançons que interpreten juntes o per separat incloent una breu trama argumental amb molt humor en què fingeixen ser tres llunàtiques (no en el sentit de guillades, sinó com a nouvingudes  de la Lluna) per veure el nostre planeta amb altres ulls i criticar algunes de les nostres conductes, com l’abús del plàstic. L’escenari està ocupat per un munt d’instruments (més que alguns musicals amb més pressupost) que els utilitzaran elles o els dos músics que les acompanyen, unes bombetes que pengen del sostre i una gran Lluna a l’esquerra.

Les cançons d’ahir

L’inici segueix una mica el guió establert, temes més o menys esperats com el que dona títol al xou, una de les grans melodies de Glenn Miller, la divertida Heebie Jeebies, l’inevitable Mr. Sandman o l’alemanya Lili Marlene. L’exotisme arriba amb South American Way, entre maraques, o el Tico-Tico que va popularitzar Carmen Miranda representat amb miniatures de fruites en comptes de les gegants que utilitzava la cantant. Però també la sensualitat de l’Amado mío que va causar escàndol amb Rita Hayworth a Gilda, on Irene Ruiz es llueix i es diverteix amb el públic.

Hi ha picades d’ullet també a la chanson francesa amb el Boum de Charles Trenet, als musicals (amb Big Spender de Sweet Charity, aquí titulada Noches en la ciudad) o al flamenc amb La tarara. Al tram final, la intensitat puja amb la interpretació de la cançó més popular del trio nord-americà, Bei mir bist du schön, però, lluny d’imitar l’original, la converteixen en una curiosa combinació coreogràfica entre el ball de les cadires de Cabaret i la representació amb panderetes de l’enèrgic Be italian del musical Nine.

Temes una mica més recents

Però també s’atreveixen amb temes més recents com el Because dels Beatles (el moment més màgic amb la platea en respectuós silenci) o l’Space oddity de David Bowie a càmera lenta i desafiant la llei de la gravetat. Si Natalie Cole va enregistrar un duo amb la veu gravada del seu difunt pare, Nat King Cole, o Barbra Streisand es va barrejar amb Elvis per al seu Love me tender, les Divinas s’atreveixen amb Frank Sinatra en persona per recuperar el seu oportú Fly me to the moon i s’acomiaden amb un deliciós i no menys adequat Moon river. En una mica més d’una hora hem viatjat al passat sense necessitat del ‘Delorean’ de Retorn al futur per disfrutar d’un espectacle tan llunàtic com diví. Segur que a la meravellosa senyora Maisel li encantaria.

Les inseguretats juvenils

Per la seva banda, la companyia La Beatriz (Disset anys, Let me down slowly) ofereix un nou musical de creació pròpia, Todo bien escrit per Aina Lluch i David G. Llop, també pianista de l’espectacle interpretat per Aina Ros (Patufet, el musical) i Ferran Enfedaque (Records a Broadway). Inclou una desena de cançons i aborda el difícil tema de les inseguretats juvenils.

L’acció transcorre a la sala d’espera d’un psicòleg que ha escrit un llibre d’autoajuda, Tot sortirà bé. Hi ha cadires i coixins amb motius d’emoticones o un cor i, quadros a la paret amb missatges positius de l’estil de Mr. Wonderful. A l’esquerra, que simula ser la consulta, hi ha el piano blanc i el músic que acompanyarà els cantants.

¿Com es pot superar l’ansietat?

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

Allà coincideixen dos joves que arrosseguen els seus respectius traumes. Ella està contínuament pendent del mòbil, se sent perduda i desorientada, mentre que ell és molt nerviós, se sent diferent i pateix un trastorn d’ansietat social, li costa relacionar-se i manipula compulsivament un cub de Rubik. Tots dos esperen que arribi el seu torn i, durant aquest espai de temps, compartiran els seus dubtes i pors.

La trama és mínima, la seva durada no arriba a l’hora i el seu to és bàsicament còmic, però també té moments dramàtics per a lluïment dels seus protagonistes. Ros brilla a Callada, on confessa la seva vulnerabilitat i ens entendreix, mentre que Enfedaque se sincera a Nada. Tenen sols i canten a duo, així com també executen senzilles coreografies i juguen amb el públic. És una obra tan senzilla com entretinguda que exposa les interioritats juvenils, no tot és tan fantàstic com sembla i l’esperança de millorar acaba depenent d’un mateix i els qui t’envolten. Una lectura que ofereix, almenys, un raig de llum perquè, al final, malgrat els obstacles, tot surti bé.