Gràcies, crisi

Ara que diuen que a poc a poc te’n vas anant, et dono les gràcies, crisi. Et dono les gràcies per les lliçons que ens deixes, perquè ara sabem més que mai que ningú ens regalarà res, especialment als joves. Aquest sistema que ens ha educat ens dóna ara l'última empenta… al buit. Una dada: el 56 % d'atur juvenil; les xifres parlen per si soles. Però crec que hi ha solucions, i que la millor no sempre és fugir del país.      Gràcies a tu, crisi, hem après molt. Potser siguis una de les millors lliçons que la vida hagi pogut donar-nos, una d'aquelles que no haurien d'oblidar-se. Amb tu ens hem adonat de qui són els que s'han aprofitat del sistema, hem après en qui no confiar i també hem pogut veure en qui sí que podem fer-ho: en nosaltres mateixos.     Sembla que el pitjor ja ha passat, que estem sortint de la recessió, però passi el que passi mai t'oblidarem, crisi. Hem de tenir molt en compte tot el que hem viscut perquè no es repeteixi i, ara, començar de nou. Perquè sí, perquè podem.      Abans de començar a pensar en la recuperació m'agradaria citar Einstein: «No pretenguem que les coses canviïn si sempre fem el mateix». Aquest sistema ha fallat, no pretenguem sortir de la crisi amb el mateix model que ens hi va portar, no permetem que ens enganyin una altra vegada. Ara som els joves els que hem de fer un pas endavant: sí, la «generació perduda». Som la generació més formada de la història i a la que menys oportunitats s'han donat; ara hem de demostrar que volem un país millor, un país diferent. Estem formats i preparats, només ens falta prendre’n consciència i actuar. Quan ens adonem del nostre potencial i decidim actuar serem imparables.      Podem començar per buscar els responsables de la crisi. Ara sabem qui són, i ells no n’han patit les conseqüències, així que hem de posar-los al seu lloc: entre reixes, per lladres. Estan massa tranquils i han de pagar pel que han fet. Sembla que hem oblidat que vivim en una democràcia i que el poder el té el poble, nosaltres, els que sí que hem sofert les conseqüències d'aquesta crisi. Hem de despertar i no parar fins a veure els polítics corruptes, els banquers irresponsables i els especuladors al jutjat primer i a la presó després.      Quan aquests pocavergonyes estiguin on es mereixen ja tindrem molt de guanyat; només llavors podrem començar a treballar per crear un nou país per a tots. Necessitem un país amb igualtat d'oportunitats, independentment de com ens diguem o d'on vinguem. També és primordial impulsar la recuperació dels drets socials perduts per construir l'Estat del benestar que ens mereixem, millor que el que teníem si és possible.   Hem d'apostar per una regeneració democràtica real amb nous polítics; els actuals han perdut tot el crèdit que se'ls podia donar. Necessitem fills de la democràcia, gent honrada que ens inspiri confiança. Seria ideal un sistema més participatiu que tingués en compte la veu del ciutadà en les decisions que més l’afecten, no solament cada quatre anys per demanar-li el vot. Un sistema de referèndums periòdics inspirat en el model suís seria beneficiós per a tots.      No conec el remei per a la crisi, ni de bon tros. Això tan sols són quatre línies d'un jove de vint-i-un anys que està vivint des del 2008 una autèntica lliçó de realisme, i que ha intentat interessar-se sempre pel món que l'envolta. Un jove que creu profundament que el canvi és possible i que, si volem, podem.

"http://reaccione.wordpress.com/"