La cançó de l'enfadós

Diuen que hem sortit de la recessió. Els nostres polítics es mostren prudents davant la dada, l'esmenten amb la boca petita. Potser perquè l'augment del producte interior brut és tan reduït que no volen arriscar-se a celebrar-ho per si es produeix una recaiguda. Potser perquè una mica de vergonya sí que els queda i en el fons saben que airejar-ho com una victòria seria, per a molts als que la crisi ha deixat sense casa o sense feina, una broma de mal gust.

La falta d'entusiasme per aquesta sortida de la recessió és patent també entre els ciutadans, com no ser-ho? Paral·lelament a les bones notícies de l'Institut Nacional d'Estadística espanyol i del Banc d'Espanya se'n publiquen d'altres que ens informen de les creixents desigualtats socials. L'oenagé Intermón Oxfam va publicar recentment un demolidor informe en el qual alerta sobre la concentració de la riquesa en unes poques mans. Fins i tot el senyor Trias, alcalde de Barcelona, va reconèixer divendres 31 de gener la "fractura social" que diferencia els barris rics dels pobres d'aquesta ciutat, que s'ha frenat en l'últim any però que no deixa de ser alarmant. És clar que no es tracta d'una dada nova. Ja al 2012 vam poder llegir que l'esperança de vida d'un veí del barri del Raval podia arribar a ser fins vuit anys menor que la d'un de Pedralbes.

La crisi ens ha tocat, però encara no estem enfonsats. Per sort, la solidaritat ciutadana ha augmentat: s'han creat bancs d'aliments als barris; als edificis es busquen solucions pràctiques per a les famílies que no poden afrontar les despeses comunitàries; proliferen les cooperatives d'aliments, els horts urbans, els grups i les pàgines a les xarxes socials per ajudar-se mútuament en la recerca de feina, i els bancs de temps són ja una noció assentada. La crua realitat ens ha tornat més empàtics. A finals de 2013, la Taula del Tercer Sector de Catalunya va publicar el seu anuari i, amb ell, ens va demostrar a tots que la voluntat és clau en l'eficiència del sistema: amb menys treballadors i menys entitats, i amb el mateix pressupost que el 2007, el tercer sector català va atendre el 25 % més de persones que quatre anys abans. 

Notícies relacionades

La promesa d'una resposta decidida i consensuada

El repte de l'Ebola

El Fons Monetari Internacional ha reconegut que les mesures d'austeritat no han donat els resultats que esperaven. Aquí, estem veient minvar els nostres drets en favor de la recuperació econòmica que no acaba d'arribar i que, quan ho faci, no ens farà oblidar el que hem patit ni ens garantirà la devolució automàtica dels beneficis que hem perdut. Hem de reclamar a la classe política que prengui exemple dels ciutadans, que col·labori i que no incorri en la reducció de la despesa en polítiques públiques i prestacions socials que dificulta la ja de per si vulnerable situació dels menys afavorits. Que no facin cas dels cants de sirena d'aquells que tenen les butxaques plenes. Un error greu dels dirigents és oblidar com han arribat a la seva posició i per què tenen poder. Necessitem humilitat i bona voluntat en la política. Només així serà possible remuntar aquesta maleïda crisi i fer, d'una vegada, creu i ratlla. 

http://reaccione.wordpress.com/