Platges contra vent i marea

¿Des de quan parlem dels riscos de la línia de tren que circula per la costa del Maresme, cada vegada més a prop del mar per l’efecte de temporals que devoren la sorra de les platges? ¿Quines alternatives tenim en marxa? Sobre la taula, les millors són les més cares, com el trasllat de la línia a l’interior. I, com que és cara, es descarta a favor de mesures més barates a curt termini.

Problema cíclic

La costa del Maresme, però també la d’altres punts del litoral, es desmunta cada any amb les tempestes i altres fenòmens climàtics extrems i després, tradicionalment, es torna a muntar. Camions de sorra, mangueres submarines, reintegren la sorra perduda en una espècie de bucle infinit que cada vegada gira més ràpid, al ritme d’aquest temps tan boig meteorològicament que ens ha tocat viure.

La quantitat de diners que s’hi inverteixen és ingent. Ja vingui de les butxaques del Govern en forma de compensació pels temporals o sigui de les arques municipals, l’estratègia per salvar les platges sembla absurda. La sorra importada ha de ser de la mateixa qualitat que la de la platja, si no posa en risc l’ecosistema propi, d’éssers microscòpics, que l’habita. Però encara hi ha més problemes: des del tràfic il·legal internacional de sorra, que enfonsa encara en la crisi climàtica i econòmica els països més pobres del Con Sud per la cobdícia del que es considera el segon bé més valuós en els nostres temps després de l’aigua, fins a les anomenades guerres de sorra, la disputa entre territoris pròxims per l’extracció de terres, una situació que emula els conflictes pels transvasaments d’aigua de rius que hem viscut recentment.

Miami i l’economia turística

A Miami, Florida, viuen una situació similar a la de la costa catalana i l’exèrcit, en el seu cas, s’ha bolcat a contrarellotge per recuperar dunes i platja a la zona afectada pels huracans. I allà, com aquí, també viuen dividits el nou escenari que ha obert la crisi climàtica, una mica atrapats en una il·lusió que no pot durar i que mobilitza tones de sorra de mines de la zona i efectius militars i econòmics cada any. 

Notícies relacionades

El mar es menja part de la inversió en sorra de les platges catalanes

Aquesta platja a menys d'una hora de Barcelona és una de les millors de Catalunya segons 'National Geographic'

S’han acabat els temps de llargues platges, els reclams turístics s’han de renovar i el model econòmic de la ciutat ha de buscar altres fonts d’ingressos més realistes i allunyades de l’artifici. Els experts coincideixen a defensar la via d’implantació de dunes com una arma ecològica i alhora possible. És d’efectes lents, això sí. Com la creació de dics que facin front a la força del mar i el vent. El Govern ha adoptat aquest camí del mig, entre el no fer res i continuar gastant recursos a alimentar una costosa línia de platja. El repte és majúscul i la proximitat de les eleccions municipals pot distorsionar les prioritats: a veure qui explica a les poblacions que viuen de les seves platges que això ja no és sostenible, però no ara, sinó fa ja anys. Les polítiques, des de les més pròximes al ciutadà fins a les que desbloquegen els diners i empenyen lleis, han de donar prioritat a plans b per a un present sostenible que preservi els recursos naturals. Un altre tipus de llocs de treball, un altre tipus d’oci, un altre tipus d’activitats econòmiques que donin ingressos.

I, sens dubte, una altra via de transport per la costa de Barcelona, que s’ha de dissenyar i planejar ara mateix perquè està arribant el moment en què la línia de tren del Maresme quedi obsoleta.