On Catalunya
La gestió del litoral
Barcelona ja fa vuit anys que demana sense èxit sorra per a les seves platges
L’última aportació per part del ministeri es remunta a l’any 2010

Fa més de vuit anys que Barcelona demana una aportació de sorra per a les seves platges al Ministeri de Transició Ecològica. Fonts de l’ajuntament asseguren a EL PERIÓDICO que també necessiten millores en la infraestructura de protecció del litoral perquè aquesta sorra no desaparegui quan arribin els episodis de forts onatges. L’última aportació de sorra que va rebre Barcelona es remunta a l’any 2010.
Des d’aleshores, la platja ha patit una clara regressió i s’ha perdut molta superfície. A aquesta pèrdua de sorra natural s’hi sumen les conseqüències dels intensos temporals, com per exemple el Gloria o el Filomena, que van castigar amb força tota la costa catalana.
Aquest cúmul de dificultats van provocar que l’ajuntament reclamés sorra una altra vegada el 2022. L’aportació es va aprovar per part del ministeri, però la licitació que va fer el mateix ministeri per dur a terme el procés va quedar deserta. És per això que s’ha tornat a licitar.
Invent olímpic
Amb tot, al Ministeri de Transició Ecològica, actualment, no veuen tan clar que aquesta aportació es faci realitat, ja que hi ha altres prioritats. Fonts consultades per aquest diari detallen que no serà fàcil donar resposta a aquesta petició, ja que extreure sorra del fons del mar o treure-la de les reserves existents en magatzems no és fàcil i la sorra no és un recurs infinit, a part que té un cost econòmic.
Quan la sorra s’obté del fons marí, s’aconsegueix a través de dragatges (processos que consisteixen a remoure material del llit marí amb maquinària potent) al mar o a les bocanes dels ports.
Normalment, recorden aquestes mateixes fonts, es fa en casos d’emergència, després d’un temporal, i demana un temps. A més, des del ministeri apunten que la major part de les platges de Barcelona no són naturals, són artificials i es van muntar durant els Jocs Olímpics.
A Barcelona la gran majoria de platges no existien abans dels Jocs del 92. És cert que al segle XV es va construir un primer espigó que va provocar l’acumulació d’alguns sediments, però més enllà de la zona de la Barceloneta, la major part de les platges com les coneixem avui es van construir de manera artificial durant el segle XX per preparar la ciutat de cara a la cita olímpica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Barcelona Medi ambient Platges Temporals Turisme Crisi Climàtica AMB ( Àrea Metropolitana de Barcelona )
- Responsables de 19.000 menors Drets Socials cessa la directora general i el subdirector d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)
- Pòdcast a Youtube José Elías, sobre el gran problema dels joves: «O espavilen o vindrà…»
- Les enemigues de l’‘hamami’
- Amanda Hughes: "No hi ha cap altre lloc com Barcelona"
- Funcionaris El Govern central pacta amb els sindicats treure més places a oposició per facilitar la jubilació parcial dels empleats públics
- Mobilitat ferroviària El 24% dels 272 trens de Rodalies i Regionals estan fora de servei
- Finances Catalunya aprova la pujada de la taxa turística, però estudiarà que no s’apliqui per igual a tots els municipis
- Investigació La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya
- Vandellòs presenta al·legacions contra el projecte de construcció d'un magatzem nuclear
- Integració "Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults