On Catalunya
RETROCÉS DE LA LÍNIA DE COSTA
La desembocadura de la Tordera es queda sense platges
zentauroepp38889199 blanes tordera170614195307
La desembocadura del riu Tordera, el límit entre els municipis de Malgrat (Maresme) i Blanes (Selva), ha perdut en les últimes dècades entre 50 i 150 metres d’amplada de platja, depenent de la zona, un visible retrocés atribuït a la sobreexplotació dels aqüífers, l’extracció d’àrids, l’alteració de la llera i altres pertorbacions de la conca fluvial. Desenes de parcel·les de càmpings i algunes infraestructures que abans estaven lluny del mar han sigut engolides per l’aigua.
«A la platja de Sabanell, a Blanes, es perden uns 2,5 metres anuals de platja, però hi va haver èpoques en què desapareixien fins a 8 metres», explica Enric Sagristà, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC), que ha documentat el procés dins una programa científic anomenat Platja+, coordinat per Rafael Sardà. Encara que l’equip del CEAB monitoritza fotogràficament la zona cada 10 dies des de l’any 2009, per a dates anteriors hi ha infinitat de documents gràfics que certifiquen el procés. Les platges de Malgrat pròximes al riu han patit una regressió encara pitjor.
Degut a les alteracions antròpiques, el riu ja no és el que era. L’excés de pous per a subministrament humà i agricultura ha disminuït el cabal de la Tordera fins al punt que la seva capacitat per arrossegar sediments s’ha reduït a la mínima expressió, manifesta Sagristà. I el problema és que aquests llims i pedres que arrossega el corrent són essencials per poder contrarestar l’erosió causada per l’onatge. El riu, que neix al Montseny, pateix de forma natural un acusat estiatge, «però no s’assecava mai durant els mesos d’estiu, com passa actualment», posa com a exemple l’investigador del CEAB. Només en episodis de pluges es pot observar un transport abundant de sediments fins a la desembocadura.
ÀRIDS PER CONSTRUIR / A més de la reducció de cabal, el tram final de la conca també va patir una intensa extracció d’àrids entre els anys 60 i 90 del segle passat, especialment per proveir el sector de la construcció, «encara que ara s’ha prohibit», prossegueix Sagristà. A més, la compactació de les ribes va aconseguir frenar les inundacions, però també va tenir un efecte negatiu en el transport de sediments. «Des que l’Agència Catalana de l’Aigua va canalitzar el riu a la desembocadura, ara els sediments que arriben surten projectats mar endins», diu el naturalista Javier Romera. Segons la seva opinió, «el 95% de la recessió a la punta de la desembocadura no es deu a la falta de sediments, sinó a les infraestructures construïdes en les últimes dècades». «L’onatge erosiona amb més facilitat i s’endú la sorra a un altre lloc», insisteix.
REPOSAR SORRA / Les reposicions de sorra sembla que no serveixen de res perquè es tracta d’un problema estructural, afegeix Sagristà. Quan arriba un temporal, els corrents redistribueixen la sorra i la porten cap al sud. «Cada vegada que draguen i posen nova sorra –relata l’investigador del CEAB–, el que estan fent és contribuir a ampliar l’amplada de les platges de Calella. El problema, a més, corre el risc d’amplificar-se en dècades futures a causa de l’augment del nivell del mar.
«Perquè sapiguem el que s’ha de fer i plantejar solucions –resumeix Núria Casajuana, tercera tinenta d’alcalde de Malgrat–, primer hem d’identificar el problema». Per fer-ho, els quatre ajuntaments afectats (Malgrat, Blanes, Tordera i Palafolls) han creat una taula de treball i una comissió amb representants dels municipis, Generalitat, ministeri, càmpings, agricultors, científics i la plataforma Salvem el Litoral, entre altres, per analitzar la regressió de la sorra i la salut de la desembocadura. Els primers resultats es presentaran el gener vinent. «Necessitem actuacions a llarg termini, un pla integral per al delta», afegeix. «Comencem de nou i mirem cap endavant. Intentarem satisfer totes les demandes, però si s’ha de fer algun sacrifici, es farà», manifesta.
