Les 10 millors platges del cap de Creus

S’han de tenir les coses molt clares per decidir quines són «les 10 millors platges de». Imprescindible haver-les disfrutat totes, d’una en una, diverses vegades. O és així o sinó probablement t’estàs equivocant. I després hem de pensar: les millors, ¿per a què? Perquè no és el mateix anar-hi amb els nens i el para-sol, amb la motxilla a l’esquena, o en pla romàntic amb la teva parella que navegant en barqueta.... Només al cap de Creus hi ha 97 platges i cales. Ni una més ni una menys. A veure què et sembla la meva selecció.

PER A FAMÍLIES FELICES

CADAQUÉS

La platja de Port d’Alguer Hi ha platges que van néixer amb un do, amb una genètica diferent. Són autèntiques dames tant de nit com de dia. Models de perfecció absoluta tant a plena llum del migdia com sota la brillantor de la lluna; embotellades com les bones essències i els bons vins: en petits recipients que milloren amb el pas del temps. La del port d’Alguer n’és un bon exemple. És el coronament diví de Cadaqués, un poble amb molt predicament a l’estiu. I la culpa –o benedicció, segons com es miri– la té la preciosa església de Santa Maria, que treu el nas i destaca entre les cases com si del rector entre un grup de nens curiosos es tractés.

Però no és només façana: al seu cor hi amaga un dels retaules més importants de Catalunya, dels pocs que van sobreviure a la guerra civil. Arriba-t’hi qualsevol dia d’aquests i entra-hi. Siguis creient o no emociona, t’ho asseguro. Sobretot, a l’imaginar com van haver d’aixecar un envà per protegir l’altar quan l’església es va usar com a calabós; perquè aquesta casa de Deu també ho va ser dels presos. Curiós, ¿oit? Es va haver de treballar també els diumenges per tornar a aixecar-la després que el pirata Barba-rossa l’arrasés el 1543. Aquestes històries són les que agraden als nens. T’ho dic jo que no he deixat de ser-ho.

PER A AVENTURERS

CAP DE CREUS. MAR D'AMUNT

Cala Prona, la més cobejada. La cala Prona és famosa pels seus tresors. Posseeix qualitats úniques molt valorades entre els pescadors. Tant és així que el preat botí fa segles que se sorteja i ja és més antic que la loteria. El premi gros no és cap més que els bonítols, les sardines i tants altres fruits del mar que aquí es pesquen almenys cinc vegades més que en altres caladors del cap. La benedicció ve de la mà de la seva orientació i dels corrents, que arrosseguen els nutrients fins al fons d’aquesta platja. La cala Prona és el mannà per als pescadors afavorits amb la grossa. Fa segles s’ocupaven del sorteig els monjos de Sant Pere de Rodes, però ara són les confraries. El premi per als que anem per terra no es troba a la meta, sinó pel camí, llarg i dur per al cos, però agradable per a la ment i també per a l’esperit. Però al final sempre arriba el millor: capbussó i refugi.

PER A PARELLES BEN AVINGUDES

FAR DEL CAP DE CREUS

On primer surt el sol. Et presento el meu petit tresor d’aigües turqueses i sorra nacrada. Les vaig descobrir quan venia caminant pel camí vell del far. Hi vaig treure el cap i eren allà, emparades pels ginebres, protegides del vent i vigilades per la gran roca vermella i el far. Són les platges de la cala Jugadora: on primer neix el sol i on primer surt la lluna. Un paratge amable i rialler, aliè al paisatge desolat, funest i castigat pel vent que s’observa des de la finestreta del cotxe i que tanta angoixa produeix. Des d’aquí tens a quatre passos aquell tros de roca descarnada on s’aferra el far del cap de Creus, esculpit pel vent, per un prodigiós cisell que tant talla pedres com pentina fulles. Adoro culminar la tarda al bar del doctor Chris Little, l’home que va venir de la seva Anglaterra natal per muntar un restaurant en una caserna de la Guàrdia Civil abandonada, situada prop del  far del cap de Creus. 

PLATGES D’AUTOR

EL RACÓ SECRET DE DALÍ

Notícies relacionades

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

La platja d’‘El Gran Masturbador’. Si Salvador Dalí aixequés el cap estaria orgullós de veure com s’ha tornat la vida als seus magistrals escenaris. Qui el pogués veure allà assegut, esbossant sobre el piló de la cala Cullaró... tenint al davant aquesta quimera d’aigües turqueses i roques fulgurants. Aquestes penyes, que diuen que són les més antigues de Catalunya, també són les més excèntricament esculpides per l’efecte dels vents i el pas dels segles. Tot es deu encomanar... ja que tambévan ser la font d’inspiració d’alguna de les seves obres més extravagants, com El gran masturbador, acabada el 1929, uns 33 anys abans de la polèmica construcció d’un centre de vacances del Club Med. ¿No ho sabies? Aquí al costat s’hi van construir desenes de bungalous vacacionals, al cor mateix del que avui és la reserva integral del parc natural del cap de Creus.

En aquella època Dalí va demanar a l’arquitecte Pelayo Martínez que no transgredís el paisatge, però no se’n va sortir. Avui dia, i després de molts anys de polèmiques, les excavadores han aconseguit que tot hagi tornat a quedar com ho va captar la mirada del geni. Quan vinguis passejant pel zoològic de roques del pla de Tudela no dubtis ni un instant a aturar-te i a admirar-ho, observat per l’àguila de pedra. És el racó secret de Dalí. I el meu.