On Catalunya
Activitats prohibides
«No portarem més taules a la platja»: els banyistes de Badalona parlen sobre les sancions d’Albiol
Els usuaris expliquen a EL PERIÓDICO com els afecta la ‘mà dura’ de l’alcalde al litoral durant l’estiu
ANTECEDENTS I Albiol sanciona la «música molesta» i l’acampada a la platja de Badalona
CONTEXT I Per què Badalona té un sol refugi climàtic contra la calor per als seus 223.000 habitants
Platja del Pont del Petroli de Badalona, dimecres 16 d’agost. Al matí han caigut quatre gotes que, lluny de refrescar l’ambient, l’han carregat amb més xafogor. A primera hora de la tarda, un grupet format per quatre dones i diverses criatures aprofita l’ombra de l’emblemàtic pont per prendre la fresca: «No crec que sigui res dolentparar una taulaa la platja per dinar o sopar», opina una de les dones davant la mirada assertiva de les seves companyes.
Cap d’elles coneixia el detall de les sancions que recull el bàndol municipal que l’acalde Albiol va firmar a principis de juliol. Imports que van dels 600 als 1.500 euros per conductes com «la utilització d’equips de música o similars o qualsevol altre instrument que emeti so i que produeixi molèsties a la resta de persones usuàries de la platja», o per «la instal·lació de tendes de campanya, tendals, ombrel·les o para-sols amb els laterals no diàfans, taules de tipus càmping i l’acampada organitzada», entre 14 activitats més.
«Doncs no vindrem a la platja amb taules mai més, que tampoc ens sobren els diners per anar pagant multes,» diuen, resignades, les dones del Pont del Petroli.
Veïns i forans es desplacen a les platges de la ciutat a la recerca de la fresca. No són gaires més les opcions, la falta flagrant de refugis climàtics (Badalona només compta amb un, el parc de Can Solei i Ca l’Arnús) i la precarietat energètica de moltes vivendes, en les quals no es pot mantenir una temperatura digna, empeny els badalonins a refrescar-se a les platges del seu litoral. «Amb la calor que fa no es pot sopar a casa, i aquí almenys s’està més fresc», assumeixen.
Uns metres més al nord, tres turistes provinents d’Itàlia recullen els seus estris, per a ells la jornada de platja ha acabat: «Portem venint a estiuejar a Badalona vuit anys, i en tot aquest temps no he vist que creixin els problemes d’aquest tipus», adverteix un d’ells. Els perjudicis que pugui ocasionar la instal·lació de tendes de campanya, taules de càmping o l’ús d’altaveus no són nous. En efecte, el ban firmat per Albiol fa sis setmanes no feia més que recollir les activitats prohibides (i les seves respectives sancions) contingudes en l’Ordenança Municipal de Platges de Badalona, vigent des del juny del 2009.
Fonts de la Guàrdia Urbana de Badalona asseguren a aquest diari que la policia local «ha fet molta pedagogia sobre el tema de les molèsties per l’ús d’altaveus o la instal·lació de tendes de campanya». Els dies següents a la firma del bàndol, els agents es van dedicar a informar els infractors. Durant el mes de juliol, es van registrar unes 400 incidències (no pas denuncies) per incomplir la normativa. Les mateixes fonts asseguren que progressivament s’ha començat a sancionar, «sobretot per molèsties amb altaveus o per instal·lar tendes de campanya».
Altres fonts policials coincideixen a assenyalar que no es tracta de sancions excepcionals d’aquest estiu, sinó que més aviat responen al normal desenvolupament de la temporada de bany a la ciutat: «Amb el pas de les setmanes, la gent es va acostumant i la situació, a hores d’ara d’estiu, està molt controlada». Dues patrulles vigilen el litoral badaloní cada dia, una al matí i una altra a la tarda. Els caps de setmana, la Guàrdia Urbana compta amb un dron per cuidar-se no només que la normativa es compleixi a la sorra, sinó també per a la seguretat dels banyistes a l’aigua.
«Hi ha problemes més greus»
El Jordi i la Carme descansen al costat d’una passarel·la de fusta, de les que ajuden les persones amb mobilitat reduïda a desplaçar-se fins a la vora, per poder banyar-se. «El límit, per a mi, seria no molestar els altres, però això és molt personal», opina el Jordi quan se li pregunta sobre la música alta. Tant ell com la Carme són usuaris dels serveis d’assistència al bany per a persones amb mobilitat reduïda: «La veritat, hi ha problemes més greus que un altaveu o una taula a la platja, com per exemple l’accessibilitat per a persones en la nostra situació», sentencia la Carme.
El Carlos, uruguaià de naixement, viu a Badalona des de 1987. A primera hora del matí fa llargs passejos platja amunt i platja avall. Assegura que cada dia, quan comença el servei de socorrisme, la megafonia de la platja emet el mateix avís, en castellà i en català: «L’Ajuntament de Badalona els informa que seran sancionades amb una multa de 600 a 1.500 euros...», recita Carlos, impostant una veu metàl·lica. Altres usuaris de la platja asseguren a aquest diari haver escoltat també el missatge. Alguns, fins i tot, expliquen que és útil, ja que molts baixen el volum dels seus altaveus quan senten l’advertència per megafonia.
Preguntat per la seva opinió sobre les activitats prohibides i les respectives sancions, el Carlos respon críptic: «Com deia el meu pare, només un pas separa el sublim del ridícul. El millor és que no fem aquest pas». El que vol dir el Carlos, amb aquella enrevessada sorna tan típica del con sud, és que «la clau està en l’educació i la consciència civil» dels banyistes. Pel Carlos és més greu que l’aigua sigui bruta, o que els usuaris de la platja embrutin la sorra.
El Lasha està ajagut a la sorra de la platja de l’Estació, junt amb dos amics. La brisa de llevant transporta la música que emet el seu radiocasset fins al passeig, una desena de metres cap a l’interior. Ell mateix interromp la reproducció per poder conversar amb aquest periodista: «Jo vull venir a la platja a disfrutar, a relaxar-me, escoltar música i ballar», admet. ¿Molèsties als altres usuaris de la platja? «Bé, si a algú li molesta m’ho pot dir i jo baixo el volum sense problema, ¡les coses s’arreglen parlant com persones!», exclama el Lasha.
El ban d’Albiol sanciona l’ús de qualsevol dispositiu o instrument «que emeti so i que produeixi molèsties a la resta de persones usuàries de la platja». ¿On se situa la línia que separa la incomoditat de la molèstia? Cal recórrer a l’ordenança del 2009 per establir un límit objectiu: «S’entén que es produeix la molèstia quan el soroll supera els 40 decibels (dB)».
Notícies relacionadesEs tracta d’un límit que una conversa normal (50 dB) ja supera, segons dades de la Universitat de Barcelona, recollides en aquest mateix diari. El sistema de megafonia que recorda la prohibició de reproduir «música molesta» incompliria ell solet l’ordenança de platges i seria sancionat, si pogués abonar la multa.
Més notícies de Badalona a l’edició local d’EL PERIÓDICO
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.