La venda ambulant il·legal es desborda a les platges de Barcelona

El responsable d’un dels 15  xiringuitos de platja de Barcelona va comptabilitzar fa poc 22 persones treballant en la venda il·legal de productes i serveis entorn del seu negoci de temporada. Un símptoma, denuncia, que la situació s’ha agreujat any rere any i està ara "fora de control" sobre la sorra, amb centenars de venedors que s’han repartit el litoral, perfectament organitzats per començar el dia oferint para-sols i pareos, passar-se als mojitos i llaunes a mig matí, per rematar la jornada oferint també diferents tipus de droga. El creixent exèrcit de buscavides que fan massatges o venen dònuts, que oculten a la paperera o sota terra la seva safates de sangries, no només ha afectat de ple l’activitat legal, sinó que ha donat una imatge de gran mercat de platja a la capital catalana. No és que no hi hagi Guàrdia Urbana, és que no dona l’abast. L’associació de Serveis de Temporada de les Platges de Barcelona, juntament amb el Gremi de Restauració, reclamen a l’ajuntament un pla de xoc urgent a la zona.

Des de fa una dècada, les estampes de venedors ambulants a primera línia de mar han sigut una constant a Barcelona, tot i que l’entitat –aglutina 13 xiringuitos– assegura que mai havia arribat a les proporcions d’aquest estiu. Com ha comprovat aquest diari, fins i tot en un dia ennuvolat és possible trobar desenes de persones amunt i avall intentant col·locar des d’ulleres de sol a begudes que no passen cap control sanitari i poden provocar intoxicacions. Aquests oferents solen ser d’origen estranger. Es guanyen així la vida, tot i que molts visiblement formen part d’estructures organitzades que fins i tot distribueixen canvi o recullen la recaptació, com ja es va veure en una investigació iniciada per la Guàrdia Urbana l’any passat i que segueix un jutjat de Barcelona.

Igual com amb el problema del 'top manta' a les voreres de la ciutat, els dispositius desplegats fins al moment han resultat insuficients. El grup de platges de la Guàrdia Urbana patrulla des del 27 de maig la zona –a peu, amb moto, amb cotxe, en bici, en quads sobre la sorra i a dues embarcacions–, però quan desapareix, els venedors tornen a la càrrega. La seva prioritat és aquesta activitat i quan és necessari, la seva tasca es reforça amb agents dels districtes, expliquen des de l’ajuntament. L’any passat hi va haver 6.905 denúncies per venda il·legal de menjar i begudes, així com més de 136.000 begudes confiscades. No obstant, aquest estiu resulten omnipresents.

Més que competència

En molts moments continuen venent fins i tot en presència d’agents a uns metres. "El problema és que ara se senten impunes, fins i tot ens planten cara si els diem que no venguin als nostres clients", relata un altre operador. Demanen continuar en l’anonimat perquè la seva concessió (de dos anys prorrogables) s’ha de renegociar ben aviat. Una situació semblant la viuen alguns establiments del passeig Marítim, tot i que no estiguin a peu de platja.

El descontrol d’aquesta activitat es tradueix en dos tipus de problemàtiques: la de salut pública (l’any passat ja es van detectar bacteris als famosos mojitos preparats entre les roques), i l’econòmica. Aquí la queixa l’encapçalen els xiringuitos, on es paguen fins a 800.000 euros (segons el tram de platja) per temporada de set mesos. La competència "deslleial" dels 'cambrers’ il·legals resulta clara. I és que els alts cànons que paguen a l’ajuntament (es licita per concurs però es queixen que sigui "una subhasta") els fa impossible abaratir els seus productes. Per exemple, un mojito en un xiringuito costa de 8 a 10 euros i en la venda ambulant parteix de 5, però aquí sempre es pot regatejar.

Roger Pallarols, director de la patronal de la restauració, critica que es prioritzi l’"especulació" amb contractes curts i a preus exorbitants que forcen una rendibilitat a costa de preus més alts, en lloc de potenciar la qualitat. En el mateix sentit, uns i d’altres arremeten contra la retallada d’oferta legal: del 2017 al 2018 es va passar de 20 a 15 xiringuitos, de 2.300 a 1.150 hamaques i de 2.300 a 575 para-sols oficials.

Els buscavides de seguida van detectar aquest buit de mercat i aquest any ofereixen directament para-sols a 15 euros (en venda, davant el tradicional servei de lloguer) juntament amb pareos. El problema afegit aquest any, expliquen, és que el radi de 50 metres entorn del seu xiringuito on tenen permès servir està "tan envaït de venda il·legal" que no hi poden operar, la qual cosa afecta la seva facturació i plantilles. Per contra, han hagut de doblar el personal de seguretat davant de l’actitud agressiva que exhibeixen alguns dels ambulants si se’ls indica que no ocupin aquesta zona.

Temporada alterada

El gremi emfatitza que l’ajuntament "multiplica la pressió i inspeccions sobre l’oferta legal, davant la laxitud amb la il·legal". Aquest malestar generalitzat es va voler transmetre al consistori al gener, demanant una reunió amb responsables d’Ecologia i Urbanisme –que no es va produir– per buscar una solució i afrontar diverses mesures. Van proposar, entre d’altres, ampliar la temporada fins a mig març ja que el bon temps arriba molt abans de diumenge de Rams (14 d’abril, inici oficial de temporada aquest any) mentre que la meteorologia estival és cada vegada més inestable, amb resposta –postelectoral– negativa. 

Notícies relacionades

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

L’associació d’operadors manté que hi ha una pèrdua de "qualitat i identitat del litoral", que perceben els usuaris en forma de "molèsties", ja que són contínuament abordats per oferir-los tota mena d’articles. Quan algun banyista ha consumit alcohol, alguns venedors fan el següent pas proposant marihuana o fins i tot èxtasi, que no porten a sobre però que demanen per telèfon i subministren ràpidament. 

La cirereta a aquesta situació és que alguns venedors irregulars han aconseguit samarretes d’altres temporades dels locals amb les lletres "staff" impreses, fet que a sobre enganya el banyista sobre l’origen de la seva beguda.