Banyistes demanen millorar la mobilitat reduïda a la platja de Badalona: «No pararé fins que sigui digna»

A Badalona, entitats en defensa dels drets de les persones amb mobilitat reduïda com Badalona Deixem de Ser Invisibles (BDN-DSI) fa anys que lluiten per millorar l’accessibilitat urbana en general, i la de les platges en concret. Així, denuncien que els recursos materials que tenen a disposició (la denominada ‘cadira amfíbia’ per banyar-se o els mòduls que serveixen alhora com a vestidor i lavabo, per exemple) són «insuficients» i la presència de personal perquè els assisteixi al bany «voluntariosa tot i que millorable».

Una d’aquestes usuàries és la Lola, una veterana assídua a la platja de Badalona, gairebé «fundadora», com diu ella: «Any rere any demanem millores en el servei, perquè la platja no està ben adaptada», assumeix la banyista, que assegura que «no pararé fins que la platja de Badalona sigui digna».

O també la Carme, una enamorada de la platja de Badalona que s’hi desplaça per banyar-se encara que viu a Barcelona: «Falten recursos estructurals, material adequat, personal específic atenent, i places d’aparcament segures al Pont del Petroli», enumera.

Per al president de BDN-DSI, Guillermo Hurtado, «les infraestructures són molt insuficients», més fins i tot tenint en compte la multiplicitat de perfils que necessiten acompanyament per al bany: «Hi ha moltes diferències en el grau de mobilitat de les persones, en el rang ampli de discapacitats. Si volem que la platja sigui per a tothom, les administracions han d’assegurar que les persones amb menys accessibilitat puguin anar-hi sense problemes».

Més enllà de les dificultats que les persones amb mobilitat reduïda es troben des que surten de casa, o dins de la mateixa –«Badalona té mil i una barreres arquitectòniques», recorda el president de BDN-DSI–, els problemes més grans per als usuaris amb mobilitat reduïda a la platja es resumeixen en tres: falta de superfície, material en mal estat i falta de personal per acompanyar al bany.

La regidora de Medi Ambient de l’Ajuntament de Badalona, Sonia Egea (PP), recorda que el servei de mobilitat reduïda es fonamenta en un contracte firmat el 2021 (sota l’anterior mandat de l’actual alcalde, Xavier García Albiol): «És un servei que no funciona malament, tot i que sí que hem rebut alguna queixa», admet la regidora.

Dues platges ofereixen el servei

En aquesta temporada de bany, des que va començar el mes de juny, s’han assistit un total de 118 banys, segons dades facilitades per l’Ajuntament de Badalona. 80 a la platja del Pont del Petroli, i 38 a la d’en Botifarreta, les dues que disposen de servei d’acompanyament al bany, tal com es pot llegir al contracte entre l’ajuntament i ProActiva, l’empresa responsable del servei d’acompanyament al bany, pressupostat amb 41.726,62 € per a aquest any 2023.

Segons consta als plecs tècnics, s’haurà de «garantir una presència efectiva i continuada de les posicions establertes tant en el servei de salvament i socorrisme com en el de l’acompanyament al bany». Aquestes posicions són de dos socorristes a cada una de les dues platges esmentades. «La realitat que nosaltres vivim no és aquesta, habitualment no hi ha ningú quan arribes al punt de suport al bany; has de trucar a un número de telèfon per avisar i sovint has d’esperar», explica el president de BDN-DSI.

En efecte, existeix un telèfon d’atenció que serveix tant per informar-se prèviament de l’estat de l’aigua («si no està permès el bany, a moltes usuàries els va bé saber-ho així ja no es desplacen a la platja», descriu Hurtado) com per concertar prèviament el servei d’acompanyament, una cosa que no és d’obligat compliment per disposar finalment de l’assistència.

A més, als plecs tècnics del contracte consta que l’empresa adjudicatària haurà de disposar d’una cadira amfíbia per cada punt d’assistència al bany. Després de dues setmanes amb les rodes punxades, aquest divendres 25 va tornar a ser operativa la cadira amfíbia del Pont del Petroli: «La cadira es trenca cada dos per tres, des del principi dels temps, però els socorristes sempre intenten arreglar-la amb molt bona voluntat», explica la Lola, banyista que necessita una cadira de rodes per desplaçar-se.

Des de l’entitat demanen, a més, que s'ampliï el nombre de cadires amfíbies: «Com a mínim n’hi hauria d’haver tres en cada lloc d’ajuda al bany, i els recanvis necessaris en cas que es trenquin», manté Hurtado.

Els mòduls, que serveixen tant de lavabo com de vestidor amb la consegüent falta d’espai efectiu, són un altre objectiu de les crítiques dels usuaris: «Necessitem que el lavabo se separi del vestidor perquè el fet que comparteixin espai dificulta molt el seu ús, així com el trasllat d’una cadira a una altra, o al lavabo», resumeix el president de BDN-DSI.

Resposta de l’ajuntament

Des de BDN-DSI opinen que el contracte que regeix els serveis d’acompanyament bany hauria de ser independent al que gestiona el servei de socorrisme a les platges (cosa que no passa actualment): «Així es podria incorporar la formació específica en l’atenció a les persones amb discapacitat i a més s’evitaria la falta de personal en els punts».

Per a la regidora Egea, tot i que no descarta la separació dels dos contractes en un futur –el contracte actual finalitza aquest 2023, tot i que reserva l’opció a un any de pròrroga–, «també té la seva lògica que siguin al mateix contracte, ja que ProActiva és l’empresa que vigila l’estat del mar, el clima, les condicions per al bany, de manera que són els primers a saber si el servei d’acompanyament al mar es pot fer o no». Egea assegura també que quan el contracte venci (encara no pot informar sobre si es renovarà fins al 2024), «es podrà treballar en la línia d’incloure més prioritat per al servei d’acompanyament al bany».

La regidora popular assumeix que el servei «sempre es pot millorar», i avança que s’està estudiant l’opció d’augmentar la superfície d’ombra en els punts d’assistència al bany: «De fet, aquest any s’han instal·lat dues pèrgoles a les zones de bany assistit, que han funcionat molt bé perquè si els usuaris han d’esperar l’assistència, estan protegits del sol».

Egea destaca també els onze llocs de tot el litoral badaloní on es troben les cordes que, ancorades a la sorra, es dirigeixen fins al mar gràcies a unes petites boies, que «faciliten l’entrada a l’aigua de les persones amb mobilitat reduïda».

Notícies relacionades

Després del temporal Ciarán: ¿per què unes platges guanyen sorra i d’altres desapareixen?

El temporal Ciarán encén el debat sobre si s’han de salvar les platges que engoleix el mar

La temporada de bany del 2023 encara les seves últimes setmanes (a Badalona, finalitzarà diumenge 17 de setembre) i activistes per l’accessibilitat com la Carme i la Lola asseguren que continuaran lluitant pels seus drets: «A la diversitat funcional s’hi arriba per molts camins, i qualsevol persona és susceptible a tenir problemes de mobilitat», recorda la Carme.

Llegeix totes les notícies de Badalona a EL PERIÓDICO Badalona