¿Regeneració artificial de les platges? Sí, però...

L ‘erosió costanera és un problema que afecta, amb diferents intensitats, gran part de les platges al món. Les causes de l’erosió són variades, però, en termes globals, les modificacions humanes en el medi ambient i les variacions en els forçaments físics (en moltes ocasions associades al canvi climàtic) en són les principals responsables. Aquests factors causen la reducció de les aportacions de sorra a la costa, incrementen la capacitat de transport de sediment al litoral i limiten la disponibilitat de sediment i l’adaptació de les platges a causa de l’ocupació urbanística de les zones emergides. Com a resultat, hi ha un balanç sedimentari negatiu, és a dir, les sortides de sediment d’un tram de costa determinat són superiors a les arribades i es produeix l’erosió de la platja.

Un dels mètodes més utilitzats per combatre l’erosió costanera és la regeneració artificial, que consisteix a aportar sediments procedents d’altres llocs a una platja en erosió perquè recuperi la seva configuració prèvia i li permeti realitzar totes les seves funcions (protecció, medi natural i recreativa). Desgraciadament, amb les regeneracions artificials passa com amb el nostre compte corrent, en el qual si tenim despeses fixes hem d’ingressar diners periòdicament per no quedar-nos en números vermells. En el cas de moltes platges, la pèrdua de sediments a causa de l’onatge, els corrents o el vent ha de ser compensada periòdicament amb una nova regeneració.

La regeneració artificial no resol el problema d’erosió i la seva efectivitat té data de caducitat, per la qual cosa s’ha de plantejar com una actuació repetida en el temps. No obstant, la regeneració artificial ha sigut i serà una eina fonamental en la gestió costanera durant les pròximes dècades a causa que és un mètode ‘natural’ que recupera totes les funcions de la platja davant altres alternatives estructurals, que modifiquen les condicions ecològiques de forma irreversible. La demanda de sorra continuarà incrementant-se en el futur pròxim perquè cada vegada hi haurà més platges en erosió i, a més, se’n necessitarà més quantitat per compensar la pujada del nivell del mar. L’ús de la regeneració artificial estarà limitat per la disponibilitat de sorres amb característiques adequades per ser utilitzades.

Llavors, ¿és sostenible la regeneració artificial de les platges a mitjà-llarg termini? A Catalunya, les primeres regeneracions artificials es van fer a les platges del Maresme a mitjans dels 80 i des d’aleshores s’han abocat a les platges catalanes de l’ordre de 30 milions de metres cúbics de sorra, majoritàriament procedents de sorres situades al fons marí. Entre les fonts de sorra n’hi ha una petita proporció que podríem qualificar de renovable que són les sorres que s’acumulen a l’escullera nord dels ports, o a les seves bocanes o en zones on es reté el sediment. Aquestes zones d’acumulació poden recuperar-se després d’un temps i tornar a reutilitzar-se.

Notícies relacionades

Les platges de Barcelona perden sorra des de fa 20 anys

Rècord d’assistència a les platges de la Gran Barcelona mentre persisteix la pèrdua de sorra

D’altra banda, hi ha els dipòsits de sorra de la plataforma continental, que són recursos no renovables que corresponen a sediments acumulats fa milers d’anys. Fins a l’actualitat, només se n’han explotat els dipòsits més pròxims a la costa, però probablement en el futur immediat es comenci a extreure’n sediments més llunyans, a més de 60 m de profunditat. No obstant, el volum total de sorra disponible a la plataforma continental és limitat (i la seva extracció, cada vegada més cara), i una gestió costanera basada fonamentalment en la regeneració artificial de les platges (com passa, per exemple, als Països Baixos) és inviable a Catalunya per fer front als reptes de l’adaptació costanera en el futur.

En definitiva, la regeneració artificial serà necessària i útil en determinades platges, però no és la panacea que resoldrà tots els problemes, sinó que haurà d’anar acompanyada d’altres mesures de planificació territorial, alternatives de protecció costanera i, molt especialment, la gestió de les conques hidrogràfiques per augmentar l’arribada de sediment al medi marí.