Ruta per Barcelona per després de trencar amb la teva parella / MAPA

La ruta, que comença a la zona de Glòries i acaba a la platja de l’hotel W (plaça Rosa dels Vents 1), és, aproximadament, d’uns 10 quilòmetres i es pot realitzar en dues hores. Però el recomanable és dedicar-li tota la tarda, allargant-la ja sigui mirant el buit mentre us delecteu en la vostra misèria emocional o asseguts en una cafeteria, ofegant les penes en un bol de xocolata calenta. A més, està pensada per fer-se a l’hivern, per aquest toc melancòlic de comèdia romàntica que tenen els arbres sense fulles. ¡Ideal per plorar tots els vostres drames i arribar amb les piles recarregades a la primavera de l’amor!

La primera parada són les grades de darrere del Museu del Disseny (plaça de les Glòries, 37), una zona tranquil·la, pràcticament buida i amb un estany que dona un toc bucòlic a aquest paisatge urbà. Aquí podreu passar una bona estona contemplant el vostre reflex a la superfície de l’aigua o prendre alguna cosa a la cafeteria del museu. En un altre context seria un lloc ideal per tenir primeres cites, però en el vostre futur l’única que es divisa és amb el psicòleg.

La ruta continua baixant pel carrer de Badajoz, en direcció cap a la platja del Bogatell. En el camí, una parada estratègica és l’Espai Joliu (Badajoz, 95), una cafeteria plena de plantetes, estètica ‘cozy’ i begudes i postres per afegir una mica de dolçor a l’amargor postruptura. 

Si no necessiteu recarregar les piles, podeu continuar caminant i fustigant-vos, a l'estil natzarè, fins a la platja, en concret, a la zona de l’espigó del Bogatell. El mar, a l’hivern, és especialment melancòlic: el fred, les jaquetes i els records de les vacances carreguen de nostàlgia cada un dels grans de sorra. A més, l’espigó és, en general, una zona bastant tranquil·la que amb el fred es converteix en una estepa siberiana, perfecta per plorar sense que us molesti ningú. 

Gofres amb forma de genitals

Per descomptat, la parada de platja és un ‘must’ en la ruta. Com deien els tumblr d’estètica emo el 2007: «M’agrada el mar perquè és tan immens que fa que les meves llàgrimes semblin petites». Una filosofia digna de Friedrich. Una altra recomanació, feu una passejada per la platja i, amb el vent movent-vos el cabell, et sentiràs el protagonista d’un videoclip de Lana del Rey. 

Reprèn la ruta pujant per Arquitecte Sert i l’avinguda del Bogatell fins a la Ciutadella, on podràs passejar entre una dotzena de parelles fotent-se mà mentre tu et delectes en la teva soledat. Després, continueu pel passeig de Sant Joan fins a la plaça de Tetuan. Allà, camineu ens els carrers de l’Eixample fins a la plaça de Catalunya. Abillats en el vostre abric i bufanda, semblareu el protagonista d’una pel·lícula indie sobre dol amorós. 

Notícies relacionades

Catalunya de cim en cim

Mercats i fires amb aroma nadalenca

Com diuen que un clau treu un altre clau, continua per la Rambla, fins a arribar a Dick Waffle (116), la polleria de Barcelona, on pots comprar gofres en forma de penis o vulva. Sens dubte, una opció més dolça i immediata que obrir Tinder i esperar que soni la campana. I, a uns quants carrers de distància, la següent parada, el petó de Fontcuberta (plaça d’Isidre Nonell), on podreu contemplar el ritual d’aparellament de parelles fent-se petons instagramejables davant el mural mentre vosaltres devores uns genitals de sucre. Un poètic paral·lelisme.

Per concloure aquesta processó de pena i penitència emocional, vagareja fins a la Barceloneta, continua cap a l’hotel W i acaba, de nou, contemplant el mar des del passeig marítim. Enhorabona, acabeu de fer una ‘performance’ dramàtica per tota la ciutat que ni la Lady Di de Kristen Stewart recorrent la finca de Sandringham amb el cor trencat. Amb sort, aquest any l’Oscar us cau a vosaltres.