El temporal Ciarán encén el debat sobre si s’han de salvar les platges que engoleix el mar

Les imatges parlen per si soles. A Barcelona, Badalona, Premià o Pineda de Mar, algunes platges han quedat reduïdes pràcticament al no-res. En alguns punts s’han format petites falles per la força de l’onatge, ja que el mar impacta contra elements artificials (espigons o ciment) en lloc d’estendre la seva energia al llarg d’un llit sorrenc. I també cal dir-ho: altres platges, amb el temporal, han rebut importants aportacions de sorra i són ara més amples que una setmana enrere.

Aquest és el graó que el temporal ha deixat a la platja de #badalona pic.twitter.com/4Wfj6sU92c

— iu forn (@iuforn) 5 de noviembre de 2023

Davant aquesta situació, el Govern de la Generalitat es manté ferm en el està assegurant en els últims mesos. Fonts del Departament d’Acció Climàtica aposten pel que recull el document ‘Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic 2021-2030’. Reconeixen que totes les platges no es poden salvar i que s’ha d’acceptar que algunes desapareixeran, mentre que d’altres creixeran. Des del Govern recorden també que les costes són competència exclusiva del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

Ajuntaments afectats

Per tant, en última instància, el pla que es traçarà per fer front a aquests fenòmens meteorològics típics de tardor i hivern dependrà del ministeri dirigit per Teresa Ribera (en el dia d’avui en funcions). No obstant, el que la Generalitat deixa clar és que no està d’acord en un model basat a traslladar tones de sorra que mesos després el mar pot engolir de nou.

A més del punt de vista de la Generalitat, hi ha els ajuntaments. Els alcaldes i alcaldesses que pateixen la debilitat de les seves platges sovint decideixen reclamar sorra al ministeri per salvar la temporada d’estiu. De fet, Xavier García Albiol, aquest dilluns, no ha trigat a aixecar la veu per exigir solucions i ha decidit enviar una carta a Ribera. En la missiva, l’alcalde badaloní demana respostes urgents per pal·liar les conseqüències de temporals com Ciarán.

El temporal de mar deixa al descobert una antiga estructura subterrània de la platja dels Pins #PINEDADEMAR #MARESME

▶️▶️▶️https://t.co/cKxjVcCJcl@pinedademar pic.twitter.com/hHBwBpD3RV

— Ràdio Pineda (@RadioPinedaFM) 5 de noviembre de 2023

¿I què diu la ciència? ¿És viable continuar aportant sorra? Jorge Guillén, investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM - CSIC), sense descartar del tot aquest mètode de manera quirúrgica, considera que no: «no és sostenible ecològicament, perquè el fons del mar no és una mina infinitament, però tampoc econòmicament. A mitjà termini, arribarà a ser més car anar aportant sorra cada certs anys que replantejar l’urbanisme litoral».

Cases en risc

¿Però què significa modificar l’urbanisme? Guillén adverteix que aquests temporals cada vegada seran més nocius (perquè cada any hi ha menys platja, per tant, menys fre per a les onades) i posa el focus no només sobre la pèrdua de platges sinó sobre els edificis que estan amenaçats per una espècie de còctel fatal. La barreja està formada per tres ingredients nocius: «no arriben sediments de les rieres i els rius, els passejos marítims estan massa urbanitzats (poc naturals i molt antropitzats) i el nivell del mar augmentarà més de 50 centímetres en les pròximes dècades».

Llavors, ¿la solució serà fer caure algunes construccions a primera línia de mar? «En alguns casos, sí que es podrien estudiar aquest tipus de mesures, mitjançant expropiacions de l’Administració», diu Guillén. «Però no hi ha una solució única sinó que s’han de combinar diferents accions», afegeix.

Notícies relacionades

Detinguts els dos activistes que han atacat a martellades ‘La Venus al mirall’ de Velázquez

Les sequeres extremes també van posar en perill l’imperi romà a la península Ibèrica

L’investigador afirma que en algunes platges es pot intentar renaturalitzar la costa, perquè les dinàmiques naturals frenin l’empenta dels temporals. «En altres, puntualment, sí que es pot abocar sorra per intentar que es regenerin», matisa. Però és una mesura que no s’ha de desenvolupar per força: «ha d’anar acompanyada de la protecció a través d’esculleres paral·leles a la platja».

De tota manera, Guillén admet que les esculleres són difícils de construir i no exerceixen cap funció natural. Proposa prendre aquest tipus de decisions només quan protegir la costa sigui realment indispensable i cita un estudi científic que planteja la desaparició de la meitat de les platges del món: «Potser no seran tantes, però no hi ha dubte que algunes desapareixeran. El repte, com a espècie, és ser capaços de planificar les nostres costes, tenint en compte que el mar, d’aquí 50 anys, pot haver guanyat tranquil·lament 100 metres.