Tres platges de Barcelona són les que tenen més microplàstics de tot Catalunya

Els investigadors han agafat mostres de tota la costa des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar

undefined51901053 barcelona comparativa temporal gloria playa nova icaria en 200210181457

Membres del Grup de Recerca Consolidat (GRC) en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra de la Universitat de Barcelona (UB), amb la col·laboració de la delegació espanyola de l’ONG Surfrider Foundation Europe, han detectat una alta quantitat de microplàstics a les zones de bany catalanes. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista ‘Environmental Research Letters’.

La professora i investigadora de la UB Anna Sanchez-Vidal remarca que les concentracions mitjanes que han trobat a prop de la costa «són superiors a les de fora de les zones de bany» i que fins i tot en alguns punts i moments de l’any superen en un ordre de magnitud les mitjanes del Mediterrani.

Les platges amb més microplàstics

Segons els autors, aquestes quantitats de microplàstics tan elevades indiquen que «hi ha d’haver processos que tendeixin a concentrar o retenir els plàstics a prop de la costa». A l’article se suggereixen algunes explicacions, com per exemple les variacions en les condicions meteorològiques i oceanogràfiques; una influència més gran de les riuades en èpoques de pluja intensa; la proximitat de zones urbanes molt poblades i de gran afluència turística estacional, o l’efecte concentrador de zones limitades per espigons o ports.

«Les platges de la Mar Bella o Sant Sebastià, a Barcelona, se solen trobar més protegides del vent i l’onatge per aquestes construccions i podrien retenir i acumular més microplàstics que zones més exposades, fet que indica un temps de residència més prolongat», explica William P. de Haan, investigador de la UB i primer autor de l’article. En aquest sentit, els punts en què es van detectar més microplàstics van ser les platges de Sant Sebastià, Nova Icària i Llevant, totes a la capital catalana.

A més, els investigadors també van identificar una possible estacionalitat: «Hem observat que en zones com per exemple Llançà (Alt Empordà) o Castelldefels (Baix Llobregat) es veu una tendència a la baixa entre el gener i el febrer, probablement per la influència dels corrents superficials i vents que redueixen els microplàstics flotants, i una tendència a l’alça just abans i després dels mesos d’estiu», remarca l’investigador.

Descobrir-ne l’origen per dissenyar solucions efectives

L’estudi no només ha determinat l’abundància de microplàstics, sinó que també ha aportat una caracterització detallada de la seva mesura, el color, la forma i la composició.

Els resultats mostren que les espumes i filaments –procedents, per exemple, d’envasos d’aliments i de l’activitat pesquera– constitueixen gairebé l’11% dels plàstics recollits. No obstant, la gran majoria dels plàstics s’identifiquen com a fragments i làmines, possiblement originats per la ruptura de peces de plàstic més grosses.

Així es porta a terme la investigació

La investigació ha partit de les mostres recollides durant set mesos, des d’octubre del 2020 fins al mes de juny del 2021, per voluntaris de 14 entitats de tot Catalunya. Des de Llançà fins a l’Ametlla de Mar (Baix Ebre). Aquests voluntaris han sigut coordinats per Surfrider Foundation Europe.

Amb una freqüència setmanal o quinzenal, els voluntaris sortien a navegar durant aproximadament una hora amb planxes de surf, caiacs o altres embarcacions de rem. Enganxada darrere, les embarcacions portaven una xarxa dissenyada pels investigadors per recollir els microplàstics flotants de més de 0,3 mil·límetres.

Notícies relacionades

Les coordenades dels trajectes es van gravar mitjançant un dispositiu mòbil i l’aplicació Wikiloc per documentar la latitud, la longitud, el temps i la distància d’arrossegament. Seguidament, els plàstics recollitss’enviaven al laboratori de la UB per analitzar-los.

El següent pas del projecte és analitzar si les tendències detectades en aquesta investigació es mantenen en el temps, quins factors específics condueixen a les variacions que s’han detectat i com evoluciona la concentració de microplàstics a curt i llarg termini. El projecte continuarà els pròxims mesos, ampliant les zones de mostreig a la costa d’Euskadi.