Catalunya treballa en un nou pla per reduir la contaminació de les platges per aigües fecals

La idea és anar reduint el nombre d’aleujadors existents a la xarxa de sanejament i així aconseguir que aquests efectes negatius es produeixin amb menys freqüència. Si no hi ha tantes estacions d’abocament ni tants alleujadors que desemboquin al mar, amb més control i vigilància, es podrà començar a posar límit a aquest fenomen desagradable.

¿Però per què arriben aigües residuals al mar, quan plou amb intensitat? ¿Quina funció tenen els anomenats alleujadors? Quan plou amb intensitat o de forma moderada però continuada, el sistema de sanejament col·lapsa, i per evitar destrosses a la xarxa o que les clavegueres pateixin desperfectes a la via pública, els alleujadors descarreguen aigua a l’exterior per rebaixar la pressió del cabal en la xarxa d’aigües residuals. És llavors quan aquesta aigua de pluja barrejada amb aigües residuals arriba al mar.

Vuit dies negres

«Quan això passa, el bany no és recomanable perquè no es poden garantir les condicions sanitàries adequades, ja que l’aigua fecal fa acte de presència», admet Mariona de Torres, cap de la unitat d’aigües costaneres de l’ACA, en declaracions a aquest diari. Torres destaca la bona coordinació que hi ha amb els ajuntaments perquè de seguida s’adverteixi els veïns i es posi la bandera vermella si és necessari.

Al llarg d’aquest estiu, de mitjana, a totes les platges catalanes, el bany ha estat prohibit per aquesta raó durant un total de vuit dies. ¿On és més habitual que passi? «Els llocs més afectats són els municipis amb gran densitat de població, ja que tenen una xarxa de sanejament més gran, i també els pobles amb desembocadures de rius o rieres per on flueix l’aigua quan arriben els temporals», afirma Torres.

Aquest curs de rius i rieres facilita l’arribada al mar de residus sòlids. «Apareixen canyes, restes vegetals, trossos de fusta i l’aigua es torna tèrbola», exposa Torres. Tot això s’afegeix a la porció d’aigües fecals que apareix a l’aigua. Les aigües fecals, de forma natural, al cap d’unes 48 hores, queden diluïdes amb l’aigua del mar i deixen de ser un problema.

En canvi, els sòlids que ja s’han abocat al mar, s’hi queden. Per posar-hi remei, un equip de barcos de neteja treballa per retirar-los. No obstant, el més essencial seria evitar que tovalloletes i un altre tipus de sòlids acabin a la claveguera. Elisa Berdalet, investigadora especialitzada en biologia marina de l’Institut de les Ciències del Mar (ICM), posa sobre la taula altres elements perjudicials que acaben al mar: «Quan les aigües fecals arriben a la platja, restes d’antibiòtics, drogues i altres medicamentes també es barregen amb l’aigua del mar, ja que aquests químics són presents a l’orina de les persones. A més, els plàstics són un problema per a moltes espècies marines».

Més depuració

Berdalet exigeix més inversions: «Cada cop som més gent. Per tant, s’ha de revisar el sistema de clavegueram de forma contínua. No es pot arreglar un dia i després deixar-lo abandonat». A més, proposa impedir que es continuï construint a la costa: «És insostenible afegir més edificis a la línia costanera. Com més siguem, més sovint es repetiran aquests episodis».

Notícies relacionades

Un 40% dels municipis catalans, en risc d’inundació

El Govern reavaluarà els riscos d’inundació per ajustar-los a la crisi climàtica

Torres puntualitza que, en línies generals, la qualitat de l’aigua de les platges catalanes és òptima i compleix els requisits exigits per la Unió Europea: «La qualitat de la nostra costa és notable i molt bona per al bany. Catalunya està sanejada i tot el que s’aboca en el medi s’ha depurat prèviament». Avui dia ja s’està estudiant com ampliar i augmentar el nombre de tractaments a què se sotmeten les aigües residuals perquè no suposin un problema, ni per als banyistes ni per al medi ambient. No obstant, estan per resoldre aquests abocaments que es repeteixen a tot el litoral quan apareixen les pluges torrencials. Per fer-ho, l’ACA s’està coordinant amb els ajuntaments.

Si no s’aconsegueix evitar la presència d’aigües fecals, almenys s’hauria de disminuir la presència de sòlids a les aigües marines, asseguren fonts de l’ACA. Per això alguns ajuntaments, com el de Badalona, ja hi treballen. Un altre repte és tenir en compte aquests episodis no només a l’estiu, quan la gent va a la platja, sinó tot l’any.